De la necrològica de Lluís Bonet i Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) per a La Publicitat (11-VI-1926) en la mort, el dia abans, d’Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926). L’autor de l’article n’era deixeble. Avui és el 165è aniversari del naixement de Gaudí. Caricatura de Feliu Elias, Apa (Barcelona, 1876-1948), publicada en aquella edició del diari.
LLUÍS BONET I GARÍ 1926 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús
651x366En Gaudí, mestreEn Gaudí, mestre
1 / 1
En Gaudí, mestre
[...]
Tota la seva obra està estructurada sota una mateixa finalitat, res passatger no li fa tòrcer el camí, subjecta sàviament els materials donant-los les formes pròpies dels seus elements de formació d’acord amb la visió constant que tenia de la naturalesa. Les facilitats constructives del dia les adapta degudament per a posar-les al seu servei, i si no coneixia prou be els materials per a poder-los usar, els assajava degudament. Per a ell, doncs, aquestes qüestions no li eren cap preocupació, la claredat plàstica de la seva visió trobava camí lliure per a desenvolupar el concepte més enlairat de la seva arquitectura, i per això la seva obra no queda esmicolada per ella mateixa, i per això les seves obres són tot elegància i plenes de sinceritat, i reconeixent ell mateix aquesta gràcia que Déu li havia concedit, humilment, no s’admirava de veure fàcilment i amb rapidesa la solució de qualsevol concepte arquitectònic. La unitat de les seves obres no ens ha d’estranyar, ja que cada una d’elles particularment era un estudi per aplicar al temple de la Sagrada Família, que és l’obra de la seva vida: obra inacabada que és deure de tots de continuar dignament, ben segurs que mai hi faltarà el seu esperit ni encert en la direcció. Sortosament aquests deu darrers anys En Gaudí ens ha deixat el tresor millor per a la seva obra. Sense ell haurien pogut eixir divagacions en l’aplicació de les formes arquitectòniques, fent dubtar als que segueixin els seus plans pel mitjà de superfícies reglades, però el traçat geomètric d’ell, els ha donat una claredat gràfica completament nova que facilitarà la interpretació de tot el que ell projectava per al grandiós Temple. Aquests estudis dels seus darrers anys són les aplicacions de la geometria de l’espai a la seva arquitectura; sense ella, les formes mares, no trencades, que veiem en les seves obres no haurà pogut deixar-les en cap projecció, sinó en un gran model intervingut curosament per ell, difícil i quasi impossible d’executar en tots els detalls. La plàstica gaudiniana podrà interpretar-se amb les formes geomètriques del parabòlvid, hiperbòlvid, lliproid, i elicoid tan sàviament estudiades per ell fins a trobar-s’hi propietats fins ara desconegudes. [...]
Les noves instal·lacions ocuparan uns 18.000 m2 i tindran una capacitat de producció que superarà els dos milions d’ampolles de vi l'any
per Redacció 17/06/2017
elMón
Maqueta de com serà el nou celler, des de l'exterior, de Perelada
Perelada Vins i Caves dóna el tret de sortida a la construcció del seu nou celler, un ambiciós projecte que confia al despatx d’arquitectes RCR. Nascut de la vocació de la marca de fer grans vins de qualitat i de la convicció d’apostar per l’experimentació i la innovació, la concepció del nou celler va iniciar-se quan la família Suqué-Mateu -propietaris de Perelada- va confiar en l’estudi RCR i la seva arquitectura, basada en el respecte pel paisatge preexistent i en prioritzar la vessant emocional i experiencial de l’espai resultant.
"Des del principi, el nostre diàleg amb RCR va ser fluït i vam tenir la certesa que algun dia arribaríem on som ara. El fet de trobar-nos a punt d’iniciar les obres del que serà un celler pioner i innovador és una il·lusió i un orgull, però també una responsabilitat i un repte, no només perquè suposa un gran salt endavant en la cerca de l’excel·lència en el vi sinó també perquè volem situar-nos a l’avantguarda en arquitectura i sostenibilitat", explica Javier Suqué, president de Perelada Vins i Caves.
L'estudi olotí, integrat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, ha ideat un projecte guiat per la integració plena en l’entorn i de crear un edifici atemporal i, a la vegada, dotat d’una forta personalitat. El nou celler de Castell de Perelada entrarà en funcionament el 2019 i vol ser el primer d’Europa en comptar amb la certificació ambiental i energètica LEED® BD+C, un segell desenvolupat pel U.S. Green Building Council que acreditarà la sostenibilitat i alta eficiència del seu disseny i construcció.
Un projecte arquitectònic que crea paisatge i treballa al servei de la cultura del vi
El nou celler, amb un sol nivell de construcció, ocuparà més de 18.200 m2 que, gairebé en la seva totalitat, seran d’obra nova. La seva ubicació serà a una parcel·la contigua a “la Granja”, una edificació rural d’aires palatins projectada el 1941 per Adolf Florensa -impulsor de la reforma del nucli antic de Barcelona que es va iniciar als anys vint- i situada sobre una plataforma elevada uns 10 metres respecte a la resta de la parcel·la.
"Des del principi vam tenir clar que volíem reforçar el caràcter del lloc i no entrar en conflicte amb l’obra existent. D’aquesta manera, vam pensar en una peça que sortís d’aquesta singularitat: completarem aquest pla superior exterior obtenint com a resultat un nou paisatge, un sòl en moviment sobre el terreny actual que, a través de la formalització en franges, s’entendrà com un volum lligat a la seva topografia, quedant absolutament integrat i allunyant-se de la idea convencional d’edifici", relata Aranda.
"A partir del concepte propi de la Granja com a mirador sobre el paisatge, la construcció aprofitarà el desnivell, s'enfilarà al mur que delimita la plataforma de la casa pairal i es perllongarà fins als límits definits pels camins, convertint-se en un talús que connecta els dos nivells que configuren el lloc. És així com aconseguirem uns espais amb la superfície i el volum necessaris, amb una acurada presència exterior respectuosa amb el paisatge".
Maqueta de com serà l'interior de la nau (sala de tines) | Perelada
La concepció de l’espai interior també suposa un repte des del punt de vista arquitectònic ja que l’absència de pilars farà possible que una edificació de 18.200 metres quadrats sigui totalment diàfana, la qual cosa afavorirà la seqüència lineal i sense interrupcions del flux de treball, un aspecte primordial per als impulsors del projecte.
Un altre tret rellevant serà el de les grans entrades de llum que il·luminaran naturalment la totalitat de la nau. Les noves instal·lacions tindran capacitat per a donar l’entrada a 2.700.000 kg de raïm i per produir a la vora d’1.900.000 litres de vi i 2.240.000 ampolles. Al mateix temps que la producció, la divulgació de la cultura del vi i la venda del producte adquiriran una gran importància, convertint el celler en un equipament emblemàtic d’interès enoturístic enfocat a degustacions, visites i oferta de lleure.
En el marc del programa funcional compartiran estructura una gran nau i les seves tines amb un espai públic per als visitants. El celler donarà cabuda a diferents ambients i ha estat pensat per propiciar que el seu recorregut segueixi el flux de treball, aconseguint que durant la visita a Perelada es pugui apreciar amb tot detall el procés d'elaboració. A l’àrea de producció s’hi trobaran tres cellers diferenciats: el de vins blancs i negres, el de vi de finques i el dedicat al vi de la finca Garbet i els vins experimentals, on tot el procés tindrà un caire més artesanal.
El primer celler de vins construït amb la certificació LEED® BD+C d’Europa
LEED® (Leadership in Energy & Environmental Design) és un sistema de certificació d’edificis sostenibles, desenvolupat pel U.S. Green Building Council, que es basa en incorporar als projectes aspectes relacionats amb l'eficiència energètica, l'ús d'energies alternatives, la millora de la qualitat ambiental interior, l'eficiència del consum d'aigua, el desenvolupament sostenible dels espais exteriors i la selecció de materials.
Aquesta certificació, d'ús voluntari, té com a objectiu avançar en la utilització d'estratègies que permetin una millora global en l'impacte mediambiental de la indústria de la construcció. L'abast de la certificació LEED® BD+C (Building Design and Construction) que pretén aconseguir el nou celler de Perelada inclou el nou centre de producció, la rehabilitació dels edificis de “la Granja” i els exteriors de la parcel·la, amb un conreu de raïm de dues hectàrees.
Cal destacar que tot el disseny arquitectònic ha estat pensat per reduir el consum energètic de l'edifici. Tant el celler com “la Granja” comptaran amb un nivell elevat d'aïllament tèrmic. A més, els fonaments del celler s'utilitzaran per obtenir energia geotèrmica: els pilots faran d'intercanviadors tèrmics amb el terreny, cosa que farà reduir considerablement els consums energètics de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. Un altre dels punts clau del disseny sostenible del projecte és la gestió de l'aigua de pluja mitjançant un dipòsit pluvial i una xarxa de drenatge que facilita la infiltració de l'aigua cap el subsòl dins de la pròpia parcel·la, afavorint el cicle hídric natural i reduint tant el consum d’aigua potable com la saturació del clavegueram i les depuradores en cas de pluja.
El plantejament sostenible també està present als exteriors de la parcel·la, maximitzant l'espai obert amb sòls permeables i d’ombra amb espècies vegetals autòctones o adaptades al clima mediterrani. El projecte també incorpora criteris ambientals en qüestions com la selecció de materials o la qualitat de l’aire interior.
Un rascacielos sin una sola ventana en pleno corazón de Nueva York. Parece surrealista, pero existe y está en el número 33 de Thomas Street. Este edificio ha sorprendido este sábado al actor Tom Hanks, que ha subido una foto en Twitter preguntando si alguien sabía qué ocurría en el interior de este tenebroso edificio.
La construcción, conocida como Long Lines Building, fue diseñada en 1974 por el arquitecto de San Francisco, John Carl Warnecke. Este personaje, muy cercano al gobierno de Kennedy, fue también el encargado de diseñar el mausoleo del fallecido presidente. No obstante, ninguna de sus edificaciones es tan misteriosa como este rascacielos.
This is the scariest building I've ever seen! WTF goes on inside?? Hanx.
De cara al público, el Long Lines Building albergó supuestamente una de las compañías de telecomunicaciones más importante de Estados Unidos, AT&T. Pero, meses atrás, The Intercept publicó una investigación que indaga sobre lo que verdaderamente ocurre detrás de su fachada de cemento.
La revista estadounidense llegó a asegurar que, en realidad, se trataba de una base de la Agencia de Seguridad Nacional (NSA, por sus siglas en inglés). “El rascacielos de Manhattan parece ser un lugar central usado para un polémico programa de vigilancia de la NSA que ha dirigido las comunicaciones de las Naciones Unidas, el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial y por lo menos 38 países, incluidos los aliados estadounidenses”, rezaba el reportaje.
El rascacielos parece ser usado para un polémico programa de vigilancia de la NSA que ha dirigido las comunicaciones de las Naciones Unidas, el Fondo Monetario Internacional y el Banco Mundial”
Investigación de ‘The Interceipt’
Pocos años antes, en 1994, The New York Times ya se adelantaba a esa conclusión, pues en uno de sus artículos, explicó que el edificio “podría formar parte de una gigantesca Red Mundial de Inteligencia, que recibe un promedio de 175 millones de llamadas telefónicas al día”. Snowden también indagó en el edificio, al que nombra en clave como TITANPOINTE. En sus documentos, publicó que se trataba de “ un centro de monitoreo encubierto... utilizado para aprovechar las llamadas telefónicas, faxes y datos de Internet”.
Pero los misterios que envuelven al rascacielos no acaban aquí. El Long Lines Building es descrito como una de las construcciones más seguras de EE.UU. Warnecke quiso que, si se diera el caso, fuera capaz de soportar un ataque nuclear. Mide 169 metros de altura, consta de 29 pisos y posee una estructura que permite proveer suficiente comida, agua y combustible para sostener a 1.500 personas durante dos semanas.
El edificio es capaz de soportar un ataque nuclear y sostener a 1.500 personas durante dos semanas
Pero el propósito principal de este rascacielos cuando fue construido no era el de proteger vidas humanas, sino el de crear una fortaleza donde salvaguardar ordenadores, cables y conmutadores. Pretendía ser uno de los refugios más importantes para la telecomunicación de la época; el mayor para procesar llamadas de larga distancia, y operado por New York Telephone Company, un subsidiario de AT&T.
En sus inicios, su diseñador quiso llamarlo Project X, pero acabó cambiando de opinión. Su interior no recibe ningún tipo de luz natural y, de noche, resulta una sombra inmensa.
Dimecres, 31 de maig del 2017 - 23:18 CEST EL PERIODICO
L’hort amb maduixots, i el seu petit jardí de violetes, campanetes i murtes, simbolitza la vida després de la mort que brota en una pedrera abandonada, la mateixa de la qual parla la Bíblia en referència al lloc on l’any 33 va morir Jesucrist i, segons afirmen els Evangelis, va ressuscitar el tercer dia després de la seva mort. «Al lloc on va ser crucificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou, on encara no havien sepultat ningú», diu textualment el llibre sagrat del cristianisme. Inspirat en això, Antoni Gaudí va idear la Pedrera del Sepulcre Buit a la Sagrada Família. Els operaris ja han finalitzat la construcció d’aquest lloc enjardinat, un nou espai de meditació i pregària a l’aire lliure, darrere la façana de la Passió, a prop dels campanars, entre el pòrtic i el finestral central.
«Aquest oratori no entra al circuit de visites al temple. Com a màxim, donarà cabuda a unes 20 persones que vulguin assistir a una lectura o a resar a 25 metres d’altura. El seu accés serà restringit i reservat per a ocasions especials dins de les activitats relacionades amb l’església», explica Xisco Llabrés, arquitecte del departament de Projectes del temple. A la façana del Naixement ja hi ha un espai similar sota el xiprer, l’arbre esculpit de la vida, que acull múltiples coloms, però és «d’accés més difícil i poc conegut», adverteix l’arquitecte.
A sobre del cimaci es contempla la Pedrera del Sepulcre Buit, que representa la pedrera abandonada on va ser excavada la tomba de Jesucrist, «un lloc ple de contingut simbòlic», assenyala Llabrés. Aïllada de l’entorn, envoltada de murs verticals i situada a prop d’elements, com la creu i l’esperit sant, que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera aporta una atmosfera d’introspecció i reflexió als que puguin visitar-la.
Plantes mediterrànies
«L’home mata la naturalesa quan busca extreure la pedra però, una vegada abandonada la pedrera, la vegetació torna a brotar. Per aquest motiu l’hort simbolitza la vida després de la mort, i les plantes ocupen totes la ranures entre les pedres. Les zones de menys pendent s’estan omplint de plantes mediterrànies que s’arrelen amb facilitat, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent i només les falgueres omplen algunes esquerdes entre el terra de pedra», descriu el tècnic, que ha comptat amb la col·laboració de l’estudi L-obrador Arquitectura i Paisatge.
La referència amb què ha treballat aquest estudi de paisatgisme són les pedreres i les muntanyes del Gólgota. «On la pròpia naturalesa genera un paisatge aprofitant la concavitat dels volums i de les esquerdes, que serveixen de contenidor del substrat i posteriorment de la vegetació. L’hort jardí agafa com a referència el Sepulcre de Jerusalem (Jn 19,41) i al mateix temps la intervenció feta per Gaudí a la muntanya de Montserrat», descriu un portaveu de l’estudi.
