Andrea *Palladio (1) La Rotonda
(Itàlia, 1508-1580)
Biografia: Arquitecte
italià del renaixement tardà, un dels més importants de la història de
l'arquitectura occidental.
Va néixer a Pàdua el 30 de novembre de 1508 i
va començar la seva formació com a simple picapedrer. El seu nom
autèntic era Andrea vaig donar *Pietro *dalla *Gondola, però va canviar
el seu cognom pel de *Palladio (en honor a *Pallas, deessa grega de la
saviesa) a partir de la tutela del poeta *Giangiorgio *Trissino, que va
supervisar els seus estudis d'arquitectura. *Trissino li va portar a
Roma, on *Palladio va analitzar les ruïnes clàssiques i va estudiar a
fons els tractats de Vitruvi, l'únic llegat teòric de l'arquitectura
romana. El fruit de les seves recerques va ser la publicació del llibre
Li *Antichità digues Roma (1554), considerat durant més de dos segles
com la millor guia sobre les ruïnes de la ciutat eterna.
Una de les
seves primeres obres de gran envergadura va ser la transformació
(començada en 1549) del recinte exterior del *Palazzo *dalla *Ragione o
Basílica, l'ajuntament de *Vicenza. En aquesta ciutat i els seus
voltants va construir nombrosos edificis residencials i públics. Entre
ells destaquen els palaus *Chiericatti, *Thiene i *Valmarana, i les
viles *Badoer, *Barbaro (en *Maser), *Emo, La Rotonda i Vila *Foscari,
en *Malcontenta vaig donar Mira. Entre 1560 i 1580 també va construir
diverses esglésies a Venècia, entre les quals sobresurten Sant Francesco
*della *Vigna, Sant Giorgio *Maggiore i *Il *Redentore.
La seva última
gran obra va ser el teatre olímpic de *Vicenza, que va finalitzar
*Vincenzo *Scamozzi després de la seva mort. Encara que el seu estil
arquitectònic té els seus antecedents immediats en l'obra dels mestres
de l'alt renaixement, com *Donato *Bramante (que al seu torn es va
inspirar en la tradició constructiva de l'antiga Roma), *Palladio sempre
va conrear una interpretació pròpia dels motius romans, derivada de
l'estudi directe de l'arquitectura antiga. Va combinar lliurement molts
dels elements del llenguatge clàssic, d'acord amb les exigències de
l'emplaçament o de les necessitats funcionals de cada edifici i en
aquest sentit se li pot considerar com un arquitecte *manierista.
No
obstant això, al mateix temps va compartir la cerca renaixentista de
les proporcions harmòniques, i les seves façanes es caracteritzen per
una excepcional elegància basada en la senzillesa —gairebé austera— i la
serenitat compositives. *Palladio va ser el primer arquitecte que va
desenvolupar un sistema organitzat per a les disposició de les
habitacions privades. També va ser el primer que va situar en edificis
residencials pòrtics amb frontons, propis dels temples clàssics, com els
quals es poden contemplar en les quatre façanes idèntiques de Vila
Rotonda, compostes per sis columnes jòniques sobre un elevat *podium
precedit per una escalinata.
Els edificis de *Palladio sovint
incorporaven solucions enginyoses, en ocasions per facilitar l'entrada
de llum, o per fer més còmodes els trànsits entre diferents estades. En
la basílica de *Vicenza, per exemple, va projectar una elegant façana
formada per dos pisos de *arquerías on va emprar la finestra o motiu
*serliano, conegut també com *palladiano (una obertura tripartida
compost d'una banda central arquejada i més ampla que les dos laterals,
separades per primes columnes), gràcies al com va poder estrènyer els
pilars estructurals i amb això captar molta més llum per a l'espai
interior. Una altra de les seves aportacions a la història de
l'arquitectura van ser els tractats, entre els quals destaca I *quattro
*libri *dell *Architettura (1570, segona edició en 1580), que es va
convertir en un cànon per a l'arquitectura occidental dels segles
esdevenidors.
Aquesta influència es va estendre sobretot per Anglaterra,
on va aparèixer un corrent anomenat *palladianismo, que seguia
fidelment els seus preceptes i regles compositives. Entre els seguidors
d'aquesta tendència es trobaven arquitectes de la importància de *Inigo
Jones o *sir Christopher *Wren, que al seu torn van ser antecessors
d'alguns estils neoclassicistes, com el
*neopalladianismo o el
*georgiano anglesos i el federal d'Estats Units.
© M.I.
