dilluns, 19 de desembre del 2016

Le Monde descobreix que Catalunya va més enllà de Barcelona i la Sagrada Família


parc_sant_jordi1-636x303
‘Abandoneu Barcelona, turistes!’ Així comença el reportatge de François Bostnavaron publicat a Le Monde, que vol descobrir als lectors que Catalunya va més enllà de la seva capital i de la Sagrada Família. Diu que no gaire lluny de Barcelona hi ha desenes de pobles amb obres d’art dignes de ser visitades: ‘Deixa enrere la Sagrada Família, el Palau Güell, el parc que duu el mateix nom, la Casa Milà i la Casa Batlló. Gaudí no va ser l’únic constructor a Catalunya. La regió és plena de tresors arquitectònics erigits entre 1880 i la Primera Guerra Mundial per descobrir l’endemà de la capital catalana o en un circuit complert per familiaritzar-se amb el seu patrimoni, d’un moviment que es diu ‘Modernismo a Espanya, Art noveau a França, Jugendstil a Alemanya o Stile Liberty a Itàlia’.
A continuació, el reportatge destaca nou indrets i obres arquitectòniques que cal visitar. Són la Catedral del Vi a Nulles, obra de Cèsar Martinell del 1917. El reportatge diu que és un exemple perfecte d’aquesta arquitectura que va arribar de la ciutat per conquerir el camp.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

També destaca el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, projectada per Josep Maria Jujol a Montferri. L’església va començar-se a construir el 1929 i que no fou acabada fins el 1999. El periodista de Le Monde l’anomena ‘l’altra Sagrada Família’.

La següent parada del reportatge és a Reus, on destaca les construccions de Lluís Domènech i Montaner, com la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull o l’Institut Pere Mata. També convida a visitar la Casa Domènech, l’Ateneu Canetenc i Casa Roura a la seva vila natal, Canet de Mar.

El reportatge també s’atura a Tarragona, on destaca la concentració d’arquitectura modernista ‘al balcó de la Mediterrània’. Assenyala les construccions de Josep Maria Jujol, així com l’església de Sant Llorenç i el teatre Metropol. De Pujol de Barbera, destaca el mercat central.

Sitges també forma part dels llocs seleccionats per Le Monde més enllà de Barcelona. El diari francès diu que Sitges és conegut com el balneari costaner dels homosexuals, però que té un patrimoni modernista important.

Le Monde també recomana la visita a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El diari explica qui fou Güell i la seva relació amb Antoni Gaudí.

A Terrassa també hi ha moltes propostes modernistes per a visitar. De fet, Bostnavaron il·lustra el reportatge amb una imatge de la Masia Freixa, de Lluís Muncunill. De Terrassa també en destaca el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que fou vapor Aymerich, Amat i Jover, construït també per Muncunill.

Finalment, el reportatge posa els casos també de Cerdanyola del Vallès i de Mataró. Per a Cerdanyola, destaca l’obra de Gaieta Buïgas al museu d’art. De Mataró, assenyala la Nau Gaudí, una de les primeres obres del famós arquitecte, i de Josep Puig i Cadafalch, en destaca la casa de la vila, la Casa Coll i Regàs, la Casa Parera, la Casa Sisternes…

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en
subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 2 de desembre del 2016

'Modernisticidi' a la Casa de les Punxes


'Modernisticidi' a la Casa de les Punxes

La visita al castell de Neuschwanstein de l'Eixample, obra majúscula de Josep Puig i Cadafalch, és tal com promet la publicitat: un conte


  • 'Modernisticidi' a la Casa de les Punxes
  • 'Modernisticidi' a la Casa de les Punxes
    JOAN CORTADELLAS

Dijous, 1 de desembre del 2016 - 21:46 CET
EL PERIODICO                                           
'Modernisticidi' a la Casa de les Punxes
La visita amb audioguia a la Casa de les Punxes costa dotze euros i mig. La de l’Alhambra, 14, però la fortalesa nassarita queda menys a mà si un es troba a l’estació de metro de Jaume I, astorat davant el cartell publicitari que hi ha a l’altre costat de les vies. Un drac amb panxa cervesera escup una llengua de foc sobre una de les torres de l’imponent edifici que Josep Puig i Cadafalch va aixecar a la confluència de l’avinguda de la Diagonal amb el carrer del Rosselló per encàrrec de Bartomeu Terradas. «Vine a descobrir la Casa de les Punxes». Això diu l’anunci. Toca rascar-se la butxaca.
Abans d’entrar-hi, és necessari exalçar la figura de Puig i Cadafalch. Va ser un home admirable. Com a arquitecte, indubtablement. És el responsable d’algunes de les millors postals d’aquesta ciutat: la Casa Amatller, la Fàbrica Casaramona, el Palau del Baró de Quadras, la Casa Macaya, en la qual esculpit en pedra en un capitell a l’entrada apareix el mateix Puig i Cadafalch enfilat en una bicicleta… El conjunt de la seva obra és tan extens que fins i tot el 2008 es va descobrir que en el que un dia va ser el càmping El Toro Bravo s’hi amagava una mica desfigurada la finca que una jove viuda, Pilar Moragues, li havia encarregat a l’arquitecte el 1917, quan allò era un paratge salvatge i ella va decidir passar el dol a cavall d’un corser al costat de la platja.
Després hi havia el Puig i Cadafalch polític, que mà a mà amb Enric Prat de la Riba va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya. Allò si que va ser un procés. Amb quatre canyes (vaja, amb quatre diputacions provincials) es van treure de la màniga un govern català sense permís de Madrid i es van posar mans a l’obra, a modernitzar la xarxa de comunicacions, a crear escoles i biblioteques, a portar la modernitat del telèfon a tots els pobles… Aquell home igual t’aixecava un edifici que et construïa un país. Hi ha qui sosté que a Jordi Pujol el consumeix que en els llibres d’història la seva tasca com a president quedi eclipsada pels seus tripijocs econòmics i els de la seva prole. Una tesi alternativa, que aquí queda al damunt de la taula perquè el debat mai és dolent, és que Pujol no ha sigut mai un Puig i Cadafalch, que això és el que el consumeix des d’abans que saltés l’escàndol.

LLEGENDA ENSUCRADA

Total, que amb aquesta reverencial admiració per l’autor de la Casa de les Punxes toca encaixar-se els auriculars de l’audioguia que van inclosos en els 12,5 euros de l’entrada i endinsar-se en les entranyes d’aquest Neuschwanstein de l’Eixample. ¡Ai!
Alexander Woollcot va ser un despietat crític teatral del Nova York d’entreguerres que, en una ocasió, va trinxar un espectacle de Broadway amb una única i lacerant frase: «Els decorats eren macos, però els actors es posaven al davant». A la Casa de les Punxes li passa al revés, que és pitjor. Les pantalles en les quals es projecta l’ensucrada llegenda de Sant Jordi i el drac, els jocs de miralls que multipliquen l’efecte de la pel·lícula i una successió de falses parets de guix impedeixen veure el que no s’havia vist mai, la Casa de les Punxes per dins.
El vídeo, projectat en diverses estances (les portes s’obren i tanquen al pas del visitant, com en una casa encantada de Disney) es mereixeria un Woollcott. La història és la clàssica. El rei prevaricador que evita que a la seva filla se la bvereni el drac perquè abans li entrega a la bèstia la resta de donzelles del regne, però quan només queda la princesa, amb un parell l’envia a una mort segura, de la qual s’escapa per la mà destra d’un cavaller a qui no li fa res acabar amb la vida d’una espècie en perill d’extinció. Bé, no ho compten així, però sense sucre aquesta és la cosa.
Del que un dia van ser les habitacions de la Casa de les Punxes en donen fe els paviments de rajola hidràulica i no gaire cosa més. No sé, un moble d’època hauria fet el fet.
Però l’estupefacció màxima està al terrat. Es puja en un modern ascensor. A la viquipèdia, que a vegades és com una escopeta de fira i aquesta és una d’aquelles ocasions, s’afirma que és «un espai diàfan amb una superfície de més de 600 metres quadrats». No és veritat. Un conjunt de postissos desdibuixen el terrat original, un modernisticidi de data incerta i que diu molt d’aquesta ciutat. Una llàstima que l’Alhambra quedi tan lluny.

dimecres, 23 de novembre del 2016

Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

BARCELONA

​Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

L'Ajuntament i la basílica creen una comissió per "regularitzar" un assumpte pendent des de fa més de 100 anys

El temple haurà de presentar el projecte constructiu per obtenir el permís d'obres

Trias també es reuneix amb els responsables de la construcció i exigeix a Colau centrar-se en l'ordenació urbanística de l'entorn

| 23/11/2016 a les 10:03h


La Sagrada Família tindrà finalment llicència de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
L’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família han acordat crear una comissió tècnica per treballar conjuntament de cara a "regularitzar" durant el 2017 la manca de llicència d’obres del temple i que en disposi i comenci a pagar-la l'any que ve, un assumpte pendent des de fa més de 100 anys, ha informat aquest dimecres el consistori en un comunicat.

Ho han pactat el govern municipal d'Ada Colau i representants del patronat en una reunió aquest dimarts, la qual ha servit per iniciar converses per "regularitzar aquesta anomalia històrica" de la falta de permís, segons ha expressat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que va encapçalar la trobada juntament amb el president delegat de la junta constructora del temple, Esteve Camps. La trobada s'ha celebrat després que, a principis d'octubre, l'Ajuntament ja expressés que volia que la basílica pagués permís d'obres.

Segons l'Ajuntament, la comissió servirà per definir una proposta que "doni cobertura tècnica i jurídica" al projecte. La formaran equips tècnics del consistori i de la junta de la Sagrada Família, i serà on, durant els pròxims mesos, se cercaran propostes consensuades tant pel que fa al procés per a la llicència d’obres com per l’estat dels treballs que s’estan executant.

El permís d'obres no serà retroactiu

En declaracions als mitjans, Sanz ha explicat que espera que el 2017 ja hi hagi "la primera proposta de llicència i, per tant, que es pugui haver formalitzat el pagament", i ha explicat que treballaran perquè es formalitzi al més aviat possible. Ha reiterat que no la cobraran retroactivament, perquè seria "molt complex", i mentre duri el procés no pararan les obres.

La primera reunió de la comissió serà en els pròxims dies. Sanz ha justificat la necessitat d'abordar el permís d'obres en aquest espai amb el fet que és un equipament "singular" a la ciutat, ja construït i en construcció, i del qual només consta el projecte que es va presentar el 1885 per demanar la llicència al llavors Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

La Sagrada Família haurà de presentar ara el projecte amb uns "paràmetres mínims" que permetin obtenir el permís d'obres. Entre aquests paràmetres hi figurarien volumetria i l'alçada. A partir d'aquí es fixarà el cost de la llicència, i encara cal veure si la Sagrada Família pot gaudir d'alguna bonificació, cosa que el consistori encara no ha determinat.

Segons l'Ajuntament, "la voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres, tot reconeixent la singularitat de l’equipament". En les properes sessions de treball, s’avançarà en la concreció de l’encaix del projecte en el seu entorn immediat, i es tindran presents els efectes que genera l’activitat del temple sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

Els veïns qüestionen l'activitat del temple

A més del govern de Colau, el projecte també el tenen en el punt de mira els veïns, els quals han reclamat diverses mesures com limitar el nombre de visitants del temple, i l'han denunciat a l'Ajuntament per unes columnes del davant de la futura façana de la Glòria que ocupen part de la vorera del carrer Mallorca.

Sobre les columnes, el consistori està ultimant els estudis topogràfics per comprovar quants centímetres de la vorera ocupen, però aquest aspecte "no té a veure" amb el projecte d'obres ni el pla especial de l'entorn del temple, ha precisat Sanz. També ha reiterat que "no és una prioritat" abordar l'afectació dels edificis del carrer Mallorca, els quals s'haurien de tirar a terra si es construeix l'entrada monumental a la façana de la Glòria.

Colau i CiU discrepen sobre les prioritats

No ho veu igual el líder de CiU i exalcalde, Xavier Trias, el qual reclama al govern de Colau que afronti la resolució de l'ordenació urbanística dels entorns del temple per tal que les famílies que estan afectades urbanísticament puguin veure una solució a la seva situació, i que les obres de la basílica puguin continuar amb la realització dels accessos al temple, ha informat CiU en un comunicat.

Trias s'ha reunit aquest dimecres amb Esteve Camps i l'arquitecte en cap de les obres del temple, Jordi Faulí, i a la trobada hi ha anat acompanyat de tres regidors del seu grup: Joaquim Forn, Jordi Martí i Francina Vila. L'exalcalde ha explicat que han encoratjat el patronat a "resoldre amb la màxima celeritat la qüestió administrativa de les llicències, per tal que es puguin centrar plenament en el que realment és important: l'avanç de les obres".

Durant la reunió, CiU ha mostrat "la seva preocupació perquè altra vegada el govern d'Ada Colau està posant sobre la taula qüestions i polèmiques forçades, que fan molt soroll però que estan molt lluny de resoldre els problemes reals de la ciutadania".

Segons CiU, amb això es referia als darrers anuncis i declaracions dels partits del govern municipal, BComú i el PSC, els quals Trias considera que no porten enlloc i "només sembren l'ombra del dubte" sobre la importància i continuïtat del projecte. Entre aquests pronunciaments hi ha el del regidor d'Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol, que va titllar el temple de "mona de pasqua gegant".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

​Només dos de cada deu turistes que visiten la Sagrada Família hi entren

16/11/2016

dijous, 3 de novembre del 2016

Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

POLÈMICA PER LES AFECTACIONS D'UN TEMPLE ICÒNIC

Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

EL PORTAL DE LA GLÒRIA

Els veïns denuncien les obres de la Sagrada Família

DAVID GARCÍA / BARCELONA48

L'associació veïnal del barri considera que les columnes del Portal de la Glòria envaeixen l'espai públic al carrer Mallorca



Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

    DAVID GARCÍA / BARCELONA
    Dijous, 3 de novembre del 2016 - 20:47 CET
    EL PERIODICO                                           
    L'Associació de Veïns de la Sagrada Família ha presentat aquest dimarts una denúncia contra el temple icònic de Barcelona. En l'escrit, registrat al departament d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, l'entitat demana que s'inspeccionin i es corregeixin les columnes del portal de la Glòria, situat al carrer de Mallorca, perquè “envaeixen entre 20 i 50 centímetres la vorera d'aquest carrer”, per la qual cosa s'estaria vulnerant l'article 231 a) del Pla Metropolità de Barcelona.
    Els veïns fan directament responsables de la infracció el patronat eclesiàstic i la Junta del Temple. De fet, consideren que són ells els que han d'encarregar-se de restituir la legalitat urbanística, o el que és el mateix: corregir la posició de les columnes de la basílica, de forma que no envaeixin la vorera com ho fan ara.

    TAXES I IVA

    Des de l'associació de veïns també s'insta el temple a aplicar l'IVA a les seves entrades, ja que creuen que en l'actualitat no es realitza el pagament de l'impost. L'entitat es mostra tan convençuda de les irregularitats que de fet conviden el departament d'Hisenda a realitzar una inspecció sobre la gestió econòmica que està portant a terme la junta de la Sagrada Família.
    Per últim, els veïns demanen a l'Ajuntament de Barcelona que apliqui una taxa d'un euro per entrada al temple, ja que d'aquesta manera consideren que es podran recaptar prou diners per cobrir els sobrecostos que produeix el turisme als entorns del temple. Ja sigui en qüestió de seguretat, neteja o agents cívics que treballen als carrers adjacents a la Sagrada Família.

    dimecres, 2 de novembre del 2016

    El passaport Gaudí

    EL TREBALL D'UN ARQUITECTE GENIAL

    El passaport Gaudí

    La Generalitat crearà el 2017 una gran ruta dedicada a l'arquitecte "per augmentar el coneixement dels catalans"

     LA GRAN RUTA SOBRE L'ARQUITECTE

    Gaudí, més enllà de BCN

    CRISTINA SAVALL / MATARÓ1
    UN DISCURS QÜESTIONAT

    El Consell Gaudí impulsa un portal informatiu centrat en 14 edificis, arxius, museus i espais vinculats a la seva vida


    El passaport Gaudí
    DANNY CAMINAL
    Edifici de La Pedrera, l'ensenya de la fundació Catalunya-La Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona.

    Dimecres, 2 de novembre del 2016 - 21:45 CET
    EL PERIODICO                                           
    El Consell Gaudí posa les bases per crear la primera ruta a través de l'obra de l'arquitecte. Aquest consell, liderat per la Generalitat i l'Ajuntament de Mataró, va néixer fa tres anys a la capital del Maresme amb motiu de la celebració del 130è aniversari de la construcció de la primera obra ideada per l'arquitecte: la nau de la cooperativa La Obrera Mataronense. L'objectiu d'aquesta entitat que agrupa investigadors, institucions públiques, museus i gestors o propietaris de monuments gaudinians és difondre informació sobre l'autor de meravelles modernistes, com la Pedrera i la Casa Batlló, i vetllar per la preservació de la seva obra.
    Després de reunir-se el consell aquest dimecres al matí, Josep Maria Boya, director general d'Arxius, Biblioteques, Museu i Patrimoni del Govern, ha anunciat la creació el 2017 d'un passaport que activarà una ruta dedicada a Gaudí en què participen 14 monuments, la majoria de Barcelona.
    Els 14 monuments que, d'entrada, participaran en aquest passaport que se segellarà a cada visita són la Nau Gaudí de Mataró (1883), la Casa Vicens (1883, que es troba en la fase final de la seva restauració), la Sagrada Família (1883), els pavellons de la finca Güell (1884), el Palau Güell (1886), la Casa Calvet (1900), la Torre de Bellesguard (1900), el parc Güell (1900), el portal de la finca Miralles (1902), el Misteri de Montserrat (1907), el col·legi de les Teresianes (1890), la Casa Batlló (1906), la Pedrera (1906) i la cripta de la colònia Güell (1908). "Estem oberts que n'hi entrin més, fins i tot ens hem dirigit a la catedral de Palma de Mallorca", ha assenyalat el director general de Patrimoni, que descriu l'obra de Gaudí com "la joia de la corona" del patrimoni català.
    Això anirà acompanyat del naixement del Portal Gaudí (www.portalgaudi.cat), que informarà de tots els béns patrimonials de l'arquitecte, d'entrada en cinc idiomes, que s'aniran ampliant en els pròxims mesos. "Aquesta web vol facilitar l'accés a les activitats relacionades amb l'obra de Gaudí i difondre informació sobre la història i sobre horaris, localitzacions i preus", ha explicat Boya.

    dimarts, 1 de novembre del 2016

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys

    L'equip que s'encarrega de restaurar el Sant Sepulcre a Jerusalem retira la làpida que el cobreix, que es va destapar parcialment el 1809

    Els treballs de rehabilitació d'aquest lloc de pelegrinatge cristià costaran gairebé 3,5 milions d'euros i s'acabaran la primavera del 2017

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys
    DUSAN VRANIC / AP
    EL PERIODICO
    ANA ALBA / JERUSALEM JERUSALEM
    Dimarts, 1 de novembre del 2016 - 19:37 CET
    Desenes de pelegrins esperen en una llarga cua, amb paciència i emoció, per entrar durant un minut al Sant Sepulcre, el lloc on la majoria de les confessions cristianes creuen que va estar enterrat Jesucrist després de ser crucificat i abans de ressuscitar el tercer dia.
    El diminut cubicle, on l'accés està regulat per un monjo grec ortodox que renya a qui intenta arrencar a la visita uns segons més del temps estipulat, és el centre de l'església del Sant Sepulcre, situada a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territori palestí ocupat per Israel, segons la llei internacional.
    La capella on hi ha aquest lloc sant, l'Edicle, està amagada per bastides i teles blanques amb motiu de la primera restauració completa que es portarà a terme aquí des del 1810. Un equip d'arqueòlegs, científics i restauradors de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, dirigit per la professora Antonia Moropoulou, s'encarrega dels treballs.

    INCENDI EL 1808

    Els pelegrins que van arribar al Sant Sepulcre dijous es van emportar un gran disgust al comprovar que estaria tancat durant dos dies per les obres de restauració. Desconeixien que a dins de l'Edicle, els tècnics estaven agafant mostres de la presumpta tomba de Jesús de Natzaret, que es va obrir dimecres a les 8 del vespre.
    L'última obertura havia sigut parcial, el 1809, per preparar la restauració que es va portar a terme després d'un incendi que va causar danys severs el 1808. El sepulcre va patir seriosos desperfectes posteriorment, en els terratrèmols del 1867 i el 1927. La primera obertura, completa, va tenir lloc el 1555, quan Bonifaci de Ragusa era custodi de Terra Santa.
    Una cinquantena de privilegiats van assistir dimecres passat, a porta tancada, al moment històric de la retirada de la làpida de marbre que cobreix la tomba. Entre ells hi havia les autoritats religioses dels tres principals corrents que guarden aquest lloc sant i que han pactat la seva rehabilitació: ortodoxos grecs, catòlics romans i armenis ortodoxos.

    FOTOS EN EXCLUSIVA

    El patriarca ortodox, Teòfil III, alts representants de la Custòdia de Terra Santa (franciscans), el bisbe armeni Sevan, autoritats religioses coptes i membres de la família musulmana que guarda la clau de l'església i l'obre i la tanca diàriament estaven expectants i commoguts.
    Ningú ha pogut fer fotos de la retirada de la làpida, excepte les càmeres de National Geographic, que per tenir l'exclusiva va pagar desenes de milers d'euros, segons fonts locals.
    Marie-Armelle Beaulieu, responsable de la revista 'Terre Sainte', va ser una de les afortunades que van assistir a la retirada de la llosa. Explica a aquest diari que a sota “hi havia una altra peça de marbre gris i esquerdada”. Entre una làpida i l'altra hi havia sorra, i dins del sepulcre, també. El llit funerari està tallat en pedra de Jerusalem.
    Beaulieu comenta en un article que va córrer el rumor que aquesta sorra “feia una olor suau que va envair l'espai”. Altres testimonis presencials ho confirmen. Testimonis recollits quan l'arquitecte Nikolaos Komnenos va obrir parcialment la tomba el 19 de novembre del 1809 parlen de “una estranya fragància”. En diverses ocasions s'ha parlat d'una aroma agradable procedent dels fèretres que contenien restes de sants.

    FRESCOS DESINTEGRATS

    Quan es va retirar la làpida el 1955, Bonifaci de Ragusa va deixar escrit el que havia trobat a l'interior de la tomba. Al sepulcre hi va veure pintats uns frescos en què apareixien dos àngels i unes inscripcions. Una deia: “Ha ressuscitat, no és aquí”. Segons el custodi, els frescos es van desintegrar.
    “Al centre del lloc sant es va trobar un tros de fusta embolicat amb un drap preciós. A penes el vam aguantar (…) al contacte amb l'aire, el drap es va desfer i van quedar uns fils d'or. A la fusta hi havia unes inscripcions esborrades (…), encara que es podia llegir en lletres llatines majúscules 'Helena Magni”, va assenyalar Bonifaci de Ragusa. Aquestes paraules es referien a Helena, la mare de l'emperador romà Constantí, que va identificar els llocs sants a Jerusalem l'any 326.
    El tros de fusta es va dividir en tres. Una part es va enviar al llavors papa, Pius IV, una altra a l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya i la tercera es va conservar a la Custòdia de Terra Santa, a Jerusalem.

    FINESTRA A LA TOMBA

    Els científics analitzaran el contingut de la tomba de Jesús, que alberga una roca on se suposa que hi va haver el seu cos, en algun moment entre els anys 30 i 33 del segle I. La roca està tapada ara i es pretén obrir una finestra al sepulcre perquè es pugui veure a través d'un vidre.
    Segons una font pròxima a l'equip que s'encarrega de la rehabilitació, citada per la revista 'Terre Sainte', els científics haurien detectat “una pertorbació del camp magnètic” al sepulcre. L'equip tècnic grec no ha volgut comentar res a aquest diari sobre els seus descobriments.
    La rehabilitació, acordada el març passat i que s'acabarà la primavera de l'any que ve, costarà més de quatre milions de dòlars (uns 3,647 milions d'euros), dels quals una part han sigut donats pel rei de Jordània.

    La xemeneia segueix al seu lloc

    La xemeneia segueix al seu lloc

    Massimo Dutti restaura exhaustivament l'edifici on va viure Ramon Casas i que després va albergar el local de Vinçon


    La xemeneia segueix al seu lloc
    FERRAN NADEU

    Dilluns, 31 d'octubre del 2016 - 20:49 CET
    EL PERIODICO                                           

    La botiga presumeix de modernisme i de tenir la sortida d'emergència més bonica del món

    La xemeneia segueix al seu lloc. El mateix que ocupa des del 1902. Ferro forjat, pedra tallada i un monstre amb gira-sols per ulls. Una invitació a la fantasia que Josep Pascó va projectar a principis del segle XX per escalfar el menjador de la família de Ramon Casas. Així que la xemeneia primer va viure el modernisme del pintor, i després va veure desfilar, cap als 50, els millors vestits que es confeccionaven al país, els que sortien de les mans d’Asunción Bastida, una dels anomenats cinc grans de l’alta costura espanyola. Amb el temps va passar a ser la xemeneia de Vinçon (de fet, encara ho és en l’imaginari de la ciutat). La que tothom pujava a veure a la primera planta. La que apareixia envoltada de taules i cadires de factura moderna i firmes de prestigi. Perquè a Vinçon es tractava el disseny, per descomptat, però el millor disseny que mai va exhibir va ser el de Josep Pascó. Com deia, la xemeneia segueix al seu lloc. Però ara llueix, si es pot, millor que fa un segle. Neta i del tot restaurada. I com ella, el seu entorn.
    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    Un dels racons del pis noble. 
    La xemeneia és el must de la Casa Casas Carbó. Però no és l’únic que l’edifici té per admirar. Hi ha molt més. No en va és una finca protegida, tant l’exterior com l’interior. Això significa que no es toca res sense el permís i l’aprovació del Servei de Patrimoni. Si no, que l’hi preguntin a Evaristo Saenz-Chas, director d’imatge de Massimo Dutti i l’encarregat de supervisar l’exhaustiva (i impecable, tot sigui dit de passada) restauració que la firma ha portat a terme a l’edifici abans d’obrir el que és el seu últim local fins al moment. Una megabotiga de 2.800 metres quadrats, ecoeficient, tecnològicament avançada i, el millor de tot, ¡modernista! S’ha recuperat tot el que de l’original es podia recuperar. I tot, sota les directrius de Patrimoni, des de la reparació del terra de fusta de roure de la planta noble fins a les ferramentes de les finestres. També els arrimadors de ceràmica. I el terra de mosaic. A més del fantàstic cassetonat de l’escala que puja a la tercera planta. Tot, tot. Fins i tot el pati.
    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    L'entrada principal; ara, sortida d'emergència.
    Patrimoni ha decidit i els de Massimo Dutti han obeït. Vegin si no: Saenz-Chas va encarregar a uns paisatgistes anglesos un projecte per al pati exterior, el mateix on Ramon Casas tenia el seu estudi. La proposta era magnífica però va ser rebutjada, massa orgànica i massa gaudiniana per a un espai que ni és del geni de Reus ni té les ondulacions de la Pedrera. Es va optar per una cosa més noucentista, com els grans testos de terracota que ara es poden apreciar mentre es gaudeix de la façana posterior de la Casa Milà o del mural que Casas va pintar a la veïna Casa Codina i que s’aprecia a través de la tribuna. Però l’exterior no és l’únic pati de l’edifici, ni la xemeneia l’únic que et deixa bocabadat. Hi ha per exemple l’entrada principal: sostre estucat, motllures de ceràmica amb filigranes, portes de ferro forjat i llums modernistes, a apart d’una imponent escala de marbre amb un fantàstic pati interior amagat. Abans es feia servir per entrar. Ara és la sortida d’emergència més bonica del món. Una sortida que a falta de poder-se utilitzar, es pot visualment disfrutar camí del que abans va ser menjador i ara exhibeix, a més de la xemeneia, complements de dona i escultures d’art.


    ELS PAPERS DE MARISCAL

    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    El pati exterior del local.
    Sí. A Massimo Dutti hi ha moda, per descomptat, però també hi ha racons per a la creació plàstica. No en va, la finca sempre ha viscut connectada a l’art i al disseny. De manera que fins Nadal s’hi pot contemplar cinc escultures de Laurent Martin Lo. Després l’espai serà cedit a un altre artista. Quatre miniexposicions a l’any. També hi ha col·lecció permanent. La formada amb els trossos de paper de paret dissenyat per Mariscal i que Saenz-Chas va poder recuperar després que tots els nostàlgics els arrambessin l’últim dia de vida de Vinçon. Estan emmarcats i esquitxen parets, vestidors o espais morts del local juntament amb alguns esbossos, també rescatats, d’Asunción Bastida.
    «L’objectiu i el compromís de la restauració eren ser molt pulcres amb Patrimoni perquè es volia recuperar l’originalitat de l’espai de la millor manera», diu Saenz-Chas. Propòsit aconseguit. Amb nota.

    diumenge, 16 d’octubre del 2016

    FGC recrea la Cripta Gaudí de Santa Coloma de Cervelló a l’interior d’un tren

    Cultura

    FGC recrea la Cripta Gaudí de Santa Coloma de Cervelló a l’interior d’un tren

    És la primera vegada que s'ambienta l'interior d'un tren de la Generalitat



    fotonoticia_20161015131531_800
    El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Enric Ticó; el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, i el batlle de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona), Gerard Segú, han presentat aquest dissabte un tren de FGC l’interior del qual ha estat personalitzat amb elements estètics de la Cripta Gaudí, ubicada al municipi.
    Segons un comunicat de FGC, és la primera vegada que s’ambienta l’interior d’un tren i ha estat una iniciativa de la pròpia empresa ferroviària i de la Diputació de Barcelona, que han comptat amb la col·laboració de 3M, Grup ESSA, Nogueres Barcelona i Advanced Leisure Services.
    L’objectiu que es persegueix amb la recreació és posar en valor la importància d’aquest monument d’Antoni Gaudí i la seva vinculació amb l’estació de FGC de Colònia Güell.
    La decoració del tren adapta elements arquitectònics de la cripta amb la configuració i particularitats de l’interior dels vagons: s’ha ambientat el sostre, les portes, els laterals, les parts posteriors dels seients i la paret final del tren amb elements visuals que simulen les parets, el sostre, les vitrines i els bancs de la cripta.
    També hi ha textos explicatius de les característiques tècniques de la cripta i curiositats del procés constructiu en vinils sostenibles lliures de PVC.
    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

    dimecres, 5 d’octubre del 2016

    Descobreixen el primer retrat d’un Antoni Gaudí jove

    ACN > Cultura

    Descobreixen el primer retrat d’un Antoni Gaudí jove

    Hauria estat presa el 1978 ? a Barcelona



    20161005142508.jpg

    El II Congrés Mundial Gaudí a Barcelona ha fet sortir a la llum la primera foto de joventut de l’arquitecte català Antoni Gaudí. Una investigació ha provat que es va prendre el 1878 quan el pare de la Sagrada Família tenia 26 anys i havia acabat la carrera.

    Suposem que el 1978 vol dir 1878, oi?

    L’investigador Xavier Jové ha explicat que la va localitzar en un portal de col·leccionistes d’internet on es venen les fotos per entre 40 i 200 euros de preu, i després va encarregar un estudi forense a Narcís Bardalet i Maria José Adserías per esbrinar si es tractava de Gaudí.
    Després d’un estudi d’identificació, composició i superposició de la figura de Gaudí, l’anàlisi científica ha confirmat que la foto presa correspondria a l’arquitecte modernista. Les tècniques fotogràfiques utilitzades apunten al fet que la instantània es va prendre el 1978 ?, abans de la feta per Pau Edouard en la que l’arquitecte apareix amb alguns pèls blancs en la barba.
    20161005142508.jpg

    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)