dissabte, 23 d’abril del 2016

Les derivacions de pacients a la clínica privada, hospital per hospital

SALUT

Les derivacions de pacients a la clínica privada, hospital per hospital

Toni Comín posa fil a l’agulla al pla de “desprivatització” de la sanitat pública amb una proposta per als centres sanitaris del Vallès

L’Hospital Parc Taulí de Sabadell lidera el llistat de derivacions, juntament amb l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona i l’Arnau de Vilanova de Lleida

La meitat dels pacients ha d'esperar més d'un any per visitar l'especialista

| 22/04/2016 a les 18:46h
Especial: Nació Data

 

El conseller de Salut, Toni Comín, ha posat fil a l’agulla al seu pla de “desprivatització” de la sanitat pública que, en gran part, passa per evitar les derivacions de pacients entre hospitals públics i privats. Comín ha anunciat en seu parlamentària una proposta per als hospitals del Vallès que passa perquè tres centres sanitaris públics –l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa– assumeixin l’activitat que fins ara desenvolupaven els privats Clínica del Vallès i Hospital General de Catalunya. En total, hauran d’evitar les derivacions i assumir l’atenció de més de 5.000 pacients. Per fer-ho, hauran d’obrir cinc quiròfans durant tot el dia –ara només ho feien al matí– i hauran d’oferir 68 llits més.

Evitar les derivacions, però, no serà una tasca fàcil. NacióDigital ha recollit els principals intercanvis de pacients entre hospitals i les gràfiques mostren com, durant el 2015, cinc hospitals de Catalunya van superar la xifra del miler de persones traslladades a d’altres hospitals. Juntament amb l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona (2.804 derivacions) i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (1.935), lidera el llistat el mateix Hospital de Sabadell (2.144) que ara haurà d’assumir el gruix de l’activitat dels centres privats del Vallès.

“És clar que tenim l’estructura –afirma el portaveu del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, Xavier Lleonart–, però ara cal que ens cedeixin els recursos econòmics que rebien aquestes clíniques privades per tirar endavant tota aquesta activitat. Potser aquesta serà l’excusa perquè ens deixin fer la feina tranquils!”. Com recorda Lleonart, el Consorci Sanitari de Terrassa acumula un dèficit històric de 30 milions d’euros que ha obligat la direcció a establir un pla de reequilibri amb la Generalitat que s’està encara negociant i que podria afectar els treballadors.

També el comitè d’empresa de l’Hospital de Sabadell ha denunciat aquests dies la saturació de les urgències i ha demanat que es reobri de nou l’edifici Albada que, amb una vintena de llits, havia servit per mitigar el col·lapse. "Molta de la derivació que realitzem es fa per reduir les llistes d'espera. Volem el mateix nombre de llits que la mitjana catalana. Abans de plantejar el pla de desprivatització, amb el qual estem d'acord, hem de solucionar l'actual situació de l'hospital. Els treballadors fan bé la seva feina i ara necessiten més recursos estructurals i humans", explica Jorge Serrano, president del comitè d'empresa de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.
 

   
El repte de revertir les relacions amb la privada

De fet, la major part de derivacions dels hospitals catalans s’expliquen per una manca de llits disponibles i de recursos, el nombre dels quals s’ha reduït aquests anys de crisi. Així ho detalla, per exemple, la direcció de l'Hospital Doctor Josep Trueta, on asseguren que tenen una dotació de quiròfans inferior a les seves necessitats. A més, com expliquen des del Departament de Salut, les derivacions tenen a veure amb el volum d'activitat i de població que ha d'atendre cada hospital. Les derivacions també permeten a molts hospitals, com asseguren des del Doctor Josep Trueta, reduir les llistes d'espera que la Generalitat marca per a intervencions o diagnòstics. Segons el conseller, el nou pla de desprivatització que ha anunciat per al Vallès no ha d'afectar en absolut el programa que té el Departament per reduir les llistes d'espera.

“El pla que volem engegar és la desprivatizació més gran que s’ha fet a Catalunya en democràcia”, va assegurar ahir el conseller Comín. Tanmateix, la conselleria té per endavant un repte més que ambiciós, perquè les relacions entre els hospitals públics i els hospitals privats de Catalunya dins de la xarxa del SISCAT han estat sempre estretes. Les derivacions en són una de les mostres més visibles.

Tal com es desprèn de les gràfiques que ha elaborat NacióDigital, la major part de les derivacions de pacients que es fan habitualment ho són d'hospitals públics cap a hospitals privats, ja siguin amb ànim de lucre o sense. L'atenció de cada pacient derivat, el sistema sanitari públic l'ha de pagar, és clar, a les privades. La Clínica del Vallès, l’Hospital Universitari del Sagrat Cor i la Clínica de Ponent, tots privats, són les que més pacients reben.
 
El sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya teixeix una xarxa complexa de més de seixanta hospitals. De públics, n’hi ha de dues menes: els que estan inserits dins de la xarxa de l’Institut Català de la Salut i els públics que tenen autonomia de gestió. De privats també n’hi ha de dues menes: els que tenen ànim de lucre i els que no, habitualment vinculats a associacions com la Creu Roja o a l’Església. 

Barcelona s'omple de roses i llibres amb més de 6.000 parades




Barcelona s'omple de roses i llibres amb més de 6.000 parades

928 corresponen a espais per a la venda de llibres i 5.132 són per a la venda de roses





Barcelona s'omplirà aquest dissabte de roses i llibres amb motiu de Sant Jordi i l'Ajuntament ha autoritzat un total de 6.060 parades, de les quals 928 corresponen a espais per a la venda de llibres i 5.132 són per a la venda de roses.


Els dos districtes que compten un nombre més gran de parades són els de l'Eixample, on hi ha un total de 2.577 autoritzacions --2.104 per a roses i 473 per a llibres--, i Ciutat Vella, amb de 794 parades --544 per a roses i 250 per a llibres.

Com a novetat, les parades situades al districte de Ciutat Vella portaran una identificació en funció del producte que venguin --un llibre o una rosa--, que es faran amb un material impermeable per evitar que es facin malbé amb l'aigua de les flors.

A la rambla del Raval, entre les 10.00 i les 20.00 hores, una vuitantena d'entitats del barri mostraran la seva tasca al barri, així com la "diversitat i pluralitat" del teixit social, cultural, comercial i educatiu de la zona.

El públic podrà adquirir peces i materials artesanals fets pels usuaris de les entitats participants i gaudir de diferents activitats com tallers, contacontes, lectures, presentacions de llibres i actuacions musicals, entre d'altres.

Al passeig de Sant Joan continuarà especialitzat en parades dedicades a la literatura infantil i juvenil, en còmic i autoedició, i, a més, tindrà un escenari entre els carrers Ali Bei i Ausiàs Marc que acollirà diferents activitats com tallers, espectacles, exhibicions i xerrades.

divendres, 22 d’abril del 2016

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses

L'edifici de Gaudí acull per Sant Jordi la venda flors de roser a benefici de la fundació Arrels

Aquesta institució atén més de 900 persones sense casa que dormen als carrers de Barcelona

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses
fnadeu gmail com 667618295
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Divendres, 22 d'abril del 2016 - 10:45 CEST
Els balcons i la tribuna de la façana modernista de la Casa Batlló (passeig de Gràcia, 43, entre Consell de Cent i Aragó) llueixen un miler de grans roses des d'aquest divendres al matí fins dissabte, dia 23 d'abril. L'objectiu d'aquesta espectacular instal·lació artística de jardí vertical és recaptar fons per ajudar la fundació Arrels, que atén més de 900 persones sense casa que dormen als carrers de Barcelona.
Amb motiu de Sant Jordi, les dues institucions llancen la campanya #MésQueUnaRosa. L'acció culminarà dissabte a peu de carrer amb la donació per part de la Casa Batlló de 2016 roses a la Fundació Arrels, que es vendran a un preu voluntari davant aquest edifici modernista remodelat per Antonio Gaudí entre el 1904 i el 1906. Els beneficis s'invertiran a la causa #ningudormintalcarrer.
Arrels aprofitarà la jornada per presentar ‘Quince años en la calle’, llibre de Miguel Fuster, un artista barceloní que després de passar més d'una dècada dormint a la intempèrie ha recuperat la seva vida gràcies a l'esforç i la feina de l'equip de treballadors i voluntaris de la fundació. Avui, dibuixa, edita llibres i es dedica a fer xerrades de conscienciació en col·legis i instituts.
Als anys 70, Miguel Fuster era dibuixant professional de còmics romàntics. Poc temps després, la pèrdua de popularitat del gènere que cultivava, un fracàs sentimental, l'incendi del seu pis i el seu posterior desnonament van fer que acabés vivint al carrer. Allà va viure per les experiències que narra a 'Quince años en la calle'.
"He passat aquests anys de la meva vida extraviat pels carrers amb l'alcohol com a únic, encara que nefast, àngel custodi. Desposseït de tot, sense ni tan sols una cova per refugiar-me com tenen els animals, convertit en una ruïna gemegadora, gastat pels records, fa temps que va deixar de mortificar-me si sóc culpable o innocent. L'únic que no em van poder prendre al carrer és la meva obsessió per ser lliure, la vergonya i la por", explica l'autor en la presentació del seu llibre.
Arrels, per la seva part, lamenta la falta sensibilització social amb aquest col·lectiu. La fundació calcula que unes 3.000 persones estan sense casa a Barcelona i 900 d'elles dormen al carrer.
#MésQueUnaRosa també busca acostar als barcelonins la llegenda que amaga la Casa Batlló. “Al terrat, el llom del drac apareix amb la creu de quatre braços clavada, que simbolitza l'espasa triomfant de Sant Jordi. A l'últim pis hi ha un balcó en forma de flor que pertany a la princesa. I als pisos inferiors, se situen les restes de les víctimes del drac a través dels balcons en forma de calaveres i de les columnes de la tribuna amb silueta d'ossos”, considera un portaveu de la Casa Batlló.
TEMES

dilluns, 18 d’abril del 2016

Les cases museu afloren a Barcelona

Ciutadans
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Les cases museu afloren a Barcelona

L'interès turístic que desperta el modernisme incrementa les visites a vivendes creades a finals del segle XIX i a principis del XX

Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner són els arquitectes que sumen més pisos oberts al públic

  • Les cases museu afloren a Barcelona
JULIO CARBÓ
Una turista fotografia la Pedrera de Gaudí, la façana de la qual està registrada com a marca.
EL PERIODICO

CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Diumenge, 17 d'abril del 2016 - 18:40 CEST
Aquests últims tres anys, han obert les portes diverses cases modernistes de Barcelona d’un gran valor patrimonial per la seva importància històrica i artística. La Torre Bellesguard, una de les primeres construccions d’Antoni Gaudí, va començar a acollir visites a finals del 2013. De Josep Puig i Cadafalch es pot accedir, des del 2014, al primer pis de la Casa Amatller, i des del febrer passat, a la planta noble i al terrat del Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal. També va començar a acollir visites la Casa Lleó i Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner, a partir del 2014, i més recentment la Casa Felip, amb autoria de Telm Fernández, i la Casa Rocamora, d’Eduard Maria Balcells. La majoria són vivendes privades que porten el nom dels propietaris que en van encarregar la construcció a finals del segle XIX o a principis del XX.

De Gaudí, aquest any, o a principis del que ve, se n’espera l’obertura de la Casa Vicens, del carrer de les Carolines, a Gràcia. D’aquí pocs mesos les úniques obres seves que estaran tancades al públic seran el col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi i la Casa Calvet, del carrer de Casp, que fa més de 20 anys va transformar els despatxos i la sala de juntes d’una antiga empresa tèxtil en menjadors d’un restaurant.
Puig i Cadafalch també tindrà el seu protagonisme amb la inauguració d’un museu a la Casa de les Punxes, que està previst que obri les portes al juny. Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els arquitectes modernistes que més interès generen entre els turistes. Alguns fins i tot vénen expressament a la capital catalana per conèixer les seves obres.
Isabel Vallès i Laura Pastor són historiadores i fundadores de Cases Singulars, entitat cultural que organitza les visites en petits grups a una dotzena d’havitatges privats de clar interès arquitectònic i de difícil accés, entre elles les cases Felip i Rocamora. Elles busquen aquests llocs d’interès per explicar als visitants, tant locals com turistes, la història de la ciutat a través de les cases dels seus protagonistes. «I a través d’aquestes cases coneixem com era la societat, com vivien, a què es dedicaven els propietaris, qui les va construir i què van representar en el context de la ciutat», expliquen les historiadores.
Per a això dediquen gran part del seu temps a la investigació històrica. Així, durant els recorreguts per la Casa Lleó i Morera, expliquen detalls de la vida de l’hereu, Albert Lleó i Morera, nascut a Barcelona el 29 d’octubre de 1873. «Va estudiar i es va doctorar en Medicina i Cirurgia el 1902 a Madrid. Va dedicar la seva vida a la microbiologia i les anàlisis químiques, exercint de director del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», diuen, i esmenten la ciutat sanitària creada per Domènech i Montaner, ara Recinte Modernista de Sant Pau.
El preu de les entrades varia segons l’edifici, però sempre supera els 9 euros. El manteniment d’aquestes cases i el personal de seguretat i neteja que s’ha de contractar per obrir-les al públic n’encareix el manteniment. L’entrada més cara (22,5 euros), és la de la Casa Batlló, que recorda a la seva pàgina web que s’autofinança sense subvencions públiques o privades i per això agraeix la contribució econòmica dels visitants amb les entrades. «La direcció assumeix responsablement el desafiament de preservar la propietat com a Patrimoni Mundial en òptimes condicions per a futures generacions i assegurar la viabilitat de les visites culturals a llarg termini», diu.
Les úniques visites a cases privades amb valor arquitectònic que són gratuïtes tenen periodicitat anual. És el cap de setmana d’octubre de portes obertes en què participen més de 150 edificis de tota classe, forma i mesura. Aquesta iniciativa de l’associació 48h Open House Barcelona va atraure 50.660 visitants en la cinquena edició, el 2014.
Alguns centres cívics de la ciutat s’han instal·lat en residències emblemàtiques. És el cas de la Casa Elizalde, que va passar de ser domicili familiar a allotjar les oficines de l’empresa d’automòbils que portava el seu nom. El 1978 l’ajuntament la va incloure al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. I el 1981 va comprar la finca.



CASA BATLLÓ (Passeig de Gràcia, 43)

Un drac dorm sobre la teulada

Un gegantí drac amb escames tornassolades descansa a la teulada de la Casa Batlló. Antoni Gaudí el va remodelar entre el 1904 i el 1906. El recorregut comença per la planta noble amb grans finestrals, que va ser la residència de la família Batlló. Prossegueix pel celobert, les golfes, on es trobaven els trasters i safaretjos, el terrat i les mítiques xemeneies. Gaudí va dissenyar fins i tot les lletres de les portes de cada pis. L’entrada val 22,5 €. Obre cada dia.

LA PEDRERA (Passeig de Gràcia, 92)

L'onatge de pedra i de ferro forjat

Sempre hi ha turistes amb càmeres enfocant l’onatge de pedra calcària i ferro forjat de la façana de la Casa Milà (popularment, la Pedrera). És l’edifici civil de Gaudí més fotografiat i visitat, des que el 1987 es va obrir al públic el terrat on les ombres de les xemeneies es transformen en guerrers galàctics. Es va alçar entre 1906 i 1912 per encàrrec de l’industrial Pere Milà i la seva dona, Rosario Segimon. Obre cada dia. La visita costa 20,50 €.

CASA AMATLLER (Passeig de Gracia, 41)

La vivenda del xocolater aficionat a la fotografia

La vivenda que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de l’industrial xocolater Antoni Amatller és un dels escassos interiors modernistes que conserven el mobiliari, els sostres, el terra, les columnes, la decoració original i el simbolisme de principis del segle XX. Amatller era un gran aficionat a la fotografia i va retratar tots els racons de la casa, fet que va ajudar a la restauració. Entrada: 15 €. Tanca uns dies per Nadal.

CASA LLEÓ I MORERA (Passeig de Gràcia, 35)

Mosaics romans i cassetonats dignes d'admirar

Francesca Morera va encarregar el 1902 a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’un edifici construït el 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. Les estances del pis principal de la Casa Lleó i Morera, amb espectaculars vistes al passeig de Gràcia, conserven els mosaics romans de Mario Maragaliano i Lluís Bru, escultures d’Eusebi Arnau, vitralls d’Antoni Rigalt i cassetonats dignes d’admirar, però no el mobiliari. Tanca els dilluns. Entrada: 15 €.

TORRE BELLESGUARD (Bellesguard, 16)

El castell ocult de Gaudí en la faldilla de Collserola

La Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueres, és l’obra més incògnita de Gaudí. Construïda entre 1900 i 1909 a la falda de Collserola, és un dels pocs edificis del cèlebre arquitecte que segueix habitat pels seus propietaris, la família Guilera, que la va comprar el 1944. Gaudí va aprofitar els pocs elements de l’antiga fortalesa medieval de l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, per construir-la. Entrada 9 euros. Dilluns tanca.

PALAU BARÓ DE QUADRAS (Diagonal, 373)

Un terrat modernista per descobrir

El Palau Baró de Quadras és propietat des de 1970 de l’ajuntament, que el va reformar per albergar el Museu de la Música, que el 2001 es va traslladar a l’Auditori. Després va acollir Casa Àsia i des del 2013 és la seu de l’Institut Ramon Llull. L’edifici reformat entre 1904 i 1906 per Puig i Cadafalch forma part des del febrer de les rutes modernistes. Té una doble façana, una a Rosselló i l’altra a Diagonal, molt diferents. Visites amb reserva a 12 €.

CASA ROCAMORA (Ballester, 12)

La mansió del col·leccionista d'art


Aquest palauet isabelí situat al barri del Putxet i el Farró és fruit d’una reforma d’Eduard Maria Balcells el 1907. Vivenda i jardins pertanyien des de 1935 al mecenes Manuel Rocamora, que va reunir més de 4.000 peces de moda que va donar al Museu Tèxtil i d’Indumentària, ara al Disseny Hub. També va col·leccionar ceràmica d’Alcora, pintura, dibuix i escultura del XIX i el XX, com ara teles del seu amic Ramon Casas. Visita per 10 euros amb reserva.

PALAU GÜELL (Nou de la Rambla, 3)

El palau d'Eusebi Güell i la filla del marquès de Comillas


L’adinerat empresari, polític i burgès barceloní Eusebi Güell li va encarregar el 1885 a Gaudí una nova residència en un lloc pròxim a la Rambla, on viuria prop de 20 anys amb la seva dona, Isabel López, i els seus vuit fills. El Palau Güell es va construir amb fustes de caoba i els preciosos marbres que l’industrial portava amb els vaixells del seu sogre, el marquès de Comillas. Va ser el matrimoni més ric i influent de la Barcelona de finals del XIX. Entrada: 12 €.

EL PALAUET CASADES (Mallorca, 283)

La casa que alberga la gran biblioteca jurídica

El Palauet Casades és un edifici neoclàssic construït el 1883 pel mestre d’obres Antoni Serra. Va ser la residència de l’industrial tèxtil Pau Casades. De planta rectangular, la casa s’alça al voltant d’un pati central format per columnes de marbre. El 1923 el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) va adquirir el palauet, que des d’aleshores és la seva seu. Alberga la biblioteca jurídica privada més important d’Europa, amb 300.000 llibres. Visites concertades. 10 €.

CASA MUSEU GAUDÍ (Carmel, 23, al Parc Güell)

La residència de Gaudí en el parc Güell

La casa, projectada per Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí, es va edificar entre 1904 i 1906. Va ser una de les poques que es va construir al parc Güell. Era un edifici pilot per animar els barcelonins a comprar parcel·les on aixecar les seves luxoses residències, i així tirar endavant la promoció immobiliària del parc. El 1906, Gaudí va comprar la casa i la va convertir en la seva residència. Només tanca l’1 de gener. Preu d’entrada a la casa museu: 5,50 €.

CASA fuster (Passeig de gràcia, 132)

La millor panoràmica del passeig de Gràcia

La Casa Fuster és obra de l’arquitecte Domènech i Monta-ner. La va realitzar el 1908 per encàrrec de Mariano Fuster, de l’alta societat mallorquina, que la va regalar a la seva dona, Consuelo Fabra i Puig, filla del marquès d’Alella. Des de la seva terrassa sobre els jardins de Salvador Espriu s’hi veu una panoràmica completa del passeig de Gràcia. El 2004 va obrir les portes com a hotel de luxe i va recuperar el Cafè Vienès de la dècada de 1940, amb columnes impressionants.



CASA FELIP (Ausiàs March, 20)

La façana amb tribunes i acolorides vidrieres

La Casa Felip és un edifici modernista amb tribunes construït el 1901 per l’arquitecte Telm Fernández i Janot (Barcelona, 1855-1926). El pis principal amb espectaculars vidrieres que es visita amb horari acordat és la seu de la Fundació Vila Casas. Va ser la residència de la família Felip, fins a la mort de la dona del propietari el 1935. El 1990 es va transformar en el club privat Cercle Condal. Visites comentades dilluns i divendres per 12 €.

LA CASA DE LES PUNXES (Diagonal‎, 416-420)

Torres cilíndriques per a la llegenda de Sant Jordi

La Casa Terrades, construïda per Puig i Cadafalch entre 1903 i 1905, és més coneguda com la Casa de les Punxes per les quatre torres cilíndriques que la coronen amb agulles còniques, a més de la torre principal amb cimbori. A la façana hi ha una placa de ceràmica que representa Sant Jordi matant el drac, amb la llegenda Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. La casa museu obrirà al juny amb un espai dedicat a Sant Jordi. 12,5 €.

CASA VICENS (Carrer de les Carolines, 18-24)

La finca d'estiueig del barri de Gràcia

Gaudí va acabar d’edificar la Casa Vicens el 1888, tot just llicenciat en Arquitectura. La torre d’estiueig de la família del corredor de borsa Manuel Vicens va ser el primer encàrrec que va rebre per aixecar una vivenda privada a Gràcia, quan encara era independent de Barcelona. El jardí i les quatre plantes de l’immoble, de 1.200 metres quadrats, es troben en la fase final d’obres per obrir aquest mateix any o a començament del 2017 com a casa museu.






TEMES

dissabte, 16 d’abril del 2016

La Casa de les Punxes es rendeix a la tecnologia

La Casa de les Punxes es rendeix a la tecnologia

S’obrirà amb una exposició multimèdia sobre la llegenda de sant Jordi que espera 100.000 visitants a l’any




Les golfes de la Pedrera van obrir les portes convertides en museu fa 20 anys. Va ser una de les primeres grans joies privades del Modernisme a rebre públic i els responsables també van ser pioners a l’hora de trobar noves maneres d’explicar l’arquitectura d’Antoni Gaudí, amb maquetes, audiovisuals i objectes extrets de la natura per evidenciar com l’arquitecte s’hi havia inspirat. Ha plogut molt des d’aleshores, i la Casa de les Punxes, de Josep Puig i Cadafalch, que obrirà les portes a finals de juny, mostrarà com les maquetes i els audiovisuals han evolucionat i s’han convertit en elaborades projeccions 3D i pantalles tàctils amb les quals, a més de parlar d’arquitectura, es poden explicar infinites històries.
L’ús de la tecnologia en relació amb el Modernisme és cada vegada més habitual. La realitat augmentada és la protagonista de The Gaudí Exhibition Center, el nou recorregut gaudinià que el Museu Episcopal va estrenar l’estiu passat, i pocs mesos abans la Pedrera va inaugurar una visita nocturna al terrat amb un mapping, obra de Grup Transversal, l’empresa que també està treballant a la Casa de les Punxes. Potser això es deu al fet que els grans noms de l’arquitectura modernista ja són força coneguts entre el gran públic i els promotors poden obrir la porta a fusionar coneixement i entreteniment. També al fet que cal mantenir el negoci viu. En canvi, en edificis que han obert recentment i on encara es conserven nombrosos elements originals, com la Casa Amatller, també de Puig i Cadafalch, i la casa Lleó i Morera, les visites són tradicionals i guiades.
Com que l’atractiu principal de la Casa de les Punxes és la façana i no els interiors -que ja a l’època eren molt austers i dels quals no es conserva el mobiliari-, el propietari de l’edifici des del 2010, el grup immobiliari Texna, ha decidit convertir la casa en la seu d’una exposició sobre la llegenda de sant Jordi inspirant-se en el plafó ceràmic que corona la façana principal, on apareix aquest sant. “Volem introduir-nos en el món de les llegendes, que d’alguna manera estan connectades amb l’esperit fundacional medieval que va inspirar Puig i Cadafalch”, va dir el responsable de la museografia, Eudald Tomasa. A més, Tomasa creu que la llegenda de sant Jordi “no s’explica enlloc a la ciutat” i proposa endinsar-s’hi amb una experiència “immersiva” i “sensorial”. Com la Gaudí Experiència, ubicada a la vora del Parc Güell, a la Casa de les Punxes també hi haurà un drac, però Tomasa va voler agafar distància de l’altra iniciativa: “La Gaudí Experiència és una atracció i la Casa de les Punxes és una visita més cultural. Però això no vol dir que no sigui suggestiva, no estem fent ni un museu ni una col·lecció”.
La durada d’aquest recorregut serà de 40 minuts i es desenvoluparà dins les diferents estances d’un pis de 500 metres quadrats. “Serà una visita silenciosa, ja que els visitants portaran auriculars, i els audiovisuals i la música tindran un gran protagonisme”, va dir Tomasa. Un equip multidisciplinari ha rodat en espais com el castell de Cardona i només s’han permès una llicència, que també s’explicarà als visitants: el final serà el de la versió anglesa de la llegenda, en què sant Jordi es casa amb la princesa, ja que, segons Tomasa, el final de la catalana és massa “cast”. Les imatges que van mostrar ahir en la simulació del projecte eren de Joc de trons. Després d’aquesta narració, la visita continuarà a la coberta, on hi haurà plafons explicatius dels diferents vessants de la figura i la trajectòria de Josep Puig i Cadafalch instal·lats dins de les sis punxes que coronen l’edifici i l’estructura de les quals revela el caràcter avançat de l’arquitectura de Puig i Cadafalch.
El pressupost de les obres és de 3 milions d’euros. L’entrada estarà situada a la torre més important. Pel que fa a l’aforament de l’exposició i les previsions de públic, la Casa de les Punxes pot rebre 100 visitants per hora, en grups de fins a 12 persones. Està previst que en rebi entre 1.500 i 1.700 al dia i, el primer any, un total de 100.000. L’entrada general costarà 12,50 euros.
Una rehabilitació molt curosa
La Casa de les Punxes va sorgir d’un encàrrec que Bartomeu Terradas va fer a Puig i Cadafalch perquè construís una casa a cadascuna de les seves tres germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. La construcció es va prolongar entre els anys 1903 i 1906 i apareix com una anomalia a l’Eixample. En lloc d’estar dins la retícula que va dissenyar Ildefons Cerdà, ocupa un triangle format pels carrers Bruc i Rosselló i l’avinguda Diagonal. Pel que fa a l’ús, actualment hi conviuen alguns habitatges de renda antiga i oficines. “La meva funció ha sigut tallar amb bisturí, fer la mínima intervenció”, explica l’arquitecte encarregat de la rehabilitació, Jaume Falguera. “Hem recuperat l’estat original dels espais i els hem convertit en un contenidor que pot acceptar qualsevol mena de museologia. El recorregut és com un bulevard”, subratlla Falguera.
La planta baixa és la part de l’edifici que més ha canviat. Aquest espai era un gran magatzem i al llarg de les dècades es va dividir en diferents locals. Falguera li ha retornat el caràcter diàfan i hi ha ubicat la recepció, una botiga i un bar. També l’escala i els ascensors per accedir a l’exposició. La planta baixa és també un espai innovador per al seu temps, ja que Puig Cadafalch va substituir els murs de càrrega per un bosc de pilars de ferro i bigues mestres. Un altre dels reptes de l’arquitecte ha sigut aconseguir que l’activitat museística no interfereixi amb la vida quotidiana de l’edifici.

divendres, 15 d’abril del 2016

Reproducció hiperrealista de la cúpula de la basílica de Sant Pere.

Reproducció hiperrealista de la cúpula de la basílica de Sant Pere.

EL PERIODICO

En imatges

Les dissenyadores italianes Eleonora Barbareschi i Alessandra Mantovani, sota el seu llum suspès amb una reproducció hiperrealista de la cúpula de la basílica de Sant Pere, en la Milan Design Week.

dijous, 14 d’abril del 2016

La Sagrada Família es blinda - La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura

La Sagrada Família es blinda - La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura

El temple canvia el forjat actual per una malla metàl·lica per augmentar la seguretat del recinte

Els residents a la zona critiquen que se separi encara més l'espai privat del públic

La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura
JOSEP GARCIA
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / CARMEN JANÉ / BARCELONA
Dimecres, 13 d'abril del 2016 - 20:58 CEST
El patronat de la Sagrada Família blindarà el perímetre del temple amb una tanca metàl·lica de 2,5 metres d’altura que envoltarà tota la construcció i que la protegirà d’accessos no desitjats. El tancament ja s’ha començat a construir en el tram del carrer de Provença i es preveu que estigui acabat a finals d’aquest any en una llarga operació que inclou diferents fases. L’objectiu, segons han informat fonts del temple, que desvinculen l’adopció de la nova mesura de protecció de l’amenaça del terrorisme gihadista, és preservar i augmentar la seguretat dels visitants i també la dels mateixos treballadors del recinte religiós i monumental, que rep cada any uns quatre milions de visitants.
El gran temple que va projectar l’arquitecte Antoni Gaudí està protegit actualment, en certs trams, per un forjat d’estil modernista de vares molt àmplies que permet passar tranquil·lament un braç de costat a costat. Només a la part de l’absis existeix una trama semblant a la que s’està començant a instal·lar ara.
Les obres del carrer de la Marina començaran pel punt d’informació i les taquilles, i conclouran a l’edifici de les escoles parroquials a finals de juny, quan el curs escolar ja s’hagi acabat. La intenció és que tot el procés no afecti el flux de visitants, que augmenta coincidint amb el bon temps.

UNA TRAMA DE METALL

La nova protecció consisteix en una trama de metall expandit que tècnicament rep el nom de deployé i que es fa servir, com a mètode de protecció, en recintes industrials, domèstics i escolars, o en automoció. La trama té diferents dissenys de malla, segons les dimensions i la forma dels forats. La que s’està col·locant a la Sagrada Família és de ferro i no permet ni l’escalada ni tampoc el pas d’objectes més enllà d’un cable. Tampoc hi entra una mà, com passava fins ara.
I és que la junta eclesiàstica que dirigeix la construcció de la basílica, que es finança a través de les donacions i la venda d’entrades, es pren molt seriosament la seguretat del recinte, tot i no haver rebut amenaces expresses. A la web del temple s’avisa que «el visitant serà sotmès al control de bosses, motxilles, equipatges i efectes personals».
En cas que es detecti un objecte prohibit, aquest pot ser requisat fins a la sortida o es pot denegar l’accés del visitant al recinte. I es prohibeix explícitament «la celebració d’actes reivindicatius» a l’interior del perímetre.

REDUCCIÓ DE LA VISIBILITAT

La nova reixa, recomanada per una companyia especialitzada en seguretat, evitarà que un visitant que hagués accedit al recinte amb les seves pertinences controlades pugui rebre nous objectes d’altres persones situades a l’exterior. La trama metàl·lica és més opaca i resta bona part de la visibilitat que actualment té l’edifici des de l’exterior, una queixa que ja han expressat alguns veïns.
«És separar encara més l’espai privat de l’espai públic i fomentar l’aïllament de l’edifici», explica Joan Balanyac, membre de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. «Hi ha molta gent que es fa la foto des de fora del temple, i això ho posa més difícil», afegeix.

ENDERROCAR MURS

En altres punts de la ciutat, com al Camp Nou, a les Corts, o a l’illa de cases del Seminari Conciliar, a l’Eixample, s’ha intentat que les tanques de seguretat afectessin el mínim possible la visibilitat del recinte que protegien. En el cas del Seminari, es van derruir els antics murs de pedra per incorporar-hi un forjat de disseny i mostrar així els jardins.
Les obres per erigir la nova protecció de la Sagrada Família obliguen a ocupar un metre de la vorera d’ús públic, cosa que dificulta encara més la mobilitat dels vianants, especialment durant els mesos de gran afluència de turistes.
El canvi de la tanca ha comptat amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Barcelona. Des del consistori afirmen que la junta del temple catòlic els va comunicar el començament de les obres i que l’afectació a la via pública ha sigut coordinada amb l’ajuntament.

dimecres, 13 d’abril del 2016

Els deu pobles més bonics de Girona- (1) Cadaqués, Tossa de Mar, Calella de Palafrugell, Begur, Besalú

Els deu pobles més bonics de Girona- Cadaqués
  1. 1
    Cadaqués és el municipi de l’Alt Empordà, situat més al costat oriental de la Península del Cap de Creus, el primer que veu sortir el sol. Es troba enmig de massissos rocallosos que el van deixar fins finals del s. XIX pràcticament amb el mar com a única sortida. De l’antiga vila fortificada queden un Baluard, que actualment acull l’Ajuntament, i un portal d’arc rebaixat que donava a la platja. En el punt més alt del nucli antic trobem l’Església Santa Maria, des d’on es contemplen els seus carres laberíntics de cases blanques. La relació Cadaqués-art s’estableix a través del pintor Salvador Dalí, que es va construir una casa a la Badia de Portlligat. Anys abans, però, Cadaqués ja era el lloc triat per intel·lectuals i artistes per passar temporades, fet que li van donar prestigi i renom.

dimarts, 12 d’abril del 2016

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

INCIDENT A LA BASÍLICA

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

Els guàrdies de seguretat el van reduir i el van tapar amb una

manta dins del temple

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

CRISTINA SAVALL / BARCELONA
EL PERIODICO
Dimarts, 12 d'abril del 2016 - 12:51 CEST
Un home es va despullar diumenge al matí davant la façana del Naixement del carrer Marina, va començar a córrer cap a l'entrada de la Sagrada Família i va aconseguir burlar el control d'accés fins a arribar a l'interior del temple. Allà va ser reduït i tapat amb una manta per tres guàrdies de seguretat.
El protagonista del succés és un ciutadà francès que estava fora de control, presumptament sota els efectes d'estupefaents. "El personal de seguretat va reaccionar ràpidament, el va reduir i el va posar a disposició dels Mossos. En pocs minuts l'individu va ser atès pels serveis sanitaris i traslladat en ambulància a un centre hospitalari", explica un portaveu de la Sagrada Família.
Testimonis presencials consideren que l'home es va poder colar d'aquesta manera perquè els diumenges aquest tram del carrer de Marina es converteix en zona de vianants i els espectacles al carrer van captar l'atenció dels vianants, de manera que gairebé ningú es va adonar que un home es despullava a la vorera.
"Almenys, era evident que no portava cap arma", comenta un dels visitants que eren dins del temple. La direcció de la basílica assegura que destina molts mitjans a la seguretat i que està revisant els fets per evitar que tornin a passar.

dissabte, 9 d’abril del 2016

Rafael Moneo guanya el Nacional de Arquitectura

GUARDÓ DEL MINISTERI

Rafael Moneo guanya el Nacional de Arquitectura

L'artista navarrès aconsegueix el premi per la qualitat de la seva obra i la seva contribució al pensament arquitectònic

Rafael Moneo guanya el Nacional de Arquitectura
VILLAR LOPEZ
EL PERIODICO
EFE / MADRID
Divendres, 8 d'abril del 2016 - 22:44 CEST
L'arquitecte Rafael Moneo ha sigut guardonat amb el Premio Nacional de Arquitectura 2015 per la qualitat de la seva obra, reconeguda internacionalment, per la seva contribució al pensament arquitectònic i pel seu magisteri a les universitats més prestigioses de tot el món.
El Nacional de Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és promogut pel Ministeri de Foment, que ha concedit el guardó a proposta d'un jurat, amb la presidència honorífica de la ministra de Foment, Ana Pastor.
Nascut a Tudela (Navarra) el 1937, Rafael Moneo va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 va obtenir la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 es va encarregar de la de Madrid fins al 1985, any en què va ser nomenat president de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, càrrec que va mantenir fins al 1990.

AMPLIACIÓ DEL PRADO

Entre els últims projectes de Moneo, actualment professor a Harvard, destaca l'ampliació del Museu del Prado (2007); l'edifici LISE (Laboratori per a ciències i enginyeries) a la Universitat de Harvard, Cambridge (2007); el Museu del Teatre Romà a Cartagena (2008); la Biblioteca per a la Universitat de Deusto (2009), els Laboratoris per a Novartis a Basilea, Suïssa (2009), i el Kursaal de Sant Sebastià.
A Barcelona, l'arquitecte navarrès ha dissenyat L'Auditori, l'Hotel Mercer, on va recuperar un edifici gòtic, i (juntament amb Manuel de Solà-Morales) l'edifici de L'Illa Diagonal.
També destaquen entre els seus projectes el centre cívic La Romareda, a Saragossa (2010); un Laboratori de Ciències per a la Universitat de Colúmbia, Nova York (2010); la parròquia Riberas de Loiola a Sant Sebastià (2011); el Centre de Congressos a Toledo (2012); un Centre de Neurologia i Psicologia a la Universitat de Princeton, Nova Jersey (2014); i el Museu Universitat de Navarra a Pamplona (2008-2014).
L'activitat de Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista 'Arquitecturas Bis', els seus articles s'han publicat en nombroses revistes professionals i s'han presentat en exposicions i conferències a diferents llocs del món.
El 2005 va publicar 'Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos', llibre traduït a set idiomes, i el setembre del 2010 van sortir a la llum les obres 'Apuntes sobre 21 obras' i 'Remarks on 21 works'.

PRITZKER I PRÍNCEP D'ASTÚRIES

Moneo ha rebut nombroses distincions, entre altres el premi Pritzker d'Arquitectura el 1996 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003.
Elegit acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la seva plaça a començaments del 2005. Un any després el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya li va entregar la Medalla d'Or de l'Arquitectura Espanyola i el 2012 va obtenir el premi Príncep d'Astúries de les Arts.
El jurat ha estat compost per Juan Navarro Baldeweg (Premio Nacional de Arquitectura 2014), Lluís Clotet (Premio Nacional de Arquitectura 2010), Simón Marchán Fiz, Jordi Bonet i Armengol, Ángela García de Paredes Falla i Rafael de La-Hoz Castanys.

TEMES