El concurs arquitectònic de l'illa de les Glòries ja té propostes guanyadores

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 18 de maig del 2017 - 22:57 CEST

El concurs arquitectònic de l'illa de les Glòries ja té propostes guanyadores

La unió temporal d'empreses (UTE) formada per l'equip d'arquitectes Francesc Llonch i Lucía Millet ha guanyat el concurs internacional per dissenyar, per un costat, el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) de l'illa de les Glòries i, per l'altre, un dels quatre edificis que la integren. El concurs ha tingut tres equips guanyadors més, i entre tots quatre construiran 280 vivendes destinades a lloguer públic.
El disseny urbà guanyador reinterpreta l’Eixample de Cerdà i ha sigut escollit perquè permet una continuïtat de la trama urbana dels districtes de l’Eixample i Sant Martí i per l'encaix urbanístic amb l'espai on s'executarà, a la confluència del carrer dels Castillejos, el carrer de Casp, la plaça de les Glòries Catalanes i la Gran Via de les Corts Catalanes. L'equip de l'UTE formada per Francesc Llonch i Lucía Millet també s'encarregarà de l'edificació del bloc A. Les altres tres propostes guanyadores, que dissenyaran els edificis B, C i D, són l'UTE de Barcelona formada per Haz Arquitectura SLP, Bayona Valero Arquitectes Associats SLP, Cantallops Vicente Arquitectes i Ensenyat-Tarrida Arquitectes SLP; l'UTE de Barcelona formada per Pau Vidal i Estudi Vivas Arquitectos SCP, i SV60 Arquitectos, de Sevilla.
L'elecció de quatre equips adjudicataris ja estava prevista a les bases del concurs, convocat al mes de juny, i és conseqüència d'una reivindicació històrica del sector per evitar la concentració de tota l'obra en un únic estudi d'arquitectura. Els quatre equips guanyadors hauran de cooperar perquè tots els edificis siguin coherents amb l'espai urbanístic i arquitectònic i s'hauran d'adaptar a la proposta del PEMU que ha sortit escollida.
El regidor de Vivenda, Josep Maria Montaner, ha explicat que a l'hora d'escollir les propostes guanyadores “han prevalgut els projectes que més s'integren en l'entorn, els que fan més ciutat i els que creen valors representatius de vivenda pública”.
Els criteris per a l'adjudicació s'han basat en aspectes com l'ordenació i el planejament i en elements constructius com la qualitat arquitectònica, la integració en l'entorn, la funcionalitat de la planta, l'eficiència energètica i la visió general de la proposta.

MÉS VIVENDA PÚBLICA AL VOLTANT DE LES GLÒRIES

L'illa de les Glòries no és l'única promoció de vivenda pública que s'està impulsant al voltant de les Glòries. Estan en marxa tres promocions més, que es troben en diferents moments del procés de construcció i que afegiran 220 pisos a la zona. L'obra més avançada és la del carrer de la Ciutat de Granada, 147-155, on s'estan construint 105 vivendes. Els 47 pisos del número 40 del carrer de Tànger també estan en fase de construcció, i a la plaça de Dolors Piera estan a punt de començar les obres d'un bloc de 68 pisos, també destinats al lloguer públic.

L'altra cara de Subirachs

NOU ESPAI CULTURAL

L'altra cara de Subirachs

El Poblenou obre una sala dedicada a l'obra més experimental, íntima i desconeguda del controvertit escultor la carrera del qual va quedar eclipsada per la seva intervenció a la Sagrada Familia

Natàlia Farré

@NataliaFarreEP

Divendres, 26 de maig del 2017 - 22:24 CEST

EL PERIODICO
Quan estava en edat de jubilar-se, ja entrat en la seixantena, Josep Maria Subirachs (Barcelona 1927-2014) va emprendre l’obra més ambiciosa, que no vol dir més important, de la seva carrera: la construcció de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Un encàrrec que va canviar la visió que hi havia de la seva carrera. I la va canviar per mal. Injustament. «Va ser una obra tan mediàtica i polèmica que va eclipsar la resta de la seva trajectòria, de manera que fa tres anys, quan va morir, tots els titulars de premsa feien referència a l’‘escultor de la Sagrada Família’ com si no hagués fet res més en la seva vida. Penso que és un gran error». Qui així s’expressa és Judit Subirachs, filla de l’escultor, historiadora de l’art i garant del seu llegat. I a partir d’ara, impulsora de l’Espai Subirachs.

Es tracta d’una sala de gairebé 300 metres quadrats que reuneix un centenar de peces de l’altra cara de Subirachs: «La menys coneguda, la més experimental i la més íntima», apunta la historiadora des del local del Poblenou (carrer de Batista, 6) que avui obre oficialment les seves portes. Ho fa de manera gratuïta i altruista, de moment. Així, durant el 2017 l’entrada serà sense cost; i a partir del 2018 ja es veurà, ja que la iniciativa és totalment privada i familiar. A les institucions se’ls va oferir el llegat a canvi que aquest estigués exposat. No hi va haver acord. Però Subirachs no vol fer retrets –«No és el moment»–, prefereix celebrar que ha complert amb la voluntat de l’artista i amb la promesa que li va fer al seu pare, decebut abans de morir pel fracàs que va suposar que la crisi s’emportés el projecte que tenia amb Caixa Penedès per fer un museu al carrer de la Princesa.

L’objectiu de l’Espai Subirachs no és reivindicar l’artista, sinó redescobrir-lo. «Hi ha molta obra seva en l’espai públic. No és un desconegut però sí que la visió del seu treball és esbiaixada per l’encàrrec de la Sagrada Família i tot l’enrenou que va generar». Dir enrenou és quedar-se curt, ja que hi va haver fins i tot manifestacions en contra de la seva intervenció i les crítiques van arribar al grau d’insult. «Li va doldre que es confongués la crítica amb l’insult, la baixesa de l’insult i el menyspreu envers una persona que estava fent un encàrrec de la manera més honesta possible. I li va doldre que companys que havien lluitat amb ell durant el franquisme estiguessin a la manifestació contra la seva intervenció», explica Subirachs abans d’avisar que el que no vol és això, que «la Sagrada Família monopolitzi» la presentació d’un espai que busca «donar a conèixer altres subirachs». I és per això que a la sala no hi ha cap referència al temple de Gaudí.

Però el tema hi és, i és inevitable. «És l’escultor català més important de la postguerra, sens dubte, i va ser el primer informalista. Té molta obra de diferents períodes, però tot es concentra a la Sagrada Família, aquesta intervenció eclipsa una carrera molt llarga i prolífica», lamenta Artur Ramon, el seu galerista de tota la vida. «S’ha de revisitar la seva obra, no es pot tenir una mirada fragmentada sobre el seu treball, sinó que s’ha de veure des del principi fins al final per entendre que és un artista molt important que el temps posarà al seu lloc. En l’art es necessita perspectiva i tot encara és massa recent», reflexiona el galerista.

DEL NOUCENTISME A L’ABSTRACCIÓ

De la mateixa opinió és l’historiador de l’art, i autor de tres llibres sobre l’escultor, Daniel Giralt-Miracle: «La Sagrada Família no hauria d’eclipsar la resta de la seva carrera». Una trajectòria amb fites tan importants com «l’etapa inicial, que va del noucentisme a l’abstracció, el seu període més heroic i valorat, i que va suposar la iniciació del país en l’escultura abstracta amb la col·locació a l’espai públic d’obres com 'Forma 212' i 'Evocació marinera'. Va ser com Henry Moore, va obrir la porta als nous llenguatges escultòrics», sentencia l’historiador, que també destaca el seu domini de la tipografia i els seus altres molts períodes.

Totes les etapes es mostren ordenades cronològicament a l’Espai Subirachs: del noucentisme a la nova figuració, passant per l’expressionisme i l’abstracció. I totes presenten obres seleccionades pel mateix Subirachs. Són peces que l’escultor va retirar del mercat per tal d’exposar-les i acostar-les al públic. Es va quedar per al seu futur museu amb 500 obres, la majoria escultures però també dibuixos, gravats, medalles, tapissos i pintura. Se n’exposen 100, no hi caben totes, al Poblenou. L’emplaçament no és anecdòtic. Allà va néixer i d’allà se sentia.