dimecres, 23 de novembre del 2016

Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

BARCELONA

​Barcelona i la Sagrada Família acorden que el temple pagui llicència el 2017

L'Ajuntament i la basílica creen una comissió per "regularitzar" un assumpte pendent des de fa més de 100 anys

El temple haurà de presentar el projecte constructiu per obtenir el permís d'obres

Trias també es reuneix amb els responsables de la construcció i exigeix a Colau centrar-se en l'ordenació urbanística de l'entorn

| 23/11/2016 a les 10:03h


La Sagrada Família tindrà finalment llicència de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
L’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família han acordat crear una comissió tècnica per treballar conjuntament de cara a "regularitzar" durant el 2017 la manca de llicència d’obres del temple i que en disposi i comenci a pagar-la l'any que ve, un assumpte pendent des de fa més de 100 anys, ha informat aquest dimecres el consistori en un comunicat.

Ho han pactat el govern municipal d'Ada Colau i representants del patronat en una reunió aquest dimarts, la qual ha servit per iniciar converses per "regularitzar aquesta anomalia històrica" de la falta de permís, segons ha expressat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que va encapçalar la trobada juntament amb el president delegat de la junta constructora del temple, Esteve Camps. La trobada s'ha celebrat després que, a principis d'octubre, l'Ajuntament ja expressés que volia que la basílica pagués permís d'obres.

Segons l'Ajuntament, la comissió servirà per definir una proposta que "doni cobertura tècnica i jurídica" al projecte. La formaran equips tècnics del consistori i de la junta de la Sagrada Família, i serà on, durant els pròxims mesos, se cercaran propostes consensuades tant pel que fa al procés per a la llicència d’obres com per l’estat dels treballs que s’estan executant.

El permís d'obres no serà retroactiu

En declaracions als mitjans, Sanz ha explicat que espera que el 2017 ja hi hagi "la primera proposta de llicència i, per tant, que es pugui haver formalitzat el pagament", i ha explicat que treballaran perquè es formalitzi al més aviat possible. Ha reiterat que no la cobraran retroactivament, perquè seria "molt complex", i mentre duri el procés no pararan les obres.

La primera reunió de la comissió serà en els pròxims dies. Sanz ha justificat la necessitat d'abordar el permís d'obres en aquest espai amb el fet que és un equipament "singular" a la ciutat, ja construït i en construcció, i del qual només consta el projecte que es va presentar el 1885 per demanar la llicència al llavors Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

La Sagrada Família haurà de presentar ara el projecte amb uns "paràmetres mínims" que permetin obtenir el permís d'obres. Entre aquests paràmetres hi figurarien volumetria i l'alçada. A partir d'aquí es fixarà el cost de la llicència, i encara cal veure si la Sagrada Família pot gaudir d'alguna bonificació, cosa que el consistori encara no ha determinat.

Segons l'Ajuntament, "la voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres, tot reconeixent la singularitat de l’equipament". En les properes sessions de treball, s’avançarà en la concreció de l’encaix del projecte en el seu entorn immediat, i es tindran presents els efectes que genera l’activitat del temple sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

Els veïns qüestionen l'activitat del temple

A més del govern de Colau, el projecte també el tenen en el punt de mira els veïns, els quals han reclamat diverses mesures com limitar el nombre de visitants del temple, i l'han denunciat a l'Ajuntament per unes columnes del davant de la futura façana de la Glòria que ocupen part de la vorera del carrer Mallorca.

Sobre les columnes, el consistori està ultimant els estudis topogràfics per comprovar quants centímetres de la vorera ocupen, però aquest aspecte "no té a veure" amb el projecte d'obres ni el pla especial de l'entorn del temple, ha precisat Sanz. També ha reiterat que "no és una prioritat" abordar l'afectació dels edificis del carrer Mallorca, els quals s'haurien de tirar a terra si es construeix l'entrada monumental a la façana de la Glòria.

Colau i CiU discrepen sobre les prioritats

No ho veu igual el líder de CiU i exalcalde, Xavier Trias, el qual reclama al govern de Colau que afronti la resolució de l'ordenació urbanística dels entorns del temple per tal que les famílies que estan afectades urbanísticament puguin veure una solució a la seva situació, i que les obres de la basílica puguin continuar amb la realització dels accessos al temple, ha informat CiU en un comunicat.

Trias s'ha reunit aquest dimecres amb Esteve Camps i l'arquitecte en cap de les obres del temple, Jordi Faulí, i a la trobada hi ha anat acompanyat de tres regidors del seu grup: Joaquim Forn, Jordi Martí i Francina Vila. L'exalcalde ha explicat que han encoratjat el patronat a "resoldre amb la màxima celeritat la qüestió administrativa de les llicències, per tal que es puguin centrar plenament en el que realment és important: l'avanç de les obres".

Durant la reunió, CiU ha mostrat "la seva preocupació perquè altra vegada el govern d'Ada Colau està posant sobre la taula qüestions i polèmiques forçades, que fan molt soroll però que estan molt lluny de resoldre els problemes reals de la ciutadania".

Segons CiU, amb això es referia als darrers anuncis i declaracions dels partits del govern municipal, BComú i el PSC, els quals Trias considera que no porten enlloc i "només sembren l'ombra del dubte" sobre la importància i continuïtat del projecte. Entre aquests pronunciaments hi ha el del regidor d'Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol, que va titllar el temple de "mona de pasqua gegant".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

​Només dos de cada deu turistes que visiten la Sagrada Família hi entren

16/11/2016

dijous, 3 de novembre del 2016

Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

POLÈMICA PER LES AFECTACIONS D'UN TEMPLE ICÒNIC

Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

EL PORTAL DE LA GLÒRIA

Els veïns denuncien les obres de la Sagrada Família

DAVID GARCÍA / BARCELONA48

L'associació veïnal del barri considera que les columnes del Portal de la Glòria envaeixen l'espai públic al carrer Mallorca



Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

    DAVID GARCÍA / BARCELONA
    Dijous, 3 de novembre del 2016 - 20:47 CET
    EL PERIODICO                                           
    L'Associació de Veïns de la Sagrada Família ha presentat aquest dimarts una denúncia contra el temple icònic de Barcelona. En l'escrit, registrat al departament d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, l'entitat demana que s'inspeccionin i es corregeixin les columnes del portal de la Glòria, situat al carrer de Mallorca, perquè “envaeixen entre 20 i 50 centímetres la vorera d'aquest carrer”, per la qual cosa s'estaria vulnerant l'article 231 a) del Pla Metropolità de Barcelona.
    Els veïns fan directament responsables de la infracció el patronat eclesiàstic i la Junta del Temple. De fet, consideren que són ells els que han d'encarregar-se de restituir la legalitat urbanística, o el que és el mateix: corregir la posició de les columnes de la basílica, de forma que no envaeixin la vorera com ho fan ara.

    TAXES I IVA

    Des de l'associació de veïns també s'insta el temple a aplicar l'IVA a les seves entrades, ja que creuen que en l'actualitat no es realitza el pagament de l'impost. L'entitat es mostra tan convençuda de les irregularitats que de fet conviden el departament d'Hisenda a realitzar una inspecció sobre la gestió econòmica que està portant a terme la junta de la Sagrada Família.
    Per últim, els veïns demanen a l'Ajuntament de Barcelona que apliqui una taxa d'un euro per entrada al temple, ja que d'aquesta manera consideren que es podran recaptar prou diners per cobrir els sobrecostos que produeix el turisme als entorns del temple. Ja sigui en qüestió de seguretat, neteja o agents cívics que treballen als carrers adjacents a la Sagrada Família.

    dimecres, 2 de novembre del 2016

    El passaport Gaudí

    EL TREBALL D'UN ARQUITECTE GENIAL

    El passaport Gaudí

    La Generalitat crearà el 2017 una gran ruta dedicada a l'arquitecte "per augmentar el coneixement dels catalans"

     LA GRAN RUTA SOBRE L'ARQUITECTE

    Gaudí, més enllà de BCN

    CRISTINA SAVALL / MATARÓ1
    UN DISCURS QÜESTIONAT

    El Consell Gaudí impulsa un portal informatiu centrat en 14 edificis, arxius, museus i espais vinculats a la seva vida


    El passaport Gaudí
    DANNY CAMINAL
    Edifici de La Pedrera, l'ensenya de la fundació Catalunya-La Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona.

    Dimecres, 2 de novembre del 2016 - 21:45 CET
    EL PERIODICO                                           
    El Consell Gaudí posa les bases per crear la primera ruta a través de l'obra de l'arquitecte. Aquest consell, liderat per la Generalitat i l'Ajuntament de Mataró, va néixer fa tres anys a la capital del Maresme amb motiu de la celebració del 130è aniversari de la construcció de la primera obra ideada per l'arquitecte: la nau de la cooperativa La Obrera Mataronense. L'objectiu d'aquesta entitat que agrupa investigadors, institucions públiques, museus i gestors o propietaris de monuments gaudinians és difondre informació sobre l'autor de meravelles modernistes, com la Pedrera i la Casa Batlló, i vetllar per la preservació de la seva obra.
    Després de reunir-se el consell aquest dimecres al matí, Josep Maria Boya, director general d'Arxius, Biblioteques, Museu i Patrimoni del Govern, ha anunciat la creació el 2017 d'un passaport que activarà una ruta dedicada a Gaudí en què participen 14 monuments, la majoria de Barcelona.
    Els 14 monuments que, d'entrada, participaran en aquest passaport que se segellarà a cada visita són la Nau Gaudí de Mataró (1883), la Casa Vicens (1883, que es troba en la fase final de la seva restauració), la Sagrada Família (1883), els pavellons de la finca Güell (1884), el Palau Güell (1886), la Casa Calvet (1900), la Torre de Bellesguard (1900), el parc Güell (1900), el portal de la finca Miralles (1902), el Misteri de Montserrat (1907), el col·legi de les Teresianes (1890), la Casa Batlló (1906), la Pedrera (1906) i la cripta de la colònia Güell (1908). "Estem oberts que n'hi entrin més, fins i tot ens hem dirigit a la catedral de Palma de Mallorca", ha assenyalat el director general de Patrimoni, que descriu l'obra de Gaudí com "la joia de la corona" del patrimoni català.
    Això anirà acompanyat del naixement del Portal Gaudí (www.portalgaudi.cat), que informarà de tots els béns patrimonials de l'arquitecte, d'entrada en cinc idiomes, que s'aniran ampliant en els pròxims mesos. "Aquesta web vol facilitar l'accés a les activitats relacionades amb l'obra de Gaudí i difondre informació sobre la història i sobre horaris, localitzacions i preus", ha explicat Boya.

    dimarts, 1 de novembre del 2016

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys

    L'equip que s'encarrega de restaurar el Sant Sepulcre a Jerusalem retira la làpida que el cobreix, que es va destapar parcialment el 1809

    Els treballs de rehabilitació d'aquest lloc de pelegrinatge cristià costaran gairebé 3,5 milions d'euros i s'acabaran la primavera del 2017

    Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys
    DUSAN VRANIC / AP
    EL PERIODICO
    ANA ALBA / JERUSALEM JERUSALEM
    Dimarts, 1 de novembre del 2016 - 19:37 CET
    Desenes de pelegrins esperen en una llarga cua, amb paciència i emoció, per entrar durant un minut al Sant Sepulcre, el lloc on la majoria de les confessions cristianes creuen que va estar enterrat Jesucrist després de ser crucificat i abans de ressuscitar el tercer dia.
    El diminut cubicle, on l'accés està regulat per un monjo grec ortodox que renya a qui intenta arrencar a la visita uns segons més del temps estipulat, és el centre de l'església del Sant Sepulcre, situada a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territori palestí ocupat per Israel, segons la llei internacional.
    La capella on hi ha aquest lloc sant, l'Edicle, està amagada per bastides i teles blanques amb motiu de la primera restauració completa que es portarà a terme aquí des del 1810. Un equip d'arqueòlegs, científics i restauradors de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, dirigit per la professora Antonia Moropoulou, s'encarrega dels treballs.

    INCENDI EL 1808

    Els pelegrins que van arribar al Sant Sepulcre dijous es van emportar un gran disgust al comprovar que estaria tancat durant dos dies per les obres de restauració. Desconeixien que a dins de l'Edicle, els tècnics estaven agafant mostres de la presumpta tomba de Jesús de Natzaret, que es va obrir dimecres a les 8 del vespre.
    L'última obertura havia sigut parcial, el 1809, per preparar la restauració que es va portar a terme després d'un incendi que va causar danys severs el 1808. El sepulcre va patir seriosos desperfectes posteriorment, en els terratrèmols del 1867 i el 1927. La primera obertura, completa, va tenir lloc el 1555, quan Bonifaci de Ragusa era custodi de Terra Santa.
    Una cinquantena de privilegiats van assistir dimecres passat, a porta tancada, al moment històric de la retirada de la làpida de marbre que cobreix la tomba. Entre ells hi havia les autoritats religioses dels tres principals corrents que guarden aquest lloc sant i que han pactat la seva rehabilitació: ortodoxos grecs, catòlics romans i armenis ortodoxos.

    FOTOS EN EXCLUSIVA

    El patriarca ortodox, Teòfil III, alts representants de la Custòdia de Terra Santa (franciscans), el bisbe armeni Sevan, autoritats religioses coptes i membres de la família musulmana que guarda la clau de l'església i l'obre i la tanca diàriament estaven expectants i commoguts.
    Ningú ha pogut fer fotos de la retirada de la làpida, excepte les càmeres de National Geographic, que per tenir l'exclusiva va pagar desenes de milers d'euros, segons fonts locals.
    Marie-Armelle Beaulieu, responsable de la revista 'Terre Sainte', va ser una de les afortunades que van assistir a la retirada de la llosa. Explica a aquest diari que a sota “hi havia una altra peça de marbre gris i esquerdada”. Entre una làpida i l'altra hi havia sorra, i dins del sepulcre, també. El llit funerari està tallat en pedra de Jerusalem.
    Beaulieu comenta en un article que va córrer el rumor que aquesta sorra “feia una olor suau que va envair l'espai”. Altres testimonis presencials ho confirmen. Testimonis recollits quan l'arquitecte Nikolaos Komnenos va obrir parcialment la tomba el 19 de novembre del 1809 parlen de “una estranya fragància”. En diverses ocasions s'ha parlat d'una aroma agradable procedent dels fèretres que contenien restes de sants.

    FRESCOS DESINTEGRATS

    Quan es va retirar la làpida el 1955, Bonifaci de Ragusa va deixar escrit el que havia trobat a l'interior de la tomba. Al sepulcre hi va veure pintats uns frescos en què apareixien dos àngels i unes inscripcions. Una deia: “Ha ressuscitat, no és aquí”. Segons el custodi, els frescos es van desintegrar.
    “Al centre del lloc sant es va trobar un tros de fusta embolicat amb un drap preciós. A penes el vam aguantar (…) al contacte amb l'aire, el drap es va desfer i van quedar uns fils d'or. A la fusta hi havia unes inscripcions esborrades (…), encara que es podia llegir en lletres llatines majúscules 'Helena Magni”, va assenyalar Bonifaci de Ragusa. Aquestes paraules es referien a Helena, la mare de l'emperador romà Constantí, que va identificar els llocs sants a Jerusalem l'any 326.
    El tros de fusta es va dividir en tres. Una part es va enviar al llavors papa, Pius IV, una altra a l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya i la tercera es va conservar a la Custòdia de Terra Santa, a Jerusalem.

    FINESTRA A LA TOMBA

    Els científics analitzaran el contingut de la tomba de Jesús, que alberga una roca on se suposa que hi va haver el seu cos, en algun moment entre els anys 30 i 33 del segle I. La roca està tapada ara i es pretén obrir una finestra al sepulcre perquè es pugui veure a través d'un vidre.
    Segons una font pròxima a l'equip que s'encarrega de la rehabilitació, citada per la revista 'Terre Sainte', els científics haurien detectat “una pertorbació del camp magnètic” al sepulcre. L'equip tècnic grec no ha volgut comentar res a aquest diari sobre els seus descobriments.
    La rehabilitació, acordada el març passat i que s'acabarà la primavera de l'any que ve, costarà més de quatre milions de dòlars (uns 3,647 milions d'euros), dels quals una part han sigut donats pel rei de Jordània.

    La xemeneia segueix al seu lloc

    La xemeneia segueix al seu lloc

    Massimo Dutti restaura exhaustivament l'edifici on va viure Ramon Casas i que després va albergar el local de Vinçon


    La xemeneia segueix al seu lloc
    FERRAN NADEU

    Dilluns, 31 d'octubre del 2016 - 20:49 CET
    EL PERIODICO                                           

    La botiga presumeix de modernisme i de tenir la sortida d'emergència més bonica del món

    La xemeneia segueix al seu lloc. El mateix que ocupa des del 1902. Ferro forjat, pedra tallada i un monstre amb gira-sols per ulls. Una invitació a la fantasia que Josep Pascó va projectar a principis del segle XX per escalfar el menjador de la família de Ramon Casas. Així que la xemeneia primer va viure el modernisme del pintor, i després va veure desfilar, cap als 50, els millors vestits que es confeccionaven al país, els que sortien de les mans d’Asunción Bastida, una dels anomenats cinc grans de l’alta costura espanyola. Amb el temps va passar a ser la xemeneia de Vinçon (de fet, encara ho és en l’imaginari de la ciutat). La que tothom pujava a veure a la primera planta. La que apareixia envoltada de taules i cadires de factura moderna i firmes de prestigi. Perquè a Vinçon es tractava el disseny, per descomptat, però el millor disseny que mai va exhibir va ser el de Josep Pascó. Com deia, la xemeneia segueix al seu lloc. Però ara llueix, si es pot, millor que fa un segle. Neta i del tot restaurada. I com ella, el seu entorn.
    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    Un dels racons del pis noble. 
    La xemeneia és el must de la Casa Casas Carbó. Però no és l’únic que l’edifici té per admirar. Hi ha molt més. No en va és una finca protegida, tant l’exterior com l’interior. Això significa que no es toca res sense el permís i l’aprovació del Servei de Patrimoni. Si no, que l’hi preguntin a Evaristo Saenz-Chas, director d’imatge de Massimo Dutti i l’encarregat de supervisar l’exhaustiva (i impecable, tot sigui dit de passada) restauració que la firma ha portat a terme a l’edifici abans d’obrir el que és el seu últim local fins al moment. Una megabotiga de 2.800 metres quadrats, ecoeficient, tecnològicament avançada i, el millor de tot, ¡modernista! S’ha recuperat tot el que de l’original es podia recuperar. I tot, sota les directrius de Patrimoni, des de la reparació del terra de fusta de roure de la planta noble fins a les ferramentes de les finestres. També els arrimadors de ceràmica. I el terra de mosaic. A més del fantàstic cassetonat de l’escala que puja a la tercera planta. Tot, tot. Fins i tot el pati.
    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    L'entrada principal; ara, sortida d'emergència.
    Patrimoni ha decidit i els de Massimo Dutti han obeït. Vegin si no: Saenz-Chas va encarregar a uns paisatgistes anglesos un projecte per al pati exterior, el mateix on Ramon Casas tenia el seu estudi. La proposta era magnífica però va ser rebutjada, massa orgànica i massa gaudiniana per a un espai que ni és del geni de Reus ni té les ondulacions de la Pedrera. Es va optar per una cosa més noucentista, com els grans testos de terracota que ara es poden apreciar mentre es gaudeix de la façana posterior de la Casa Milà o del mural que Casas va pintar a la veïna Casa Codina i que s’aprecia a través de la tribuna. Però l’exterior no és l’únic pati de l’edifici, ni la xemeneia l’únic que et deixa bocabadat. Hi ha per exemple l’entrada principal: sostre estucat, motllures de ceràmica amb filigranes, portes de ferro forjat i llums modernistes, a apart d’una imponent escala de marbre amb un fantàstic pati interior amagat. Abans es feia servir per entrar. Ara és la sortida d’emergència més bonica del món. Una sortida que a falta de poder-se utilitzar, es pot visualment disfrutar camí del que abans va ser menjador i ara exhibeix, a més de la xemeneia, complements de dona i escultures d’art.


    ELS PAPERS DE MARISCAL

    Texto Alternativo
    FERRAN NADEU
    El pati exterior del local.
    Sí. A Massimo Dutti hi ha moda, per descomptat, però també hi ha racons per a la creació plàstica. No en va, la finca sempre ha viscut connectada a l’art i al disseny. De manera que fins Nadal s’hi pot contemplar cinc escultures de Laurent Martin Lo. Després l’espai serà cedit a un altre artista. Quatre miniexposicions a l’any. També hi ha col·lecció permanent. La formada amb els trossos de paper de paret dissenyat per Mariscal i que Saenz-Chas va poder recuperar després que tots els nostàlgics els arrambessin l’últim dia de vida de Vinçon. Estan emmarcats i esquitxen parets, vestidors o espais morts del local juntament amb alguns esbossos, també rescatats, d’Asunción Bastida.
    «L’objectiu i el compromís de la restauració eren ser molt pulcres amb Patrimoni perquè es volia recuperar l’originalitat de l’espai de la millor manera», diu Saenz-Chas. Propòsit aconseguit. Amb nota.