diumenge, 7 de desembre del 2014

La construcció postcrisi: cases modulars de fusta

ARQUITECTURA

La construcció postcrisi: cases modulars de fusta

Les estructures prefabricades d’Arquima permeten construir cases i blocs de fins a quatre pisos de manera fàcil, assequible i ecològica

LA CONSTRUCCIÓ AL nostre país ha estat tradicionalment vinculada al totxo i al formigó. En els últims anys, però, la fusta ha anat recuperant el seu valor com a material sostenible i de qualitat, tant per a l’edificació d’habitatges unifamiliars com d’equipaments públics i edificis urbans. “Vam apostar per la fusta des del primer moment; creiem que serà el material del segle XXI”, explica José Antonio González, enginyer industrial i gerent d’Arquima, empresa catalana creada el 2008 a Sant Andreu de la Barca i especialitzada en arquitectura i disseny de sistemes de construcció modular en fusta. De propietat familiar, Arquima fabrica de forma industrialitzada tant cases com edificis prefabricats de fins a quatre plantes d’alçada. “Teníem molt clar que després de la crisi l’arquitectura tendiria cap als models prefabricats”, explica González. Els mòduls estan fets a base de fusta conífera procedent de boscos reforestats de diverses parts del món, principalment d’Àustria. A Espanya, la falta d’una cultura de la fusta i de tenir cura dels boscos ha fet que fins ara fos impossible trobar proveïdors amb tecnologia i capacitat suficient, segons el directiu.
González insisteix que treballar amb sistemes de fusta modulars té dos avantatges competitius: és el material més sostenible -atès el reduït cost energètic que suposa la producció i tractament industrial, la qual cosa el fa apte per a la construcció de cases “passives”, és a dir, de baix consum energètic-, i a més, la construcció prefabricada permet reduir els terminis d’execució i entrega i controlar millor el preu final de l’obra. Una de les últimes innovacions d’Arquima és el sistema Ca2d, un sistema de construcció modular amb entramat lleuger de fusta que permet crear blocs de fins a quatre pisos d’alçada i que acaba de guanyar el premi de Sostenibilitat i Eficiència Energètica atorgat pels organitzadors de la fira Construmat.
Arquima, que espera facturar més de tres milions d’euros el 2015, té en el punt de mira l’expansió internacional. Un factor crític per ser competitius ha sigut l’aposta per la fabricació de mòduls en dos dimensions, que abarateix el transport en camió i facilita l’exportació (el muntatge de les peces es fa in situ, al lloc de l’obra). L’empresa té projectes oberts a Tànger, Malta, França, Luxemburg, Dinamarca i Qatar, entre d’altres. No obstant, on esperen tancar més projectes de cara a l’any que ve és al mercat intern, “que està tornant a créixer”, diu González. Per obrir mercat, els principals prescriptors dels seus sistemes modulars són els arquitectes. A més, l’impacte sobre el terreny és mínim i ajuda a controlar el pressupost final de l’obra, evitant imprevistos, com era habitual abans de la crisi. “El sector de la construcció espanyol s’havia de professionalitzar”, conclou l’empresari.
Arquima és un dels membres del nou Clúster de l’Hàbitat de Catalunya, promogut per la Generalitat. La indústria de l’habitatge a Catalunya inclou un total de 1.800 empreses -constructores, fabricants de mobiliari o empreses de decoració- que facturen 4.400 milions d’euros a l’any i donen feina a 23.000 treballadors.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Edificis emblemàtics de Barcelona s'il·luminen de vermell contra la sida

Edificis emblemàtics de Barcelona s'il·luminen de vermell contra la sida

| ND  01/12/2014 a les 10:10h
 
La torre Agbar, de vermell Foto: ACN
Un total de 32 edificis emblemàtics de Barcelona s'il·luminaran avui de vermell en motiu del Dia Mundial contra la Sida, amb l'objectiu de conscienciar la població sobre una malaltia que ha afectat més de 40 milions de persones des que es va detectar el primer cas l'any 1981.

Barcelona es tenyirà de vermell a partir de les 6 de la tarda fins les 12 de la nit d'avui i es convertirà, un any més, en la ciutat del món on s'il·luminen més edificis per aquesta causa. Aquesta acció forma part de la campanya 'Barcelona dóna la cara per la sida', impulsada des de fa cinc anys per la Fundació Lluita contra la Sida amb la col·laboració de l'ajuntament de Barcelona.

S'il·luminaran els 32 espais següents: Torre Agbar, Sagrada Família, MACBA, Casa Batlló, El Palauet, Palau de la Música Catalana, TNC, Gran Via 2, Pedralbes Centre, L’Auditori, Hotel Majestic, Hotel W, Hotel Claris, Hotel Room Mate, CC Glòries, CC Arenas, CosmoCaixa, CaixaForum, El Molino, Poble Espanyol, Teatre Lliure, El Liceu, Fundació Suñol, Ajuntament de Barcelona, Font de la Cruïlla amb Passeig de Gràcia, Font Màgica de Montjuïc, Arc de Triomf, Palau de la Virreina, Les Tres Creus del Parc Güell, Palau Macaya, l’Hospital de Sant Pau i L’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm.

A banda d'aquesta activitat i de la Gala Sida Barcelona, que es va fer dilluns passat, la campanya també inclou una acció de conscienciació ciutadana a les xarxes socials. Tothom qui ho vulgui pot explicar la seva lluita contra la malaltia a la pàgina de Facebook de la Fundació
La Pedrera il·luminada de vermell amb motiu del Dia Mundial de la Sida Foto: ACN

dimecres, 26 de novembre del 2014

De escaleras y monumentos por el mundo - (2 de 4)

De escaleras y monumentos por el mundo  -     (2 de 4)

La afición del ser humano por construir en las alturas ha provocado que las escaleras sean un elemento imprescindible más. Y es que antes, de la llegada de los ascensores, ellas eran lo único con lo que se podían salvar las alturas. En esta lista te ofrecemos algunas de las escaleras más llamativas -ya sea pro belleza o por cantidad de peldaños- de los monumentos o lugares de imprescindible visita alrededor del mundo. Aunque es cierto que algunas de ellas se pueden evitar con ascensores o rampas, nosotros recomendamos subirlas sin prisa pero sin pausa. Porque la belleza que las rodea no tiene parangón.
EL PERIODICO

El Palau Güell celebra el 30 aniversari com patrimoni de la Unesco

El Palau Güell celebra el 30 aniversari com patrimoni de la Unesco

| ND 26/11/2014 a les 19:30h

El Palau Güell de Barcelona, la titularitat del qual recau en la Diputació, celebra els seus 30 anys com a patrimoni mundial declarat per la Unesco amb un programa commemoratiu.

Durant els mesos de novembre i desembre, a més de la jornada de portes obertes que es fa cada primer diumenge de mes, també s'oferiran entrades gratuïtes la resta de diumenges, per visitar-lo entre les 14.30 i les 17.30 hores.

A més, aquest divendres es faran a les golfes dues conferències i es projectarà un documental, que recordarà la història d'aquest edifici, situat al carrer Nou de la Rambla, al barri del Raval, com a edifici familiar de l'industrial barceloní Eusebi Güell, que va ser un dels seus principals mecenes.

dijous, 20 de novembre del 2014

Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto

Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto

Artista de extremos, entre la brutalidad y la esperanza poética, grabó en el 2000 en la costa de Tel Aviv una performance que resulta difícil contempla

Ocio | 20/11/2014 - 15:01h | LV 20/11/2014 - 15:15h
Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto
Sigalit Landau. Phoenician Sand Dance. 2005 Courtesy of the artist
Teresa Sesé Bar
Artista de extremos, entre la brutalidad y la esperanza poética, Sigalit Landau (Jerusalén, 1969) grabó en el 2000 en la costa de Tel Aviv una performance que resulta difícil contemplar. Una mujer desnuda hace girar un hula hoop de alambre de espino que de forma implacable va desgarrando su cuerpo a cámara lenta. Un juego divertido transformado en una danza cruel que hace pensar en la experiencia traumática de un mundo inmerso en una espiral de violencia. Barbed Hula, que así se titula el vídeo, es una de las trece piezas que forman parte de la primera exposición monográfica en España de la artista israelí, “La danza fenicia de la arena”, que puede verse en la Capella Macba desde mañana y hasta el 25 de febrero.
El mar, la arena, la playa, que aparecen como telón de fondo en ese ritual autodestructivo, sirven el muestra de hilo conductor entre unas obras que inquietan y tienden puentes de esperanza. Sigalit Landau, que recreó en el pabellón de Israel en la última Bienal de Venecia un puente de sal para unir a Jordania e Israel, muestra aquí trabajos realizados desde 1990. Algunos todavía están en proceso, como ese vestido negro sumergido en el Mar Muerto que un día rescatará envuelto en cristales de sal. La artista sumerge en el agua objetos que, gracias al proceso de evaporación en verano, se transforman en poderosas esculturas recubiertas de gruesas capas de sal. Acciones de la naturaleza que igual le sirven para hablar del Holocausto (“Salted Lake”, un par de botas abandonadas en un paisaje helado que la sal va hundiendo) o de la importancia de no abandonar la lucha, como “Standing on a Watermelon”, obra filmada bajo el mar en la que la artista intenta mantener el equilibrio de pie sobre una sandia.
Las fronteras, la relación entre el espacio individual y el colectivo, la negociación como salida al conflicto, son otros de los temas que aparecen en unos trabajos que, más allá de su calado político, están armados de una poderosa una carga poética. Es el caso, por ejemplo, de “Salt Bridge Summit”, una mesa de convenciones con ordenadores que muestran a una niña atando entre sí los cordones de los zapatos de los protagonistas de la reunión. Cuando estos se dan cuenta, se quitan los zapatos y se van descalzos como si fueran prisioneros de guerra. Como una invitación a la charla, a la danza, la artista los ha transformado en bronce y colgado en forma de círculo a la entrada de la exposición.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ocio/20141120/54419532516/sigalit-landau-capella-macba-mar-muerto.html#ixzz3JdKk7UIX
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dimecres, 19 de novembre del 2014

De escaleras y monumentos por el mundo - (1 de 4)

De escaleras y monumentos por el mundo  -     (1 de 4)

La afición del ser humano por construir en las alturas ha provocado que las escaleras sean un elemento imprescindible más. Y es que antes, de la llegada de los ascensores, ellas eran lo único con lo que se podían salvar las alturas. En esta lista te ofrecemos algunas de las escaleras más llamativas -ya sea pro belleza o por cantidad de peldaños- de los monumentos o lugares de imprescindible visita alrededor del mundo. Aunque es cierto que algunas de ellas se pueden evitar con ascensores o rampas, nosotros recomendamos subirlas sin prisa pero sin pausa. Porque la belleza que las rodea no tiene parangón.
EL PERIODICO

Escalera Helicoidal del Vaticano  
Fridmar Damm/Corbis

Escalera Helicoidal del Vaticano
Realizada por Giuseppe Momo en 1932 esta escalera de doble espiral crea un efecto óptico de infinito desde arriba. Es la entrada a los Museos Vaticanos.
 
Rainer Hackenberg/Corbis

Castillo de Nauplia

Con casi mil peldaños, la escalera de da acceso al Castillo de Nauplia (Grecia) se puede salvar subiendo en coche por una rampa ubicada en la parte posterior del promontorio donde se encuentra el castillo. Pero os perderéis las espectaculares vista desde la escalera.
 
Jose Fuste Raga/Corbis
Buda de LeshanLa única manera de bajar hasta los pies del Gran Buda de Leshan (China) es a través de una estrecha escalera anclada a la parede de la montaña donde suele haber una cola infinita de gente. Los altos barrotes de seguridad pueden provocar sensación de agobio pero es inevitable.
 
Kirinwizard

dimarts, 18 de novembre del 2014

París rebutja construir una torre de vidre de 180 metres d'alçada

Arquitectura

París rebutja construir una torre de vidre de 180 metres d'alçada

El Consell municipal de París va rebutjar aquest dilluns la construcció de la Torre Triangle, dels suïssos Herzog i de Meuron, amb una votació molt ajustada


L'administració parisenca es manté hostil a construir edificis que alterin la imatge de la ciutat. El Consell municipal de París va rebutjar aquest dilluns, en una ajustada votació, amb 78 vots a favor i 83 vots en contra, construir la Torre Triangle, un gratacel en forma de piràmide de 180 metres d'alçada, al sud-est de la ciutat.
Els ecologistes denuncien la construcció de més edificis d'oficines i reclamen més zones verdes a París. A més, el sector conservador a l'Ajuntament de la ciutat considera que l'edifici no crearà llocs de feina duradors. L'alcaldessa, la socialista Anne Hidalgo, ha anunciat que recorrerà la votació davant un tribunal administratiu, ja que considera que no s'ha respectat el secret de vot.
L'edifici ha estat dissenyat pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, guanyadors del premi Pritzker l'any 2001, considerat l'Oscar de l'arquitectura. A més, són els creadors de l'edifici Fòrum 2004, la Tate Modern de Londres i l'Estadi olímpic de Pequín. La construcció de la Torre Triangle hauria creat 5.000 llocs de treball. El complex inclou 80.000 metres quadrats per a oficines i 5.700 metres destinats a zones d'oci, guarderies i centres de salut. El projecte de gratacel dels arquitectes suïssos ha tornat a portar la polèmica al camp de l'arquitectura a París, després de les crítiques que va suscitar la construcció de la Fundació Louis Vuitton, de l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Neix a Barcelona l'European Creativity Festival

Neix a Barcelona l'European Creativity Festival

El Disseny HUB acull aquestes jornades que mostraran com la creativitat canvia el món

Els millors professionals de la creativitat, la innovació i el disseny europeus se citaran al Disseny Hub Barcelona per mostrar a la primera edició de l' European Creativity Festival com la creativitat pot canviar el món.
Els dies 6, 7 i 8 de novembre hi haurà conferències, tallers, premis i espais de networking amb què l'Art Directors Club of Europe, impulsor de la trobada, vol aplegar anualment als millors i més influents professionals europeus d'aquestes disciplines per celebrar i premiar l'art de la creativitat, el disseny gràfic i les noves solucions creatives.
Una de les propostes d'aquesta primera edició del Festival treballa en el concepte Re-Designing Europe. En un món cada vegada més complex i volàtil urgeix utilitzar la capacitat creativa per resoldre problemes globals.
Sota aquest concepte, reconeguts professionals i equips creatius visitaran el Festival per tal de mostrar com l'ús de la creativitat provoca canvis, no només a la indústria de la comunicació sinó a les relacions que estableixen els ciutadans entre si, els seus mecanismes de protesta, el seu dia a dia o la seva manera de fer negocis o dissenyar.
A més, utilitzant el format japonès de presentacions PechaKucha, en què cada ponent comparteix la seva proposta emprant només 20 imatges projectades únicament durant 20 segons, el Festival també convida a reconeguts professionals de la indústria creativa europea a compartir les seves idees i visió sobre la creativitat amb el públic assistent.
Workshops
Els assistents al Festival podran participar també dissabte al matí a un dels cinc workshops programats. Learn By Funding with Goteo mostrarà les diverses formes existents de finançament col·lectiu. Co-Creation with Platoniq explorarà les diferents possibilitats de construir projectes en relació amb el bé comú.
The body point of view with Javier Tolja and Patrizia Boglione explicarà com, en siguem o no conscients, cada elecció a nivell de disseny ens canvia també físicament.
Data Visualization with Outliers presentarà una aproximació multidisciplinària a la visualització d'informació, on els participants aprendran l'art d'explicar una història amb dades. I a Music to Watch with Trafalgar 13 es treballaran els processos creatius associats a la creació musical per a formats audiovisuals a través d'exemples reals.
ADC*E Awards
L'Art Directors Club of Europe (ADC*E) celebra aquest any en el marc del European Creativity Festival la 23a edició dels Best of European Design and Advertising - ADCE Awards, als quals opten més de 600 projectes creatius. Els Best of European Design and Advertising ADC*E Awards és l'única competició internacional que reuneix en un mateix certamen a les feines premiades a les competicions locals.
Les distincions que concedeix l'ADC*E es consideraran com a "premi de premis", ja que totes les peces publicitàries que finalment són reconegudes com les millors d'Europa han d'haver estat prèviament guanyadores dels Or, Plata, Bronze o Shortlist a les competicions dels clubs creatius dels seus respectius països d'origen.
Per exemple, en el cas d'Espanya, només poden participar als ADC*E Awards els guanyadors dels premis Laus, organitzats per l'Associació de Directors d'Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (adg-fad), i els guanyadors del Club de Creatius.
Un prestigiós jurat internacional format per 47 creatius de renom de 15 països europeus es reunirà al Disseny Hub Barcelona el 6 de novembre per deliberar quins seran els guanyadors d'aquesta edició, que es donaran a conèixer el dissabte 8 de novembre. El Grand Prix d'aquesta edició es farà públic durant la Festa de Clausura del Festival que tindrà lloc a la Fàbrica Moritz.

dilluns, 3 de novembre del 2014

One World Trade Center obre les portes, 13 anys després de l'11-S

La 'zona zero'

One World Trade Center obre les portes, 13 anys després de l'11-S

El nou gratacel de Nova York fa 541 metres d'altura i ha costat 3.100 milions d'euros

One World Trade Center fa 541 metres d'altura i ha costat 3.100 milions d'euros.
REUTERS / EDUARDO MUÑOZ
One World Trade Center fa 541 metres d'altura i ha costat 3.100 milions d'euros.
EL PERIODICO
EUROPA PRESS / NOVA YORK
Dilluns, 3 de novembre del 2014 - 11.44 h
Aquest dilluns obrirà les portes el nou gratacel que substitueix les Torres Bessones, el One World Trade Center, 13 anys després de l'atemptat d'Al-Qaida. Es tracta de l'edifici més alt de l'hemisferi occidental, amb 541 metres d'altura i també presumeix de ser el més car, ja que el seu cost és de gairebé 3.100 milions d'euros.
Des del tràgic atemptat, els habitants de Nova York han intentat no només superar aquell cop tan dur, sinó també de plantejar-se què fer amb les ruïnes del complex, que suma una extensió de sis hectàrees i mitjana. El brutal atemptat va deixar més de 3.000 morts i no totes les restes mortals van poder ser localitzades i identificades. Per respecte a les víctimes, moltes veus van opinar que seria millor oblidar la 'Zona Zero', nom amb què es va començar a conèixer el recinte després de l'11-S.
Un comissari de l'Autoritat Portuària de Nova York, Scott H. Rechler, ha comentat amb 'The Washington Post' l'etapa posterior a l'atemptat. Rechler ha explicat que primer hi va haver "un període de dol i patriotisme". Més endavant, es va convertir en un moment "en què plantejar-se què fer amb tot això". Rechler ha assegurat que l'últim punt de la superació de l'atemptat va ser "com ho farem".
El gratacel novaiorquès té una base de 20 pisos fets d'acer i formigó per sostenir-lo. El director executiu de l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey, Patrick Foye, ha elogiat l'edifici qualificant-lo com "el complex d'oficines més segur dels Estats Units".
No obstant, l'empremta de l'atemptat no ha reduït la capacitat de Nova York de seguir sent un dels centres financers més importants del món. La població de Manhattan s'ha triplicat des d'aleshores i diversos cuiners de prestigi ja han anunciat que obriran restaurants en llocs pròxims al nou One World Trade Center. La famosa editora Condé Nast, que publica revistes com 'Vanity Fair' o 'Vogue', obrirà demà les seves noves oficines, que ocuparan gairebé un terç de la nova torre. 

dissabte, 1 de novembre del 2014

Exposició Gaudí, una arquitectura d'anticipació

Exposició Gaudí, una arquitectura d'anticipació

Viena, del 2 d'octubre al 2 de novembre
Eix / Projecció internacional

Públic: General

L'exposició s'inaugura el dia 1 d'octubre a les 17.30 hores.

Organitzador: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Organitzador: Architekturzentrum Wien

02.10.2014 - 02.11.2014

Horari: Dilluns-Diumenge 10:00-19:00 hores.


Exposicions

Architekturzentrum Wien, Museumsplatz 1,


Amb el propòsit de donar a conèixer els orígens de l’arquitectura de Gaudí i l’innovador procés de la seva creació s’ha concebut una exposició, estructurada en diversos apartats, el primer biogràfic, el segon dedicat a les obres més emblemàtiques de Gaudí (La Casa Batlló, la Pedrera, l’església de la Colònia Güell, el Parc Güell i la Sagrada Família), de les que es presenten audiovisuals, plànols i maquetes (de petit i gran format), un tercer bloc centrat en altres obres primerenques però que van ser decisives en la definició dels arcs parabòlics que tant va utilitzar Gaudí (com són el Col·legi de les Teresianes i la Torre de Bellesguard).

Els següents capítols de l’exposició estan dedicats a explicar la maqueta estereofunicular, que Gaudí va fer per a calcular l’estructura de l’església de la  Colònia Güell) i l’obrador de Gaudí. Perquè els tallers que instal·lava en cada una de les seves obres van ser especialment importants, ja que en ells realitzava maquetes de guix, fusta o argila amb les que en un procés empíric calculava les estructures i la forma que tindrien els seus edificis, una manera de fer que ell anomenava “el meu mètode experimental”, i que encara avui segueix vigent en l’obrador de la Sagrada Família, on actualment també s’utilitzen els recursos tecnològics més avançats.

Tanca l’exposició un apartat dedicat al disseny de Gaudí, especialment als mobles que va dissenyar, on a través d’una selecció de mobles i d’un audiovisual s’explica la seva ergonomia.

El dia de la cloenda de l'exposició tindrà lloc el concert de l'Orfeó Catala, a les portes del Architekturzentrum Wien.

La Pedrera i el Parc Güell, 30 anys com a patrimoni mundial de la Unesco

La Pedrera i el Parc Güell, 30 anys com a patrimoni mundial de la Unesco

| ND 01/11/2014 a les 09:31h

L'emblemàtic edifici d'Antoni Gaudí conegut com a «la Pedrera». Foto: CatalunyaCaixa


La Pedrera, el Parc Güell i el Palau Güell compleixen aquest diumenge trenta anys com a patrimoni mundial de la Unesco. Les tres obres de l'arquitecte Antoni Gaudí formen part d'una llista de 1.007 monuments de 161 països diferents i en van entrar a formar part alhora que l'Alhambra de Granada, la Mesquita de Còrdova, l'estàtua de la llibertat a Nova York o la Ciutat del Vaticà. Catalunya té 44 béns declarats patrimoni mundial de la Unesco, entre les quals hi ha gran representació de l'obra de Gaudí. Des de la Fundació Catalunya La Pedrera es remarca les restauracions a què s'ha sotmès l'edifici, una de les quals, la neteja de la façana, acabarà aquest Nadal.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Diseño gaudiniano para Navidad en el paseo de Gràcia

Diseño gaudiniano para Navidad en el paseo de Gràcia

Diseño gaudiniano para Navidad en el paseo de Gràcia
Recreación del nuevo diseño de la iluminación del paseo de Gràcia de Barcelona Amics del Passeig de Gràcia

Esta iluminación servirá para dos campañas navideñas | Su coste es de 222.595 euros, que serán cubiertos a partes iguales por la asociación y el Ayuntamiento

Barcelona | 24/10/2014 - 13:29h | Última actualización: 24/10/2014 - 14:05h
Diseño gaudiniano para Navidad en el paseo de Gràcia
Recreación del nuevo diseño de la iluminación del paseo de Gràcia de Barcelona Amics del Passeig de Gràcia
Lluís Sierra
Barcelona 
LA VANGUARDIA


Un diseño inspirado en la catenaria gaudiniana iluminará el paseo de Gràcia en una campaña navideña que se abrirá justo al acabar la reforma de esta vía comercial central de Barcelona.
Las lámparas con luces rojas y blancas que la Associació Amics del Passeig de Gràcia ha elegido por concurso estarán configuradas a partir de esas parábolas que reproducen la figura de una cadena colgante, sujeta por dos puntos. Una figura que Antoni Gaudí utilizó incluso girándola, para formar arcos.
La asociación presentó ayer en la fundació Tàpies el alumbrado que utilizará en la campaña navideña. El diseño elegido es obra del estudio barcelonés Lagranja Design. El alumbrado navideño se encenderá, en principio, el 21 de noviembre y en el caso de este paseo se alargará por los Jardinets de Gràcia, como se hizo en años anteriores. Las lámparas se situarán tanto sobre la calzada como las aceras. Poco antes han de haber acabado las obras de la reforma, salvo en la entrada a un aparcamiento subterráneo entre los cruces con Provença y Mallorca.
Esta iluminación servirá para dos campañas navideñas. Su coste es de 222.595 euros, que serán cubiertos a partes iguales por la asociación y el Ayuntamiento de Barcelona.

divendres, 24 d’octubre del 2014

El Park Güell pasa de 9 a 2,3 millones de visitantes al cobrar entrada

AIXÌ ÉS CONSERVARÀ...

El Park Güell pasa de 9 a 2,3 millones de visitantes al cobrar entrada

Descontando los vecinos, el 93.5% de los visitantes son extranjeros, el 0.5% catalanes y el 6% del resto de España | Uno de cada cinco visitantes acceden en grupos organizados y un 4,8% lo hacen sin pagar los 8 euros que vale visitar la zona monumental
Barcelona | 24/10/2014 - 10:36h | Última actualización: 24/10/2014 - 10:51h
El Park Güell pasa de 9 a 2,3 millones de visitantes al cobrar entrada
Park Güell, diseñado por Antoni Gaudí, uno de los espacios más emblemáticos de Barcelona Gtres

Barcelona 
LA VANGUARDIA
El objetivo de reducir la masificación turística del Park Güell cobrando entrada a los visitantes de la zona monumental del recinto ha sido cubierto con creces en el primer año de aplicación de esta nueva fórmula. El número de visitas, que en los últimos años de entrada libre, había superado los 9 millones (en algún momento de máxima concentración había llegado a contabilizarse la entrada de 1.200 personas en apenas un cuarto de hora) ha descendido con la introducción de taquillas -la entrada general a la zona monumental cuesta 8 euros- a 2,3 millones de visitantes, según una nota que ha hecho pública hoy el Ayuntamiento de Barcelona. Según los cálculos facilitados por los responsables del parque, el 5,6% de los visitantes del Park Gúell son vecinos que pasan diariamente por el recinto.
El total de visitantes del parque supone una ocupación del 68,3% del aforo que se estableció en su día como máxima afluencia. Uno de cada cinco visitantes acceden a la zona monumental en grupos organizados y un 4,8% lo hacen sin pagar, como titulares de la Tarjeta Rosa (personas), escuelas, menores de seis años y titulares del carnet Gaudir+BCN, que permite el acceso gratuito al parque y a otros lugares de interés patrimonial de la ciudad.
Las estadísticas revelan que el Park Güell sigue siendo, a pesar de la drástica reducción del número de visitantes, un lugar monopolizado por extranjeros. Descontando los vecinos, sólo un 0,5% de los visitantes proceden de Catalunya y el 6% del resto de España. Uno de cada cinco proceden de los países de la Unión Europea y los rusos representan un 7,5% del total. casi un 30% viene de América Latina, un 9,3% de Estados Unidos y un 8,8% de Canadá

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141024/54418221851/park-guell-cae-visitantes-cobrar-entrada.html#ixzz3H3a7jd41
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia


Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141024/54418221851/park-guell-cae-visitantes-cobrar-entrada.html#ixzz3H3b0wCLQ
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141024/54418221851/park-guell-cae-visitantes-cobrar-entrada.html#ixzz3H3ahiMQk
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dissabte, 18 d’octubre del 2014

El patrimonio cultural catalán genera 3.660 millones de impacto económico anual

El patrimonio cultural catalán genera 3.660 millones de impacto económico anual

Los museos con más ingresos son el de Dalí, en Figueres, y el de la Basílica de la Sagrada Familia 

Cultura | 26/09/2014 - 12:14h | LV 26/09/2014 - 12:27h
El patrimonio cultural catalán genera 3.660 millones de impacto económico anual
Un grupo de turistas accediento al Museu Salvador Dalí de Figueres a.camps/acn 

Barcelona (EUROPA PRESS). - El patrimonio cultural catalán genera unos 3.660 millones de euros anuales, según se desprende del 'Informe estratégico del sector del patrimonio en Catalunya: mapa y diagnóstico', presentado este viernes por el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, y el director general de Patrimonio, Joan Pluma.

En rueda de prensa, ha explicado que es la primera vez que se conoce esta cifra de forma transversal para el conjunto del sector: "Nunca las habíamos puesto juntas ni habían estado en el mismo proceso de trabajo", ha dicho sobre las cifras, cuyo estudio se enmarca en la celebración de las Jornadas Europeas del Patrimonio.

El informe ha tomado en consideración tanto el patrimonio tangible -museos, edificios, yacimientos arqueológicos y paleontológicos, bienes muebles, centros de documentación y archivos audiovisuales-; intangible -fiestas y asociaciones culturales-, y patrimonio natural -parques y reservas-.

Así, cruzando datos del Instituto de Estudios Turísticos del Gobierno, el impacto global del patrimonio es de 3.660 millones al año, empezando por los gestores del patrimonio -museos, colecciones y archivos-, que tienen unos presupuestos de 390,3 millones.

En un segundo nivel, el amplio abanico de empresas especializadas en patrimonio -como compañías de digitalización, almacenaje, transporte, realización de réplicas- ha registrado un volumen de negocio de 211,4 millones.

Sin embargo, también hay una industria no especializada en patrimonio que se incluye en esta cantidad de ingresos -32,2 millones generados- por realizar productos y servicios colaterales -como imprenta, diseño web, comunicación, limpieza, mantenimiento, seguros-.

Finalmente, el informe incluye en los ingresos totales el gasto de los turistas que afirman visitar Catalunya por motivos patrimoniales, que suma 3.026,1 millones, gracias a los 81,25 millones del público catalán; 103,27 del español, y 2.841,6 del internacional.

En total, casi 850 gestores del patrimonio -como los museos- y 261 empresas privadas -sin contar las especializadas- dan vida a un sector que genera un 2% de todos los ingresos culturales de Catalunya, sin incluir los registrados por el turismo, y que ocupa a unas 8.000 personas.

Para Mascarell, estos datos son la prueba de que el patrimonio, que muchos miran con reservas por considerarlo una lacra, es un activo y una inversión porque tiene un importante impacto económico: "¿Qué sería Catalunya sin el románico, los castillos y el modernismo? Sería sólo un paisaje bonito".

El informe ha puesto de relieve el 'top ten' de los museos a juzgar por sus ingresos, quedando como líderes el Teatre-Museu Dalí de Figueres (Girona) en el ámbito público -con 15,4 millones de ingresos-, y el Museu de la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona en el ámbito privado -con 3,1 millones-.

En este grupo privilegiado de gestores del patrimonio también se encuentran el Picasso, Nacional de Arte de Catalunya, Marítimo y de Arte Contemporáneo de Barcelona en el terreno público; y el Museu del FC Barcelona, La Pedrera, la Casa Batlló y la Fundació Joan Miró en el terreno privado.

Según el conseller, hay que hacer una nueva ley de patrimonio, "pero hay que conocer muy bien el sector", algo que en unos meses podrá ponerse sobre la mesa con el objetivo de seguir conservando, divulgar y encontrar nuevas vías de financiación patrimonial.

Ha pedido al sector patrimonial estar más convencido sobre sí mismo porque tiene mucha importancia a juzgar por su impacto económico y cultural, aunque ha apuntado que es "mejorable" la capacidad de los gestores de de generar ingresos.
 

dijous, 16 d’octubre del 2014

L’arquitectura de Barcelona, en 48 hores

Dimecres  15.10.2014  06:00

L’arquitectura de Barcelona, en 48 hores

Open House Barcelona obre les portes de 150 edificis de tot tipus

Vilaweb'48h Open House Bcn' és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l'arquitectura, un cap de setmana al mes d’octubre de portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l'associació Open House Barcelona que tindrà lloc els dies 25 i 26 d'octubre.
El festival ofereix l'oportunitat d'experimentar l'arquitectura de forma excepcional i completament de franc. Les activitats de l'Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d'un espai ben construït i dissenyat. Aquest esdeveniment, va començar a London l'any 1992, i des de a les hores 'Open House' s'està introduint arreu del món: New York, Dublin, Galway, Tel Aviv i ara Barcelona.
És un projecte obert a tothom i sense ànim de lucre que va començar a Barcelona l'any 2010. Una iniciativa transversal, adreçada especialment als barcelonins, que implica la participació de diferents agents socials, tècnics i artístics per ‘obrir la bona arquitectura a la ciutat’. L’objectiu és fer-los viure l'arquitectura i la ciutat, donant-los l'oportunitat de remirar-la.
Els arquitectes que han dissenyat l'obra, els usuaris, o els encarregats de la planificació d'una zona de la ciutat són els mediadors que els ajuden a fer entendre què és l'arquitectura, suggerint-los itineraris, i proposant-los activitats i conferències completament gratuïtes.
Unes 25.000 vistes el primer any i 35.000 el segon any, demostren un nivell d’interès en creixement per l’arquitectura i l’urbanisme dels nostres ciutadans. Ha estat una iniciativa valorada i participada per diferents sectors: 600 persones voluntàries, 22 entitats col·laboradores, i més de 100 propietaris públics i privats. La implicació de més de 100 arquitectes ha estat fonamental per aconseguir un intercanvi cultural entre visitants, usuaris i autors.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Al Disseny Hub Barcelona es busquen emprenedors TIC

Al Disseny Hub Barcelona es busquen emprenedors TIC

Barcelona s'uneix al programa CreatiFI per finançar projectes que incorporin tecnologies Future Internet

Barcelona s'uneix a Hèlsinki, Brussel·les i Trento per promoure CreatiFI, un projecte europeu del programa Future Internet Public Private Partnership (FI-PPP) que dóna l'oportunitat a professionals de la indústria creativa i del sector TIC per a desenvolupar nous projectes que incorporin tecnologies Future Internet (FI-WARE, amb llicència open source).
El proper 14 d'octubre a les 16h tindrà lloc al Disseny Hub Barcelona la presentació oficial del projecte CreatiFI i la celebració del seu primer Inspirational Match Making Event.
L'Inspirational Match Making Event serà l'oportunitat perquè el talent creatiu de Barcelona com ara emprenedors, startups, dissenyadors, publicistes, programadors i desenvolupadors de software, productors audiovisuals, productors musicals, arquitectes, editors, experts en gaming i en videojoc, artistes i el sector creatiu i TIC en general, comparteixin les seves idees.
S'estimularà la creació d'equips de treball amb l'objectiu de preparar propostes per aquesta primera fase.
Ajudes a 60 projectes
L'objectiu del programa CreatiFI és dotar als creadors d'importants recursos econòmics perquè puguin innovar en els seus respectius camps professionals a partir d'aquestes tecnologies.
El projecte disposa de 4,8 milions d'euros de finançament per repartir entre les 60 propostes més innovadores, 15 de les quals decidirà un jurat internacional des del hub de Barcelona.
Cada projecte podrà rebre fins a 150.000€, repartits en dues fases. La primera fase del projecte, que es va obrir el passat 1 d'octubre i es tancarà el proper 30 de novembre, posa sobre la taula 50.000 euros i un conjunt de serveis de suport tecnològic i de negoci.
Els 100.000 euros restants s'adjudicaran a la segona fase, oberta a noves propostes, que començarà l'1 d'octubre de 2015 i es tancarà el 31 d'octubre de 2015 i té com a objectiu la sortida al mercat dels productes o serveis de cada projecte.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

La revolució de Gaudí

PRIMER CONGRÉS MUNDIAL SOBRE EL CREADOR

La revolució de Gaudí

La Universitat de Barcelona obrirà una càtedra per investigar l'arquitecte modernista i la seva obra

Els ponents critiquen que assajos sobre el geni no es tradueixin al català i al castellà

EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dimarts, 7 d'octubre del 2014
Crasemann Collins, Lourdes Cirlot, Torii, Figuerola i Molema, ahir al claustre.
«Antoni Gaudí va fer la revolució estructural», va dir Toshiaki Tange, que va ser el president del Centre d'Estudis Gaudinistes i responsable del projecte conceptual del Gaudí Centre de Reus. Era la seva veu però no les seves paraules, ja que Tange va llegir la conferència d'Arata Isozaki, creador del Palau Sant Jordi, que ahir va inaugurar el primer Gaudí World Congress a l'aula magna de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Isozaki va haver de cancel·lar la seva assistència al congrés pel funeral de la seva dona morta a l'agost. Al final va optar per no gravar un vídeo i delegar en Tange la seva ponència sobre el gran inventor de configuracions que va ser Gaudí.
Per a Isozaki, a la cripta de la Colònia Güell, Gaudí va sobrepassar tots els límits establerts en el món de les formes. «En els seus mètodes ja estava prevista l'era digital, que és el que avui dia ens fa avançar», va arribar a dir Tange en nom d'Isozaki, que va aportar vídeos d'edificis inspirats en obres de Gaudí que s'han construït recentment a Qatar i a Xangai.
Christiane Crasemann Collins, historiadora d'Arquitectura Moderna i viuda de George Roseborough Collins, el primer investigador que va publicar en anglès assajos sobre Gaudí va començar parlant en català «per la gran estima» que sent per Barcelona, ciutat que tantes vegades va visitar amb el seu marit.
El precursor
«Desafortunadament, els seus més de 600 articles i publicacions sobre Guadí no s'han traduït ni al català ni al castellà», va lamentar Crasemann. I llavors va llegir un paràgraf d'una ressenya de Collins: «En l'obra de Gaudí preval una fusió interna entre el desig de l'estructura i la forma arquitectònica. Res en ell és arbitrari. Tot està calculat i ordenat amb harmonia cap a les formes geomètriques i físiques de la naturalesa». I va tancar la seva ponència assegurant que Gaudí va ser «el precursor» de l'arquitectura actual.
«¿Com pot ser que hi hagi barcelonins que no valorin Gaudí? Va ser apreciat a Europa abans que aquí. Ja és hora que tingui el seu merescut reconeixement a Barcelona». Amb aquestes paraules, Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, va rebre els 350 participants del primer congrés mundial sobre Gaudí.
Cirlot va anunciar la creació d'una nova càtedra dedicada a l'arquitecte de Reus, que tindrà la seu al recinte de l'antiga fàbrica tèxtil de la Colònia Güell. Aquesta nova font d'investigació serà més pluridisciplinària que la Càtedra Gaudí de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, ja que estudiarà el creador modernista des de diferents òptiques, com les matemàtiques, la biologia, la física o la geometria.
Pere Jordi Figuerola, historiador i un dels organitzadors del congrés, va recordar que fins ara la investigació més exhaustiva al voltant de Gaudí s'ha fet en altres països. «Anem amb anys de retard. Quan alguns dels ponents venien fa 60 o 50 anys a veure les obres de Gaudí a Barcelona es trobaven amb un panorama desolador. Ells van ser els que van lluitar perquè Gaudí avui tingui vuit edificis catalogats patrimoni mundial per la Unesco», va assenyalar Figuerola, encara que en va afegir un de més, perquè en són set. No obstant, la seva obra lidera aquesta llista tan distingida.
La vicerectora va recordar que el seu pare Juan Eduardo Cirlot va publicar el 1950 El Arte de Gaudí (Ediciones Omega). «És perfecte i just que la Universitat de Barcelona aculli aquest primer congrés sobre Gaudí, a qui jo vaig descobrir gràcies al meu pare», va dir.
Jan Molema, enginyer i investigador a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Tecnologia de Delft (Holanda), va afirmar que fins a finals dels anys 70 a Espanya es veia Gaudí com un home estrany. «No entenien la seva arquitectura, però ara Gaudí és gairebé un déu, fins i tot el faran sant», va argumentar, després de declarar que no li importa la vida privada del geni, però que «era homosexual i el món no volia saber-ho».

Barcelona acull el primer congrés internacional sobre Gaudí

Barcelona acull el primer congrés internacional sobre Gaudí

| ND 06/10/2014 a les 16:45h

Barcelona acull del 6 al 10 d'octubre el Gaudí World Congress, el primer congrés científic internacional dedicat a l'estudi de l'obra d'Antoni Gaudí. 

La trobada és fruit de la col·laboració entre The Gaudí Research Institute i la Universitat de Barcelona, on se celebra el congrés. Ja hi ha projectats cinc congressos més bianuals, cadascun d'ells centrat en l'estudi d'una o vàries obres d'Antoni Gaudí. En aquesta primera edició moltes de les ponències giren a l'entorn de les investigacions sobre la Cripta de la Colònia Güell. La vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot, ha anunciat la creació d'una Càtedra Antoni Gaudí pels propers quatre anys dotada amb 30.000 euros.

"Per fi fem un homenatge a Gaudí i ens posem al dia", ha proclamat el membre del comitè organitzador del congrés i conservador de l'Arquebisbat de Barcelona, destinat al Museu Diocesà de Barcelona, Pere Jordi Figuerola, aquest dilluns. I és que segons ha expressat a casa nostra "portem 100 anys de retard" en relació amb l'estudi d'Antoni Gaudí i la seva obra.

"Molts dels investigadors que participen al Congrés porten anys venint aquí, investigant, i obrint centres de recerca", ha assegurat. La trobada consta de 40 ponències i hi ha unes 350 persones inscrites. En tractar-se d'un congrés científic no només es fan aproximacions a la figura de Gaudí sinó que es presenten investigacions tecnològiques, creatives i d'empresa, vinculades amb l'imaginari arquitectònic de l'arquitecte català. En aquest sentit, la trobada està dirigida no només a particulars sinó especialment a empreses, universitats i centres de recerca, i professionals de l'arquitectura, l'urbanisme o el disseny industrial.

Sense voler desvetllar algunes de les aportacions en recerca que els investigadors exposaran en aquest congrés, Figuerola sí que ha avançat que es projectarà un vídeo en 3D que recrea la reconstrucció de la Cripta de la Colònia Güell, per dintre i per fora. Una investigació que ha estat elaborada per un equip de diversos països i per al qual han fet falta dades de l'edifici recollides durant els últims 30 anys, ha explicat Figuerola. En tot cas, aquest responsable del congrés ha assegurat que "s'aportaran dades inèdites de moltes coses, del passat i del present" durant la trobada.

Aquest edifici és, precisament, el principal objecte d'interès d'aquest primer congrés. De fet, el dia 8 d'octubre a la tarda l'activitat de la trobada es trasllada fins a Santa Coloma de Cervelló, on els ponents podran visitar la Cripta i la Colònia Güell. El Gaudí 1st World Congress Barcelona 2014 és la primera edició d'un programa de sis Congressos d'investigació bianuals, cadascun d'ells centrat en l'estudi, no necessàriament exclusiu, d'una o diverses obres de Gaudí.
 
La UB estrenarà Càtedra

La vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot, ha anunciat durant la presentació del congrés que la Universitat de Barcelona ja ha aprovat la creació d'una Càtedra Antoni Gaudí de quatre anys de durada. Cirlot no ha pogut concretar encara quan començarà aquesta activitat, ni qui serà el catedràtic que la liderarà, però sí que compta amb un finançament de 30.000 euros aportats per mecenes externs a la universitat.

Frank Gehry conquereix el Pompidou

Art

Frank Gehry conquereix el Pompidou

El museu parisenc presenta aquest dimecres la retrospectiva més important feta a Europa de l'arquitecte, responsable d'el museu Guggenheim de Bilbao, el Walt Disney Concert Hall i el Museu de Biologia del Panamà


La retrospectiva més important a Europa dedicada a l'arquitecte creador del Guggenheim de Bilbao, Frank Gehry (Toronto, 1929), comença aquest dimecres al Centre Pompidou, pocs dies abans que s'inauguri també a París la seva darrera creació, la Fundació Vuitton, dedicada a l'art contemporani.
Considerat com un dels més grans arquitectes vius del món, l'artista presenta aquí seixanta grans projectes resumits en 67 maquetes claus, més de 200 dibuixos i documents audiovisuals.
Entre ells hi ha 'Esquisses', el documental biogràfic que el cineasta Sidney Pollack va rodar el 2005 sobre l'obra del seu amic, premi Pritzker i Príncep d'Astúries de les Arts, que el 1947 va deixar el seu país natal per instal·lar-se amb la seva família a Califòrnia, que el 1962 va obrir la seva agència d'arquitectura. La mostra estarà oberta fins al proper 26 de gener i després viatjarà a Los Angeles (EUA), on se sumaran a ella els seus dissenys de mobiliari, segons han avançat els comissaris Aurélien Lemonier i Frédéric Migayrou.
L'arquitectura, art transgressora i social
En sis capítols i dos temes titulats 'Urbanisme' i 'Computació', l'exposició resumeix de quina manera Gehry qüestiona els seus mètodes de concepció, el paper social i cultural dels seus treballs, així com la seva inserció en l'urbs, mentre desenvolupa programes informàtics cada vegada més complexos i busca materials adaptats a cada projecte.
El recorregut cronològic i temàtic subratlla sis eixos decisius en la seva obra, des de les primeres creacions, entre 1965 i 1980, època de l'extensió del seu habitatge a Santa Mònica (1977-1978), veritable manifest sobre la seva manera d'entendre l'arquitectura com una obra d'art transgressora i social.
A París es presenta la Winton Guest Home de Minnesota (EUA) (1982-1987); la Wosk Residence (1981-1984); el Walt Disney Concert Hall (1989-2003); el Guggenheim de Bilbao i el d'Abu Dhabi, en construcció des de 2006; o l'acolorit Museu de Biologia de Panamà, l'edificació del qual va començar el 2000.
Ressalten també la visió de projectes no realitzats, com el Jerusalem Museum of Tolerance d'Israel, concebut entre 2000 i 2003; el gratacel de lava de 80 metres d'altura ideat per al Museu Nacional d'Art d'Andorra (2007); o el translúcid National Art Museum of China Competition, pensat per a Pequín, entre 2010 i 2012.
La retrospectiva conclou amb maquetes d'altres produccions recents, com l'etèria Fundació Vuitton i la Fundació Luma a Arles, en curs de construcció en aquesta ciutat del sud-est francès en què aspira a servir, com a Bilbao, d'engranatge principal per a la seva transformació cultural, social i econòmica.
La selecció de les obres ha estat complicada, ja que al llarg de més de mig segle de carrera Gehry ha produït milers de maquetes, dibuixos i un ingent material de treball, emmagatzemat en dos grans dipòsits de 4.000 metres quadrats cadascun.





dilluns, 6 d’octubre del 2014

300 experts d'arreu del món estudien Gaudí a Barcelona

300 experts d'arreu del món estudien Gaudí a Barcelona

La Colònia Güell i la polèmica rehabilitació de la cripta centren les jornades

El congrés vol discernir sobre on comença i on acaba l'obra del geni

EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dilluns, 6 d'octubre del 2014
Els famosos arcs de catenària de la cripta de l'església de la Colònia Güell.
Arata Isozaki, el creador del Palau Sant Jordi de Mont-juïc, obrirà avui la conferència inaugural del primer congrés mundial dedicat a la vida i l'obra de Gaudí, l'únic arquitecte amb set edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ho farà a través d'un vídeo gravat a Tòquio a causa de la recent mort de la seva dona, que pertany a la família imperial japonesa. Els seus funerals coincideixen amb aquesta trobada, que reuneix 300 assistents i més de 40 ponents, investigadors procedents de prestigioses universitats internacionals que presentaran estudis científics inèdits sobre Gaudí.
El congrés gira al voltant de la Colònia Güell, antic recinte tèxtil modernista de Santa Coloma de Cervelló que Eusebi Güell va encarregar el 1890 a Gaudí per allunyar-se dels conflictes obrers de la ciutat. A la cripta l'arquitecte va experimentar molts dels seus avenços tecnològics, i per això se la coneix com el laboratori de Gaudí. «Allà va sobrepassar tots els límits establerts en el món de les formes», opina Isozaki.
En la trobada també es debatrà al voltant de les controvèrsies que encara envolten la restauració i l'ampliació d'alguns dels seus edificis. Especialment la controvertida rehabilitació de la cripta a començament de l'any 2000 per part de l'arquitecte Antonio González Moreno-Navarro, que va acabar en demandes i diversos manifestos. El més significatiu va sortir a la llum el 2002 amb motiu de l'Any Gaudí, quan 50 intel·lectuals, entre ells Ricardo Bofill, Beth Galí, Carme Pinos, Benedetta Tagliabue, Xavier Rubert de Ventós i Antoni Tàpies van alertar que la rehabilitació era estranya a l'esperit gaudinià.
SENTIT ORIGINAL / Els firmants exigien la restitució de la cripta al seu estat anterior i l'enderroc dels afegits que aïllen, congelen, descarreguen de força i banalitzen el sentit original de l'obra de Gaudí. «En el congrés volem discernir on comença i on acaba l'obra de Gaudí», explica Pere Jordi Figuerola, historiador i un dels organitzadors de l'esdeveniment, que durarà cinc dies.
Manuel Medarde, conservador de la Cripta de la Colònia Güell, forma part de l'equip organitzador. «González Moreno-Navarro va dir que es va aparèixer Gaudí i que el va guiar en totes les destrosses que va arribar a fer. No vaig tenir cap més remei que emprendre un contenciós administratiu. El vaig guanyar i el bisbat va crear una comissió per defensar la cripta, en què participen 33 universitats internacionals», recorda Medarde.
La ponències se celebren a l'aula magna i el paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), que entre el seu patrimoni té els pavellons de la finca Güell. Segons Figuerola, la joia de la corona serà la projecció del vídeo rus sobre com seria l'església de la colònia si Gaudí l'hagués acabat.
ELS EXPERTS / Demà presenta aquest documental un dels grans experts en estructures gaudinianes: l'enginyer Anton Lyubimkin, director de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Geodèsia i Cartografia de Moscou, on es cursen els estudis per a les futures exploracions de planetes i satèl·lits de les missions espacials de Rússia.
També hi participa Christiane Crasemann Collins, historiadora d'arquitectura moderna i viuda de George Roseborough Collins, catedràtic que va obrir les portes al reconeixement mundial de Gaudí quan va publicar el 1960 la primera obra en anglès sobre l'arquitecte i el 1973 el cèlebre assaig A bibliography of Antonio Gaudí and the Catalan Movement.
Una de les assistències més insòlites és la del cuiner Ferran Adrià, que des del 2010 és professor convidat a l'Escola d'Enginyeria i Ciències Aplicades de la Universitat de Harvard. Adrià parlarà aquesta tarda amb Eugenio de Diego sobre si Gaudí és possible en la gastronomia, una de les intervencions més sol·licitades per les televisions acreditades.
Els organitzadors són la UB i The Gaudí Research Institute (TGRI), que ja tenen programats sis congressos més a Barcelona: El Gaudí desconegut: Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes (2016); Gaudí materialitzador de somnis: gratacel a Nova York, projecte a Tànger, Palau Astorga i Casa Comillas (2018); tres jornades sobre Gaudí i el modernisme -Casa Vicens i Casa Calvet (2020), Park Güell i Palau Güell (2022) i Casa Batlló i Casa Milà (2024)-,
i Gaudí únic: culminació de la Sagrada Família (2026), any en què està previst acabar la monumental intervenció arquitectònica que actualment dirigeix Jordi Faulí.

dimarts, 30 de setembre del 2014

El Guggenheim, ¿museo o edificio en el que colgar cuadros (excepto de artistas locales)

El Guggenheim, ¿museo o edificio en el que colgar cuadros (excepto de artistas locales)?

La pinacoteca convertida en la ‘gallina de los huevos de oro’ de la transformación de Bilbao es una herramienta económico-industrial que permanece aislada a la cultura y creaciones de los artistas vascos.

“Como agente cultural de contexto, la labor del Guggenheim es prácticamente nula. Su aporte para mostrar el arte vasco hacia fuera, como el arte en general hacia la ciudadanía es muy escaso”, aseguran expertos culturales.

“Se debe mantener la alianza con la fundación neoyorquina pero con una mayor autonomía”, reclaman.

Vista de la emblemática estructura diseñada por Frank Gehry del Museo Guggenheim en Bilbao. Endika Garrido.
Vista de la emblemática estructura diseñada por Frank Gehry del Museo Guggenheim en Bilbao. Endika Garrido.

A pesar de que la construcción de su imponente armazón levantara ampollas en su día, hoy ya nadie duda del valor positivo en términos económicos y turísticos del museo Guggenheim, convertido en el buque insignia de la transformación del Bilbao industrial a la capital de servicios actual. Sin embargo, esta ‘gran verdad reconocida por todos’ queda truncada si el análisis se ciñe exclusivamente al ámbito cultural. Y es que la famosa pinacoteca, obra del reciente Premio Príncipe de Asturias de las Artes, Frank Gehry, obedece al dictado las directrices de la fundación y se olvida de los artistas de la tierra, puesto que su contribución a poner en valor el arte local en el panorama internacional resulta escasa.
“La relación con el contexto, con los artistas vascos, podríamos decir que es testimonial, de mínimos, la obligada por contrato para poder justificar la inversión institucional”, asegura Ricardo Antón, miembro de ColaBoraBora y Kultura Abierta. Aunque se han visto acrecentados en los últimos años, en su opinión, los programas con artistas jóvenes se organizan como una forma de programar y ocupar espacios a bajo coste “sin honorarios, producción, ni adecuada difusión”. En este sentido, la mayor relación que el museo ha establecido con los creadores vascos ha sido a través de convenios de prácticas con la UPV o contrataciones externalizadas, lo que conlleva condiciones de inestabilidad laboral. “Lo que buscan de los jóvenes vascos no es su capacidad de producir arte, subjetividad o cultura; sino instrumentalizar su mano de obra cualificada y barata, totalmente desarticulada como sujeto político-laboral”, afirma Antón, cuya opinión comparte un catedrático experto en políticas culturales, que prefiere mantener el anonimato por sus relaciones con el ámbito cultural vasco. “El Guggenheim de Bilbao tendría que tener establecido desde hace un montón de años algún tipo de acuerdo para que, a través de la universidad pública, pudiera tener un papel formativo de alta entidad. Necesita una actuación de más enjundia”, señala el docente.
Con un presupuesto de 26.563.596 euros, el centro de exposiciones bilbaíno vive, en su mayor parte, de la venta de entradas y también de las subvenciones del Gobierno vasco y la Diputación de Bizkaia, que para este año aumentó en 2 millones su aportación, pese a la pérdida de un 8 % de visitantes en 2013. Según el gabinete de comunicación de la propia entidad, ese dinero se ha destinado a la programación expositiva. Unas exposiciones que cuentan con la firma de reconocidos artistas internacionales, pero en las que aun no se ha hecho hueco suficiente a promesas locales. “Para responder a las críticas, en los últimos tiempos, se han afanado en decir que sí existe una sustancial compra de obras vascas que se puede comprobar en los listados; pero el problema radica en que, exceptuando a Chillida, Oteiza y Cristina Iglesias, el porcentaje de compra de autores vascos no suma lo que se gastaron en la última pieza de Anish Kapoor”, explica el mismo docente. “No es lo mismo que compren una obra de Moraza por 40.000 euros, que cualquiera de las que adquieren que puede llegar a costar 500.000 o incluso 1 millón de euros”, sostiene.

Estandarte turístico-económico

Atractivo de marcas o empresas transnacionales de prestigio, arquitectos estrella, aumento de infraestructuras para ocio y turismo, llegada masiva de cruceros…, como herramienta económica, el Guggenheim solo ha generado beneficios en la ciudad, pero ¿hasta qué punto su presencia ha sido capaz de estimular una economía cultural de entorno? “Como agente cultural de contexto, la labor del Guggenheim es prácticamente nula. Su aporte para mostrar el arte vasco hacia fuera, como el arte en general hacia la ciudadanía es muy escaso”, cuenta Antón sobre un síntoma que se ve en el propio organigrama del museo, “totalmente escorado hacia la gestión, el marketing y la comunicación”. Para el miembro de ColaBoraBora queda claro que el museo “no es una infraestructura artístico-cultural, sino una maquinaria industrial, económica y turística”.
Por su parte, los galeristas vascos también tacharon hace años como “frívola” la política de compras de la pinacoteca. Varios abrieron tiendas en las inmediaciones del museo, pero algunos no duraron ni un año. “Con Guggenheim o sin él, los creadores vascos estarían en la misma situación”, declara otro experto en políticas culturales que por su vinculación con el museo solicita no ser mencionado. “Hay que reclamar un mayor acceso a la cultura del entorno. Hacer una muestra al año de creadores locales es como una gota en el océano. Se cubre la cuota exigida, pero no hay un trabajo continuado”, recrimina. “Aquí lo único que hacen es aceptar propuestas de la propia organización, por eso tampoco se espera nada de un proyecto con sede en Nueva York, que compra especialmente para complementar su propia colección”, dice Sol Panera, propietaria de la histórica galería Aritza.

A las órdenes de la Fundación

El centro bilbaíno se ha convertido en la estrella de la red internacional de la Fundación Solomon R. Guggenheim. Sin embargo, el convenio, que vence este año y por el que se encuentran en negociaciones, siempre ha mantenido al museo de la villa bajo los mandatos neoyorquinos, lo que le llevó hace años a ganarse críticas como que ‘el Guggenheim es una pared donde se cuelgan cuadros y no un centro de tradición cultural en sentido estricto’.
“Mantienen una relación muy sumisa con los americanos. Obedecen todas sus órdenes porque como tienen algo que genera grandes beneficios, piensan que cualquier cosa que se cuestione amenazaría al americano con irse, lo cual es absolutamente imposible porque no tienen ahora otro sitio que les vaya mejor que Bilbao”, asegura el catedrático sobre el momento actual que valora como “perfecto” para establecer una negociación “en condiciones”.
Los propios expertos culturales reclaman un plan estratégico de emancipación, que otorgue una mayor autonomía al centro bilbaíno. “Se debe mantener la alianza con Nueva York, pero no a cualquier precio”, recalcan. Para ello, abogan por incorporar a la colección más obra del entorno puesto que el museo debe tener una mayor inserción en el territorio. “El Guggenheim muchas veces ha vivido ajeno a la realidad y es una institución que debe tratar con los agentes de la industria y las fábricas de creación como Bilbao Arte o Arteleku”, sostienen. Sobre la opacidad de la gestión tanto el docente como el profesional en políticas culturales consultados por eldiarionorte.es, aseguran que “se debe cerrar un modelo mucho más transparente e implantar la figura de un claro director artístico, que ahora se diluye en varias direcciones” puesto que Juan Antonio Vidarte opera como gestor económico, “que es para lo que se le contrató”, señalan.
Hace ya 17 años de su inauguración, pero cuando las voces de su construcción empezaron a sonar por la villa, entre los bilbaínos corrió un viejo chiste en el que uno le decía a otro: “¿Sabes que hemos fichado un tal Guggenheim que nos va a costar 30.000 millones de pesetas? Entonces el compañero se encogía de hombros y contestaba: Bueno, si mete goles…” Y así fue. El icono de la revitalización radical de Bilbao ha metido goles económicos ‘por un tubo’ y, como ha metido goles, volvemos a lo de siempre: ¿a quién le preocupa la cuestión cultural?