Durant
els anys de la Segona República Espanyola, la Generalitat de Catalunya
va promoure el disseny i la construcció de la Casa Bloc, l'edifici
d'habitatges situat al passeig de Torres i Bages, 95-99, de Barcelona,
que ara el Govern utilitzarà per acollir
els refugiats que arribin a Catalunya fugint dels conflictes bèl·lics, en
especial de la Guerra de Síria.
L'esmentat edifici no és en cap cas un immoble qualsevol, sinó que es
tracta d'una obra singular efectuada pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i
Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a
partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot
Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, que preconitzava la
funcionalitat dels edificis per sobre de l'ornamentació, i que a més
defensava la necessitat de cobrir i millorar les necessitats socials i
d'habitatge de la classe obrera.
És a partir d'aquests criteris que l'any 1933 el president de la
Generalitat, Francesc Macià, hi va posar la primera pedra d'aquest
gran immoble del barri de Sant Andreu,
amb l'objectiu d'acollir les famílies més humils del veïnat. En les
obres hi van participar els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista
Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC.
Finalitzat parcialment el 1936, la Casa Bloc buscava fer habitatges
funcionals com a resposta a les males condicions en que vivien els
proletaris en un barri industrial com aquell.
Condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època
Dissenyat en cinc blocs ordenats en forma de lletra
S
invertida, la Casa Bloc oferia en els seus més de dos-cents habitatges
originals unes solucions per a les condicions d'habitabilitat inèdites
per a l'època, com ara l'aprofitament màxim de la llum natural i una
ventilació adequada, i alhora permetia afavorir les relacions socials,
tant en les zones comunes com en els dos jardins interiors projectats
conjuntament amb l'edifici.
Acabada la Guerra Civil i abolida la Generalitat, les autoritats
franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que
va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes
de militars. L'any 1948, i amb la intenció d'allotjar-hi també famílies
de policies, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors, que
no responia als criteris del projecte original i que va ser enderrocat
l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral.
Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i
des del 1992 ostenta la declaració de Bé d'Interès Cultural en la
categoria de monument. Un dels seus pisos està habilitat com a
casa-museu, gestionat pel Disseny Hub Barcelona. Rehabilitada la passada
dècada, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del
Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social. Com a
herència de l'ús que se li va donar acabada la Guerra Civil, un dels
blocs estava destinat a residència per a vídues de familiars. Recentment
però, les últimes usuàries van ser destinades a altres residències, de
tal manera que actualment es troba buit.
La
Casa Bloc va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la
Segona República per dotar la classe treballadora d'habitatges dignes i
funcionals. Foto: Adrià Costa
És en aquest espai on el Govern de la Generalitat preveu acollir els
primers contingents de refugiats provinents dels conflictes bèl·lics.
Segons Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les
Persones Refugiades, tret de la necessitat de “petites reparacions”,
l'equipament està “en òptimes condicions i plenament operatiu”.
Actualment consta de 26 pisos de tres habitacions cadascun, de tal
manera que s'hi podrà organitzar l'estada de diverses famílies garantint
que aquestes hi puguin viure “de forma separada i amb la intimitat
necessària” per un període d'una o dues setmanes, fins que se'ls pugui
traslladar a allotjaments definitius.
En aquest sentit, la Casa Bloc reprèn un cop més un dels principis
fundacionals de la seva construcció. És a dir, si es va construir per
dotar de sostre digne i racional a les famílies més humils de Sant
Andreu, ara, gairebé vuitanta anys després, realitzarà la mateixa funció
amb aquelles persones que fugen de la guerra i la misèria arreu del
món.
