dimecres, 25 de febrer del 2015

L'estudi barceloní Barozzi Veiga, finalista del premi Mies van der Rohe d'arquitectura El despatx format per Alberto Veiga i Fabrizio Barozzi ha sigut seleccionat per la Filharmònica de Szczecin, a Polònia. El guanyador es farà públic el 8 de maig ARA Barcelona | ARA 25/02/2015 13:36 Filharmònica de Szcecin, de Barozzi i Veiga / SIMON MENGES La Filharmònica de Szczecin, a Polònia, del despatx barceloní Barozzi Veiga, és un dels cinc finalistes al premi Mies van der Rohe, e l Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, segons han fet públic aquest dimecres a Londres la Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe. El guardó, dotat amb 60.000 euros, està considerat com el més prestigiós d'Europa. En aquesta edició del premi van ser nominades 420 obres. Aquest són els cinc finalistes al premi Mies van der Rohe 2015: Filhamònica de Szczecin, de Barozzi Veiga Filharmònica de Szcecin, de Barozzi i Veiga / SIMON MENGES Museu d’art de Ravensburg, de LedererRagnarsdóttirOei Museu de Ravensburg / ROLAND HALBE Museu marítim danès, de BIG - BjarkeIngels Group Museu marítim danès / RASMUS HJORTSHOJ Bodega Antinori, del despatx ArcheaAssociati Bodega Antinori / PIETRO SAVORELLI Centre d’estudiants Saw Swee Hock, LSE, d'O’Donnell + Tuomey Centre d'estudiants Saw Swee Hock, LSE / DENNIS GILBERT El guanyador de la passada edició del premi va ser l'auditori de Reykjavík Harpa.

L'estudi barceloní Barozzi Veiga, finalista del premi Mies van der Rohe d'arquitectura

El despatx format per Alberto Veiga i Fabrizio Barozzi ha sigut seleccionat per la Filharmònica de Szczecin, a Polònia. El guanyador es farà públic el 8 de maig

La Filharmònica de Szczecin, a Polònia, del despatx barceloní Barozzi Veiga, és un dels cinc finalistes al premi Mies van der Rohe, e l Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, segons han fet públic aquest dimecres a Londres la Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe. El guardó, dotat amb 60.000 euros, està considerat com el més prestigiós d'Europa. En aquesta edició del premi van ser nominades 420 obres.
Aquest són els cinc finalistes al premi Mies van der Rohe 2015:
Filhamònica de Szczecin, de Barozzi Veiga
Museu d’art de Ravensburg,  de LedererRagnarsdóttirOei
Museu marítim danès, de BIG - BjarkeIngels Group
Bodega Antinori, del despatx ArcheaAssociati
El guanyador de la passada edició del premi va ser l'auditori de Reykjavík Harpa.

dimarts, 17 de febrer del 2015

La Pobla de Lillet restaurarà el xalet dissenyat per Gaudí

La Pobla de Lillet restaurarà el xalet dissenyat per Gaudí

| ND 17/02/2015 a les 16:45h


Xalet del Catllaràs Foto: Klassmark Trail

La restauració de l'antic edifici del Xalet del Catllaràs dissenyat per Antoni Gaudí es començarà a desencallar a partir del mes de març. Serà llavors quan començaran les esperades obres a l'edifici que, d'altra banda, encara estarà lluny de retornar a un estat òptim de conservació. Ho ha explicat a NacióBerguedà l'alcalde de la Pobla de Lillet, Vicenç Linares, que ha precisat que, amb aquest primer tram d'obres, es podrà realitzar una petita rentada de cara a l'edifici.

Segons ha explicat, l'arquitecte que va realitzar el projecte de restauració encara està acabant de valorar on invertir els més de 50.000 euros que va donar la Diputació de Barcelona a través d'una subvenció. Segurament, però, aquests diners es destinaran a deixar en el seu estat original l'escala, modificada el 1971, ja que renovar la teulada requereix un import molt més elevat.

“Estem a l'espera que l'arquitecte ho confirmi, però amb aquests diners intentarem fer tantes coses com poguem”, ha declarat Linares. A més, es preveu que durant els propers mesos es puguin anar trobant altres formes de finançament, ja que l'obra completa pot arribar als 400.000 euros. En aquest sentit, l'alcalde ja ha avisat que s'intentarà sensibilitzar tothom en la restauració de l'edifici, i que es tornarà a demanar el suport de l'ens supracomarcal: “Penso que la Diputació és molt sensible pel que fa al patrimoni arquitectònic, i que serà sensible amb això”.

L'objectiu final d'aquesta peça de museu és que pugui esdevenir un centre d'observació de la natura a 1.700 metres sobre la serra del Catllaràs. I és que, segons ha afirmat, el Xalet és una “joia que tenim aquí dalt del mestre Gaudí i que està oblidada per tot Catalunya”. Davant d'això, “omple de goig” poder tornar l'edifici al seu estat original, així com donar-li una nova utilitat, lluny de l'abandonament i dels actes bandàlics que l'havien colpit.

Pel que fa al seu accés, la pista forestal de 12 quilòmetres que surt de la Pobla de Lillet va ser arranjada abans de l'hivern. “Si no s'ha espatllat, està bé”, ha precisat l'alcalde que ha avisat, però, que el camí totalment arreglat arriba fins a uns 100 metres del Xalet, ja que va ser llavors quan el pressupost es va acabar.

Pla d'usos final del Xalet

Com ja va afirmar Linares a finals d'any, el Xalet compta amb un pla d'usos “bastant ambiciós”, ja que busca convertir l'edifici de Gaudí en un estament oficial i un centre per a universitaris. En aquest sentit, està obert a acollir un ampli ventall d'activitats relacionades amb la natura i el Catllaràs: “Hi haurà una sala de documentació sobre el que va ser l'activitat principal d'aquell moment, la mineria; un altre apartat sobre les obres de Gaudí a la Pobla; una sala polivalent a la part de baix i, a més, estem estudiant fer unes aules sostenibles”. Aquest últim espai, ha afirmat, és un dels elements més ambiciosos del projecte, ja que consisteix en un seguit d'aules que funcionin amb energies renovables, depuració d'aigues i estalvi energètic.

Per a Linares, amb aquesta obra es tanca el cercle que va començar fa més d'un segle, quan les necessitats de carbó de la nova fàbrica del Clot del Moro van requerir un espai perquè hi visquessin els tècnics i el personal que treballava a les mines: “No es podria explicar res del nostre passat industrial, si no diguéssim per què va venir Gaudí a la Pobla, que va ser per aquest Xalet”.

Barcelona precinta cinc locals de souvenirs a Sagrada Família

Barcelona precinta cinc locals de souvenirs a Sagrada Família

L'Ajuntament també retira 69 terrasses a l'Eixample i Sant Martí per no complir l'ordenança

| ND 16/02/2015 a les 15:34h

L'Ajuntament de Barcelona ha precintat cinc locals de souvenirs que venien articles sense llicència i ha retirat 69 terrasses que no complien la nova ordenança. El consistori ho ha fet en el marc d'una campanya de reforç de la inspecció per al control d'aquelles activitats econòmiques que puguin generar una distorsió en l'entorn.

En total, l'Ajuntament ha inspeccionat 879 establiments amb terrassa, sobretot a l'Eixample i Sant Martí, un 10% de les quals cometien alguna infracció. Pel que fa als establiments comercials destinats a la venda de records, se n'han inspeccionat 34, que han comportat l'obertura de 41 procediments i el precintament de cinc als voltants de la Sagrada Família. Aquest reforç de la inspecció també ha permès iniciar de la mà de la Guàrdia Urbana el decomís de material exposat en façana a diversos establiments del barri Gòtic.

El precintament dels cinc locals de souvenirs a la zona de la Sagrada Família durarà fins que no es compleixin les condicions que se'n demana. A més, a tres locals més se'ls ha cessat l'activitat. En un d'ells no ha calgut executar el precinte ja que ja havia complert l'ordre de cessament i els altres 2 en el moment de la inspecció estaven tancats i s'inspeccionaran novament. Pel que fa a aquest tipus de comerç, la normativa prohibeix l'obertura de nous establiments i marca en un 20% el màxim de superfície que les botigues poden destinar a la venda d'aquest tipus de productes. També es fa un especial seguiment per tal que els productes no siguin exposats a la façana.

En el cas de les terrasses, han estat 879 els establiments inspeccionats, entre els quals 69 terrasses retirades i 73 expedients sancionadors oberts. Això suposa que un 10% de les terrasses inspeccionades cometen alguna de les infraccions incloses en les prioritats de la campanya inspectora, especialment la no disponibilitat de llicències, disposar el doble de vetlladors permesos i tenir instal·lats tres tancaments.

Canvis en les ordenances

Pel que fa a l'ordenança, han entrat en vigor els articles 10 i 11, que estableixen les distàncies mínimes que cal respectar per garantir que es deixa un espai lliure de pas per a vianants entre la terrassa i la façana amb un mínim d'1.80 metres de distància davant els 1,5 actuals, per a garantir les condicions d'accessibilitat. La campanya de terrasses s'estendrà a partir d'ara als districtes de Gràcia i de Sants - Montjuïc, amb l'objectiu de revisar abans del mes de juny prop de les 4.600 terrasses amb llicència.

Els nous protocols s'emmarquen en la posada en marxa de la Unitat Central de Disciplina que depèn d'Hàbitat Urbà i que ha permès incorporar 32 efectius i reforçar la plantilla dels districtes amb 30 efectius. Aquest treball es desenvolupa en campanyes específiques. Enguany se centra en les terrasses, que respon a l'entrada en vigor de la nova ordenança a tota la ciutat, i en les botigues de souvenirs a les zones de major pressió turística.

Vies ha fet un balanç positiu de la nova ordenança i creu que ha de servir per a que la gent sàpiga que "la llei aplica i que l'autoritat és fonamental".

dimarts, 10 de febrer del 2015

El vol de Gaudí

A VISTA D'OCELL

El vol de Gaudí

Un vídeo ofereix insòlites perspectives de la torre Bellesguard amb l'ajuda d'un 'drone'

Volant per la torre Bellesguard de Gaudí gràcies a un 'drone'.
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dilluns, 9 de febrer del 2015 - 15.06 h
La torre Bellesguard, el castell que Antoni Gaudí va edificar entre el 1900 i el 1909, és la protagonista d'un preciós vídeo de prop de dos minuts filmat amb l'ajuda d'un 'drone'. Els plans des de l'aire mostren vistes insòlites d'aquesta mansió ubicada a la falda de la serra de Collserola.
La creu de quatre braços que corona la teulada, els enreixats modernistes de ferro forjat a les portes i les finestres, el jardí de palmeres, les piscines de les luxoses cases que envolten la finca, la verticalitat de l'edifici, la façana amb les seves textures de pedra, els mosaics de colors..., qualsevol detall cobra una altra dimensió a vista d'ocell.
La torre va obrir al públic algunes habitacions fa més d'un any, i és un dels pocs edificis de l'arquitecte que segueix habitat pels seus propietaris, la família Guilera. "D'entre totes les obres de Gaudí, Bellesguard és la que té més història. Gràcies a l'abundància de les aigües subterrànies i la puresa de l'aire, aquest espai sempre ha estat habitat".
"Es va convertir en residència reial el 1408 quan el rei Martí I l'Humà es va instal·lar a viure a Bellesguard fins a la seva mort el 1410. Als voltants de l'edifici, encara s'hi poden trobar les empremtes medievals del palau i de les seves muralles", explica Pol Gago Guilera, nét dels propietaris de la finca.

dimarts, 3 de febrer del 2015

¿Otra vez, Frank Gehry?

¿Otra vez, Frank Gehry?

El arquitecto, premio Príncipe de Asturias 2014, estrena en Sydney un edificio ondulante inspirado en la estructura de "una casa del árbol" que aspira a convertirse en el nuevo icono de la ciudad 

Cultura | 03/02/2015 - 08:47h | LA VANGUARDIA: 03/02/2015 - 12:36h 
Sydney (Australia) (EFE/Rocío Otoya).- El arquitecto Frank Gehry, premio Príncipe de Asturias 2014, estrenó en Sydney un edificio ondulante inspirado en la estructura de "una casa del árbol" que aspira a convertirse en el nuevo icono de la ciudad junto a la Casa de la Ópera.
El edificio que ha costado 140 millones de dólares (124 millones de euros) ha sido bautizado como "Dr. Chau Chak Wing", en honor a un empresario y filántropo chino-australiano y es desde ayer la sede de la Nueva Escuela de Negocios de la Universidad Tecnológica de Sydney (UTS).
Gehry, premio Pritzker de 1989, al inicio del proyecto definió el edificio como "un organismo de aprendizaje creciente con muchas ramas de pensamiento, algunas de ellas robustas y otras efímeras y delicadas".
El edificio ha llamado la atención por su estética y rareza, que lo ha llevado a ser comparado por el gobernador general de Australia, Peter Cosgrove, como la "más hermosa bolsa de papel arrugada", pero también por varios detalles de su construcción.
"Quizás es una bolsa marrón de papel, pero es flexible en su interior, hay mucho espacio para cambios y movimientos", explicó esta semana el arquitecto del Museo Guggenheim de Bilbao.
El nuevo edificio de la UTS, la primera obra de Gehry en Australia, tiene una fachada ondulante recubierta de láminas de vidrio donde se reflejan las construcciones aledañas, una sola columna recta y el ángulo más agudo de su diseño es de 72 grados.
El interior ha sido ideado bajo el concepto de que todo pueda ser manipulado con el tiempo según su uso, en contra de la tendencia a concebir este tipo de construcciones como algo sólido y permanente.
Apoyándose en la idea del dinamismo, muchas de las salas donde se realizan las clases tienen una forma ovalada, lo que propicia un cambio de la relación entre el profesor, cuyo atril se coloca en ocasiones en el centro, y los alumnos, que se miran constantemente.
Las paredes, a veces lisas y otras de madera con ángulos que sobresalen, son muchas veces iluminadas por la abundante luz que entra en muchos espacios a través de las grandes ventanas.
También hay grandes espacios de descanso y de encuentro para debatir ideas en un interior dominado por una escalera flanqueada con material arrugado ascendente que reflejan las imágenes a manera de espejo.
La rectora de la UTS, Vicki Sara, aseguró que el edificio no solamente es una "pieza de arte" sino que además "plasma nuestra visión de convertirnos en una universidad de tecnología de liderazgo mundial que es un punto de intersección entre la creatividad y la innovación".
Frente a su obra terminada, Gehry explicó que ha buscado humanizar el paisaje urbano con su nueva creación, que ha estado inspirada en los arquitectos y artistas del Renacimiento, así como en algo tan simple y fascinante como son los pliegues de la piel y de la ropa, según la cadena local ABC.
"El pliegue es primitivo como cuando tú estás en los brazos de tu madre cuando eres niño y eso es lo que tratamos de hacer cuando hicimos este edificio", dijo el arquitecto nacido en Toronto en 1929 al explicar su relación con las curvas y pliegues que dominan su diseño.
Al ser preguntado si se siente orgulloso de su obra, el autor de otros célebres edificios en todo el mundo como el Museo Aeroespacial de California, el auditorio Walt Disney de Los Ángeles y la conocida como "casa de invitados Winton de Wayzata", de Minnesota (1983-87), respondió: "soy judío, yo me siento culpable de todo".