UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)

Articles dcel Víctor

27- 29.02.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (2)

El viatge del 18 de febrer del 2016.

Com explicava en el primer article d'aquesta sèrie, que vaig tenir la gosadia de fer un viatge a Praga en un sol dia, però això em va servir per fer la recordança dels prop de vint-i-cinc que fins aquest febrer he anat regularment a la capital de la República Txeca. Una ciutat que fa molts anys la meva amiga Enka, em va dir que hom estava enamorat de Praga - suposo que ho deia pel pesat que em feia, parlant i treien sovint aquest tema-, però ús he de dir que de debò que tenia raó.

Permeteu-me doncs que us vagi explicant durant uns quants dies : recordances, impressions i fotografies mentals del que m'ha passat pel magí en aquest ràpid, curt, profitós i barat viatge a la capital txeca. 

Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (1)

La Praga actual és la capital de la República Txeca des del 1993 - Després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats (La dissolució de
Txecoslovàquia va ser l'1 de gener del 1993) , així com Bratislava va ser la capital de la nova República Eslovaca -. Ciutat fundada a finals del segle IX, i que a l'edat mitjana va ser capital del Regne de Bohèmia, amb reis que regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia el 1620, va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es convertí en capital d'una província austríaca. De finals del segle XVIII i durant el XIX s'anà convertint en un referent de la renaixença nacional cultural i txeca. Amb la formació de Txecoslovàquia el 1918, la ciutat va recuperar la condició de capital d'un estat independent,que durà 75 anys, (Uns anys que va conformar, i molt, el caràcter, les actituds i la manera de ser dels txecs, ja que amb tot el que passaren durant aquests anys els feren molt “passotes” , encara que vuit o deu anys que van canviant en moltes coses.) amb moltes vicissituds fins al 1993 amb la formació del nou estat txec. 

Durant aquest 75 anys, hi haguè de tot , des d'un important desenvolupament , fins al 1938 que fou ocupada pels alemanys, fins al final de la Segona Guerra mundial, el 1945: I seguidament, aquell mateix any, fou ocupada per l'Exèrcit Roig que tres anys després (1948) va imposar el comunisme al país. Per acabar-ho d'adobar amb la Primavera de Praga (1968), desprès de molts dies que l'oposició al règim comunista feia agitació social i cultura, tot va acabar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, que va reprimir el procés amb l'exili i l'empresonament dels dirigents i crítics, una ocupació i repressió que va durar fins a finals del 1989 amb la Revolució de Vellut.

La Revolució de Vellut va durar el 16 de novembre ( començant set dies després de la caiguda del Mur de Berlín, el 9 de novembre ) fins al 29 de desembre del 1989, començant amb una manifestació pacífica dels estudiants a Praga, durament reprimida per la policia. Seguida d' una segona manifestació encara més important, amb prop de 500.000 manifestants, això va provocar un procés de canvi polític que va fer caure el règim comunista després de 44 anys,

Per variar una mica ho continuarem explicant al proper article.

Comparacions d'aquest dia d'estança. (2)

Abans de començar a explicar cronològicament, d'ença que vaig arribar a la capital txeca, a prop de les sis del matí, just quan sortia el sol i des de l'entrada a la Cesk Republic, passant per la zona de la Bohèmia i abans d'arribar a Praga 10*, a Florenc , on hi ha , des de fa uns deu anys, de l'Estació Central d'Autobusos que vénen de la resta d'Europa, per cert que ara han fet un edifici nou i modern i està millorant molt.

*Quan dèiem Praga 10, (Ho podem veure en els rètols del nom dels carrers, amb el districte que pertany la via.) és perquè la ciutat de Praga està distribuida per Zones o Districtes concèntriques que van de l'1 al 22.( Des de 2001, Praga es divideix administrativament en 22 districtes, de l'1 al 22. A la vegada aquests 22 districtes es divideixen en 57 municipalitats, i només 4 pertanyen a la Praga històrica (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), que tenen les seves competències i els seus propis representants electes.752

Aquestes Zones o Districtes concèntriques representen un radi d'uns 25 o 30 quilòmetres, o més, prenent com a centre, aproximadament, les parades del Metro de Museum a la Plaça de Wenceslao ( la Václavské náméstí, en txec, una plaça que és talment més que una Avinguda , que fa prop de 750 metres), o la zona del Pont de Carles i que aquesta fa la gran Praga, aquella que va somiar i projectar la planificació del Socialisme Possibilista i que en moltes coses està força bé , i que compren i alhora s'estén fins més enllà de les tres llarguíssimes línies del Metro de Praga.

I parlant del Metro de Praga, direm que aquest és un els principals atractius de la capital txeca per poder voltar els prop dels seus seixanta quilòmetres de via, les 54 estacions i els 22 districtes, amb més de 25 quilòmetres del centre (Praga 1)

Ho continuarem explicant al proper article.

I tot això ho explicarem.Des de Praga, continuarà.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL DRAMA DE LA MIGRACIÓ

La Casa Bloc, a punt per allotjar els refugiats

A l'edifici del districte de Sant Andreu s'hi instal·laran 90 persones

L'immoble que ha estat en obres des del novembre és un dels tres emplaçaments d'acollida temporal

ELISENDA PONS

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 24 de març del 2016 - 14:01 CET
Les tres entitats socials que gestionen l'acollida de refugiats a Catalunya (la Creu Roja, l'Accem i la Cear-Ccar) han mostrat aquest dijous les instal·lacions de la Casa Bloc per allotjar 90 refugiats. Les associacions mantenen també entrevistes amb els veïns del districte de Sant Andreu per accelerar el seu procés d'integració. La data de les primeres arribades no s'ha concretat, per garantir l'estabilitat emocional dels immigrants fora del focus informatiu. En principi, es creu que podria ser a principis de maig.
L'immoble ha estat en obres des del novembre. Aquest edifici, l'alberg i casa de colònies de la Conreria (a Tiana) i una finca de la Fundació Sant Joan de Déu (Manresa) són els tres emplaçaments de primera acollida de les famílies abans de portar-les a pisos independents.

ESTADA TEMPORAL

El president de la Creu Roja a Catalunya, Antoni Aguilera, ha afirmat que els inquilins de la Casa Bloc són sol·licitants d'asil i actualment estan residint en diferents centres d'estada temporal. Després d'aquesta primera fase, les entitats socials se centraran en la segona part del programa per a demandants d'asil, que significa allargar fins a sis mesos més, o fins a nou, l'allotjament en funció de la valoració que es faci sobre la vulnerabilitat d'aquestes persones. L'última fase d'aquest procés és la d'integració, que dura entre 12 i 18 mesos.
Les tres entitats socials que gestionen la Casa Bloc compten amb el suport de la Generalitat, que és la propietària de l'edifici, i de l'Ajuntament de Barcelona que posarà al seu abast els serveis que té la ciutat per als refugiats.

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (4)

Articles del Víctor

12- 14.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (4) 

 

El viatge del 18 de febrer del 2016.

Se, que com podria dir una teòrica llegenda urbana, això que ara estic escrivint, i sembla que és pura paranoía mental, però, NO, són millor dit, una barreja, amanida, escudella , xató,etc., literari i real del darrer viatge i del munt dels altres que hi he fet a Praga fet durant manta de temps. 

“ Devien prop d'un quart de dotze, quan ja feia gairebé més de cinc hores que havia arribat a Praga, i com es diu ara, començava a estar fet pols..., i deunidó el que ja havia voltat, quan vaig decidir anar en direcció al riu, el Moldava, ells en diuen l' Vltava. Primer per variar una mica i també per descansar, volia en una tacada veure el riu, la Casa Dansant de Frank Gehry i Vlado Milunic i de passada veure per fora , de nou , l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi, - amb la cripta on es van amagar els dos paracaigudistes, juntament amb altres membres de la resistència anti-nazi, que van fer l'atemptat mortal contra "el carnisser de Praga". Reinhard Heydrich, que entre moltes altres coses, també, era des del 1941, "Reichprotector" de Bohèmia i Moràvia, zones de la Txecoslovàquia llavors incorporada al Tercer Reich - Vaig agafar la línia B (la groga ), - el metro és la manera més ràpida d'arribar-hi- , fins a l'estació Karlovo náměstí, d'allí caminar uns 200 metres en direcció al riu, i per la riba del Moldava, anà cap a la dreta en direcció al Pont de Carles, i a la cantonada de Rašínovo nábřeží, 80-120, on continua el carrer Resslova, i al davant mateix hi ha el Jiráskuv Most, (el Pont Jirásek, és el setè del Moldava aigües avall), trobo la Casa Ginger i Fred , o la Casa dels mil noms, - diria jo-, l'admiro , fent les fotos de rigor procurant no ser atropellat, ni pels tramvies , ni pels cotxes que intensament circulen pel transitat pont.“ 

 

Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (3)

La Casa Ginger i Fred.

La Casa Ginger i Fred , o la dels mil noms, com hom la batejada, - i ja no en bé d'un-, doncs fins ara he trobat: la Casa del Ball, l'Edifici dels ballarins, la Nationale Netherlanden (té aquest nom , perquè la promotora del projecte fou el banc holandès ING.), també és coneguda com la Dancing House (casa dansaire), la Casa Ballarina, la Casa Dansant, el seu nom en txec és "Tančící dům". ...i suposo que en trobarem molts més, tot i el seu nom txec , crec que el més popular és de Casa Ginger i Fred. 

 Es diu que la Casa Dansant, o com es digui, està inspirada o és un homenatge a – i no se si és una llegenda urbana- en Ginger Rogers i Fred Astaire, aquella mítica parella cinematogràfica que va mobilitzar al món de l'espectacle amb les seves passades de ball en comèdies musicals de les dècades dels anys 30 al 50, i que encara se'ls recorda. 

Aquest original edifici fou dissenyat per Frank Gehry i l'arquitecte croat Vlado Milunic. El seu nom parteix de l'estranya forma d'estil deconstructivista ( moviment liderat pel mateix Frank Gehry) , que recorda a una parella ballant. Es va construir entre 1994 i 1996 i, des d'aleshores, tot i el marcat contrast amb la resta de l'arquitectura de Praga, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Es diu que la iniciativa va partir del primer president txec Václav Havel, que en aquella època vivia a l'edifici del costat (he de dir que fen recordances pragatines dels primers anys, en seguretat algú em va dir que Václav Havel vivia per un d'aquells antics edificis, i aquesta informació m'ho ha confirmat i servit per tornar a recorda-ho). Havel, va contractar l'arquitecte croat Vlado Milunic i li demanà que en convides un de renom mundial, primer contacta amb Jean Nouvel, però fou Frank Gehry qui acceptà el repte. Es va fer en un antic solar desocupat des del 1960, i que en 1994 ja es trobava en la zona més visitada de Praga, - i no diguem avui, 22 anys després -, molt a prop del Pont de Carles. Aquesta icona de la Praga contemporània va ser construïda amb formigó, acer i vidre . La cúpula és de tubs de metall i recoberta per una malla d'acer inoxidable. Les seves torres de vidre, pilars corbats, amb motllures i finestres ondulades creen estranyes i canviants perspectives que contrasten amb els edificis del voltant. 

La planta baixa està preparada per botigues, cafès, i serveis, però de la segona a la setena planta estan ocupades per oficines. Encara que en els dos últims pisos de l'edifici, si troba el restaurant «Ginger & Fred”, precisament, que ofereix una bella vista del Castell de Praga, del barri de Malá Strana, riu Moldava i la «Torre Eiffel» del turó de Petřín.A l'últim pis, és possible gaudir d'una vista panoràmica de la ciutat de 360 graus.

Tot això ho continuarem explicant des de Praga. 

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

LA MODA DE L'STRAVA ART

La bici com a pinzell

Ciclistes de tot el món utilitzen el GPS per dibuixar figures amb el seu recorregut

Un britànic va modelar una bicicleta de 341 quilòmetres sobre el sud d'Anglaterra

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Carlos Márquez Daniel

Divendres, 4 de març del 2016 - 17:08 CET
EL PERIODICO 
El GPS serveix per situar-se en un mapa i per poder arribar a un destí sense perdre's: no és un artefacte que destil·li creativitat. Però en aquest trànsit, en aquest anar d'aquí cap allà, l'estri traça una ruta; dibuixa. Ciclistes de tot el planeta han decidit dotar l'enginy d'una finalitat artística al convertir la seva bicicleta en un pinzell, i els seus recorreguts, en diverses figures i missatges. L'anomenen Strava art i deu el seu nom a l'aplicació que molts esportistes utilitzen per registrar la seva activitat atlètica.
A Stephen Lund li agrada molt la bicicleta. La utilitza diàriament pels carrers de Victoria, a la cost oest del Canadà, on viu. Durant el 2015 va passar gairebé 800 hores sobre el seient, l'equivalent a un mes i tres dies. Entre gener i desembre va recórrer més de 22.000 quilòmetres i va dibuixar Darth Vader, una girafa, un dinousaure, un cangur, una papallona, la reina Isabel II, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, l'estàtua de David, pastissos d'aniversari per a la família, una balena... Fins a 70 dibuixos. El més elaborat, una sirena que el va obligar a reórrer 220 quilòmetres.

PONI I ÓSSA MAJOR

El mètode és més artesanal del que caldria esperar. Lund descarrega un mapa en alta definició. Amb un programa de tractament d'imatges, traça el dibuix triat amb un llapis digital, de manera que pugui distingir bé el nom dels carrers. Converteix la foto en un PDF i l'envia al telèfon mòbil per poder seguir l'itinerari, que l'aplicació registrarà degudament. Després el descàrrega a l'ordinador i 'voilà': art. "A vegades hi ha carrers tallats o trams en obres i em toca improvisar", assegurava a una televisió canadenc l'any passat.
L'Strava art més llarga que es coneix la va fer el britànic David Taylor el setembre del 2014. Ni més ni menys que 341 quilòmetres pedalejant pel camp del sud d'Anglaterra per dibuixar una bicicleta. Tot un reclam. Va trigar 13 hores. La seva paleta inclou una immensa constel·lació de l'Óssa Major (109 quilòmetres) i un poni de 213 quilòmetres d'un realisme increïble. A diferència de Lund, les obres de Taylor són més estiloses. Per aconseguir-ho, va haver de demanar a incomptables grangers que li permetessin entrar en camps de cultiu. Si els hagués envoltat, aquí ve la part més complicada d'aquesta esportiva disciplina artística, la figura no hauria sigut reconeixible, ja que els trajectes es realitzen en una sola línia contínua, sense talls que farien el dibuix més plàstic però menys genuí.

LLETRES D'AMOR

Molt abans que es popularitzés el GPS, que els esportistes sortissin al carrer carregats de tecnologia, un home polonès de 65 anys, amant del ciclisme i la geografia, es va llançar a la carretera amb la seva bici per fer, potser, el primer Strava art de la història. Ho va fer per amor i melancolia. El 1989, Mieczyslaw Parczynski va recórrer 5.730 quilòmetres entre les localitats de Kostalin i Przemysl per retre homenatge a la seva dona, que havia mort tres anys abans. Va agafar un mapa i va buscar la ruta que li permetés dibuixar el nom de la dona de la seva vida: Jadzia. Va passar 94 dies sobre la bici, per sinuoses carreteres, camins i muntanyes. "Vaig fer el possible per mantenir la forma apropiada de cada lletra", li va explicar a un mitjà polonès aquest home que acumula a les cames més de 200.000 quilòmetres de ciclisme de carretera.

PENIS DE CARRER

Molt menys romàntic resulta un dels motius més repetits als Strava art contemporanis: els penis. La comunitat ciclista, i sobretot, en aquest cas, potser perquè requereix menys elaboració, els corredors, han dibuixat fal·lus de tota mena sobre els mapes de Brighton, Londres, San Francisco, Windsor, Canberra, Kingdom o Brisbane. Diferent mida i gruix, però coincidència en la inclusió dels testicles, en alguns casos, peluts, cosa que complica moltíssim fer el dibuix.
Existeix un curiós cas de penis aeri. Va succeir sobre el cel de Florida el març del 2015. Un pilot va decidir traçar un fal·lus amb el GPS de la seva avioneta privada. Amb testicles, per descomptat. L''artista' es va enlairar de l'aeroport de Kissimmee, al sud d'Orlando, i va volar durant 20 milles, durant les quals va posar en marxa una aplicació que va permetre contemplar la seva obra en directe des de qualsevol ordinador del planeta.
No hi ha constància, o almenys aquest diari no n'ha trobat, d'exemples de Strava art a Espanya, malgrat que hi ha ciutats amb bona cultura ciclista, com Sevilla, Barcelona o Sant Sebastià.

ANIMALS AL METRO

L'Strava art recorda una altra disciplina artística poc convencional, també vinculada als mapes, encara que en aquest cas, els de la xarxa de metro. La idea s'ha d'atribuir a Paul Middlewick, que el 1988 va distingir sobre el plànol del suburbà de Londres la figura d'un elefant. Només calia unir els punts entre les estacions perquè sorgís l'art, una versió adulta de l'activitat infantil tan aclamada pels nens de resseguir els números fins que al final surt un tren o una pilota. Aquí, la gràcia és buscar-se la vida i anar traient tot tipus de fauna, sense cap més pista que la imaginació.

TEMES

• Bicicletes