dimecres, 26 de desembre del 2018

Frank Gehry dissenya un edifici cultural per a Arenys de Munt

masia can colomer arenys de munt ACN
Arenys de Munt (Maresme) podria acollir un centre museístic dissenyat pel prestigiós arquitecte Frank Gehry a l'entorn de la Masia Can Colomer. Es tracta d'una iniciativa de l'empresa NaturalmarcsBCN, finançada per un inversor internacional i que, segons els seus impulsors, "exhibiria una part de la col·lecció d'art privada de Lluís Bassat".
Segons ha pogut saber l'ACN, el nou edifici disposaria de tres plantes amb un auditori, un restaurant i una superfície de més de 8.000 metres quadrats per allotjar la mostra permanent de Bassat i altres exposicions itinerants.
L'alcalde de la localitat, Joan Rabasseda, ha elogiat "l'ambiciós projecte" que des del seu punt de vista servirà per "posar Arenys de Munt al mapa".
El nou centre museístic d'Arenys de Munt és una iniciativa que sorgeix del maresmenc Marc Roig, veí de la població i gerent de l'empresa NaturalmarcsBCN.
"Sempre he tingut passió per l'art i molta relació amb persones destacades d'aquest àmbit", comenta l'emprenedor, que diu que fa temps que treballa per aconseguir finançament perquè aquest projecte sigui una realitat.
Foto: Masia Can Colomer, a Arenys de Munt

dimecres, 12 de desembre del 2018

La Casa Batlló ofereix aquest Nadal cent mil entrades a un euro

La Casa Batlló de Barcelona, ofereix a partir d’avui cent mil entrades a un euro per visitar el Monument, una opció reservada als residents de Catalunya.
Aquesta campanya nadalenca, anomenada ‘Fes el turista’, té com a objectiu apropar la població local a una de les fites més importants de la Casa, com és el procés de restauració iniciat amb el descobriment de l’estuc original de les parets de la Planta Noble.
La campanya compta amb la participació de la companyia teatral Tricicle i les visites s’iniciaran a partir del 24 de desembre. Les entrades es poden aconseguir al web de la Casa Batlló i la recaptació es donarà íntegrament a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona.

dijous, 8 de novembre del 2018

Toyo Ito dissenyarà l'Hermitage del port de Barcelona

Toyo Ito hermitage port barcelona - Europa Press
Els promotors del Museu Hermitage, que s'ha d'ubicar al port de Barcelona, a la zona de l'Hotel W, han anunciat que han encarregat el projecte a l'arquitecte japonès Toyo Ito, premi Pritzker 2013, un dels arquitectes més influents dels darrers temps. Toyo Ito ja té diverses construccions a Barcelona, com les torres de la Fira de l'Hospitalet (Hotel Porta Fira i Torre Realia BCN) o l'aparthotel Suites Avenue del Passeig de Gràcia. Els promotors de l'Hermitage li han volgut atorgar el projecte per tal de mantenir el vincle d'aquest artista amb Catalunya.
Hospitalet de Llobregat   Plaza de Europa, Torres de Toyo Ito (Torres Porta Fira), Hotel Porta Fira y Torre Realia BCN zarateman wikipedia
Les Torres de la Fira. Foto: Zarateman.
El Port de Barcelona ha iniciat la tramitació del projecte. Ja ho ha publicat al seu butlletí oficial i ha completat l'ordenació interna de l'espai portuari per tal d'acollir la infraestructura cultural al costat del mar. L'edifici comptarà amb una superfície d'uns 16.000 metres quadrats en quatre nivells, presidit per un gran vestíbul d'altura total. Tindrà façana als quatre vents, amb formes sinuoses.
Barcelona   Aparthotel Suites Avenue Barcelona Luxe, obra de Toyo Ito en Passeig de Gràcia Zarateman wikipedia
Aparthotel Suites Avenue, al Passeig de Gràcia, de Toyo Ito. Foto: Zarateman.
El projecte es presenta com una subseu de la gran pinacoteca de Sant Petersburg (que ja té instal·lacions semblants a Àmsterdam, Kazan, Ferrara, Vladivostok, Víborg, Omsk i Vílnius. Vol unir art i ciència en un relat museològic que va ser formalitzat pel pensador Jorge Wagensberg (mort al març). Es tracta d'un projecte basat en la inversió privada, que es preveu que generi ingressos nets al Port. El projecte va ser apadrinat per Sixte Cambra, l'antic president del Port de Barcelona i ara l'ajuda a impulsar Mercè Conesa, la seva successora.
Aquest projecte fa temps que es discuteix i acumula retards. Ara, perquè el projecte tiri endavant, caldria que el Port aprovés el projecte definitiu i en formalitzés la concessió. Després seria necessari que l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha mostrat reticent al projecte, lliurés la corresponent llicència d'obres. Colau ha afirmat que tan sols donarà el seu necessari suport a la iniciativa si n'està clara la viabilitat econòmica.

divendres, 26 d’octubre del 2018

L’arquitectura racionalista del GATCPAC, protagonista del 48H Open House BCN

Aquest cap de setmana, el festival 48H Open House BCN obre gairebé dos-cents edificis de Barcelona i la rodalia: Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt… El festival no para de créixer i un 40% dels edificis hi participen per primera vegada. Enguany, convida a desvestir l’arquitectura per descobrir-ne els secrets i ho fa, com a principal reclam, obrint espais que habitualment són tancats al públic, com ara la Casa Vicens, l’Institut Guttman, la Lleialtat Santsenca i l’antiga Fàbrica Alier.
L’arquitectura racionalista és la protagonista destacada d’enguany, especialment el llegat del col·lectiu d’arquitectes GATCPAC, el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Format, entre més, per Josep Lluís Sert, Raimon Duran i Reynals i Joan Baptista Subirana, el col·lectiu va néixer en temps de la república i es va fixar com a objectiu trobar respostes arquitectòniques i urbanístiques a les circumstàncies socials del moment. El públic del festival podrà entrar a edificis creats per membres del grup, com ara el pavelló de la República, la Casa Bloc, el dispensari antituberculós Can Lluís Sayé, la Casa Vilaró, la Casa Rodríguez Arias, l’edifici Roca Barallat, la Casa de Vidre, la Fundació Joan Miró i el Canòdrom de la Meridiana.
Com a novetat, el festival inclou un bloc especial dedicat a la singularitat arquitectònica vinculada als processos tècnics, infrastructures i experiències sobre la qualitat, el consum i el subministrament de l’aigua. En aquest itinerari, es podran visitar, entre més, la Casa de l’Aigua, el dipòsit pluvial d’aigua del parc de les Rieres d’Horta, el Centre de Control Operatiu Laboratori d’Aigües de Barcelona, la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, la Ciutat de l’Aigua i la depuradora EDAR del Baix Llobregat, que gestiona Aigües de Barcelona.

 


La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

MEDI AMBIENT

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

La peça s'ha desprès de la barra de gel Larsen C, que està en procés de desintegració

El Periódico
La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte
La NASA (National Aeronautics and Space Administration) ha trobat un iceberg geomètricament perfecte. L’entitat aeroespacial ha compartit la imatge d’una enorme peça de gel d’1,5 quilòmetres de longitud en forma de rectangle. Es trobava flotant a la costa est de la península Antàrtica, a prop de la barrera de gel Larsen C.
L’iceberg va ser descobert durant un vol de l’operació IceBridg, la qual monitora l’àrea del gel polar de la Terra. La imatge va ser presa just en el transcurs de l’operació, que té com a finalitat  proporcionar una vista en 3D del gel que formen tant l’Àrtic com l’Antàrtida, cosa que proporciona  informació vital sobre com canvia amb el temps.
Aquest iceberg es caracteritza per ser un “iceberg tabular”, segons ha compartit la NASA a través del seu compte de Twitter. D’acord amb l’entitat, els angles aguts i la superfície plana d’aquest fragment de gel són indicadors clau que l’iceberg s’ha desprès de la barrera de gel Larsen C.


From yesterday's flight: A tabular iceberg can be seen on the right, floating among sea ice just off of the Larsen C ice shelf. The iceberg's sharp angles and flat surface indicate that it probably recently calved from the ice shelf.

Conseqüències

La barrera de gel Larsen C està sota vigilància pels científics perquè mostra signes de desintegració. La preocupació dels especialistes es basa que l’any passat l’iceberg A-68 – aproximadament d’uns 5.000 km², gairebé tan gran com la província de Girona– se’n va desprendre. El problema d’aquestes dues separacions és que es pot produir un xoc entre els dos icebergs, tot i que no se saben les conseqüències reals que comportaria la col·lisió. El trencament de l’iceberg rectangular permetrà aprofundir les recerques en zones de la Larsen C que fins ara eren inaccessibles per als científics.

Tipus d’icebergs

La forma rectangular de l’iceberg tabular no és la més comuna. Hi ha dos tipus d’iceberg. D’una banda, hi ha els icebergs amb forma de prisma. S’hi veu la punta però no el cos real del tros de gel. Es poden identificar amb l’enfonsament del 'Titanic'. D’altra banda hi ha els icebergs tabulars, que se separen de les vores de les plataformes de gel quan creixen massa i se’n pot de veure gran part del volum fora de l’aigua.
Temes: NASA

Bellesa sense ornamentació

BARCELONEJANT

Bellesa sense ornamentació

El 48h Open House descobreix l'obra de Germán Rodríguez Arias, arquitecte racionalista que va treballar per a Neruda i va allotjar Calder

Natàlia Farré
Bellesa sense ornamentació
ALBERT BERTRAN
Aconseguir entrar en una vivenda aliena té un punt de curiositat sadollada. Si la casa té nom propi, les ganes creixen. Si hi ha residit Alexander Calder, l’expectació i la necessitat de veure van en augment. I si a sobre el seu autor es va cartejar amb Pablo Neruda, la cosa ja pren caires poètics. Doncs això, entrar en casa aliena sempre té un punt de curiositat per sadollar, però no sempre és fàcil. Sí que ho és quan té lloc el 48h Open House, el festival d’arquitectura que anualment se celebra a Barcelona. Un cap de setmana, el pròxim, en què molts dels edificis singulars de Barcelona obren portes i ofereixen visita guiada.
El protagonista del cas que ens ocupa és un d’aquests edificis. I el recorregut serà de la mà d’algú que parlarà amb coneixement de causa: el que dona ser arquitecta, descendent del seu autor i, sobretot, haver habitat a la casa. "¡El Nadal sempre ha sigut molt divertit anant d’un pis a un altre a menjar o a recollir regals! Així com les xerrades pels patis d’escala". Paraula de Susana Mitjans Rodríguez, neboda neta de Germán Rodríguez Arias (1902-1987), un dels fundadors del GATPAC i un dels arquitectes que van revolucionar la construcció a la Barcelona d’abans de la guerra civil, però també un dels més desconeguts: "No perseguia la fama, perseguia ser un bon arquitecte". Mitjans va viure a la casa i encara s’hi instal·la quan és a Barcelona; no en va la construcció es va pensar com un edifici de vivendes familiar. I el concepte encara es manté. Una cosa que no va passar en les dues residències bessones. Ja que Josep Lluís Sert, el gran popa del GATPAC, i Sixte Illescas, un altre dels companys de postulats, van fer el mateix. També van aixecar vivendes per als seus. El primer, al carrer de Muntaner; el segon, al de Pàdua.

Rosa, verda i blava

Els principis que van seguir els tres van ser els del racionalisme, els que guiava la Bauhaus i Le Corbusier, i, en conseqüència, el GATPAC. Economia i eficàcia, funció i bellesa. Però sense ornamentació. Una idea transgressora en clara oposició a l’arquitectura clàssica de l’època, deutora del neoclassicisme i del modernisme. Així, Rodríguez Arias va projectar una façana simple i plana. Sobrietat marca GATPAC. Sense motllures a les finestres i subtils asimetries, tan lleus que no es veuen si un no s’hi fixa. Però, si s’hi clava la vista, es poden veure els balcons de diferents mesures o de diferent ubicació. Ni una estructura a la vista. I clarament diferenciada la planta baixa de les dues galeries superiors; també dels cinc pisos que formen el cos de l’edifici. Tot molt propi de l’arquitectura racionalista. I a la vista un revocat pàl·lid. Rosa en el cas de la Casa Rodríguez Arias, que així es diu l’edifici; verd, per a Sert, i blau, per a Illescas.
Interior de la Casa Rodríguez Arias, exemple d’arquitectura racionalista del GATPAC. / ALBERT BERTRAN
Rodríguez Arias va aixecar l’edifici a la Via Augusta 61, per aquells temps el carrer del Carril, perquè hi passava l’abans anomenat tren de Sarrià, ara, Ferrocarrils de la Generalitat. Tot i que la seva destinació prèvia era la plaça de Molina. Allà la família hi tenia un solar, però la urbanització de l’espai va portar a la seva expropiació i el canvi per l’actual. La casa té data del 1931 i és un dels projectes inicials de l’arquitecte i del racionalisme al país, com ho va ser el cine Astoria, també firmat per Rodríguez Arias. Però l’alegria de l’arquitectura moderna va durar poc. La guerra li va posar fi. Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se.

Tetera salvadora

Primer va estar en un camp de concentració francès. El van treure de l’infern dues senyores angleses que el van veure a través del filat. Per sort per a l’arquitecte, la tetera que sempre duia amb ell va cridar l’atenció de les dames. La seva destinació va ser Xile, on es va dedicar a l’interiorisme i va crear una fàbrica de mobiliari amb disseny mediterrani. Hi va deixar empremta, perquè els mobles encara es comercialitzen. A Neruda el va conèixer llavors, al Café Miraflores, punt d’intel·lectuals; després va arribar la reforma de la casa del poeta. Es van cartejar sempre i Mitjans afirma que les cartes del Nobel de literatura són tan poètiques com els seus versos. Rodríguez Arias va tornar. Però el règim el va obligar a escollir entre les Balears o les Canàries. Es va decantar per Eivissa, fins que va tornar a la seva Barcelona natal ja al final de la seva vida.
Es va instal·lar a casa seva, evidentment, a l’àtic on Calder havia residit en les seves estades a Barcelona i on l’artista havia deixat dues escultures mòbils com a agraïment als seus amfitrions. Les peces van lluir al pis de Via Augusta fins al 1988. La família les va donar a l’ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que, per descomptat, està catalogada i protegida. 

dijous, 18 d’octubre del 2018

La Sagrada Família pagarà 36 milions d’euros per regularitzar les obres

Després de 133 anys d’obres sense llicència municipal, l’Ajuntament de Barcelona i la junta constructora de la Sagrada Família han acordat regularitzar la situació. En aquest sentit, el temple pagarà 36 milions d’euros en deu anys. L’acord és fruit d’unes negociacions que han durat dos anys. El primer pagament es farà el primer trimestre del 2019.
La Sagrada Família no té un permís d’obres oficial i, fins ara, la construcció ha anat avançant amb un permís de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que porta el nom d’Antoni Gaudí.
Els 36 milions serviran per a millorar aspectes relacionats amb la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai. Ara bé, la gran escalinata de davant de la façana de la Glòria, que podria comportar l’enderrocament de diversos edificis del carrer de Mallorca, ha quedat fora de l’acord.
L’Associació de Veïns de la Sagrada Família critica que l’acord exclogui l’escalinata de Mallorca
El portaveu de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família Joan Itxaso ha criticat que l’acord assolit entre l’Ajuntament i el patronat del temple s’ha fet sense el consens dels veïns i sense tancar l’assumpte de l’escalinata del carrer de Mallorca, la construcció de la qual implicaria l’expropiació i enderrocament d’habitatges.
‘No es pot eludir el problema fonamental del temple’, ha dit en declaracions als mitjans després que l’Ajuntament i el patronat hagin anunciat l’acord. Ha ressaltat que el temple guanya uns 100 milions d’euros l’any, xifra que en deu anys ascendiria a 1.000 milions: ’36 milions de 1.000 és un 3,6%. Així és com l’hem de mirar’. A més, ha dit que el temple no deixa de ser d’una entitat privada i que s’han de buscar solucions per a la ciutat.
Itxaso ha titllat d”exagerat’ que l’Ajuntament i el patronat faci dos anys que debaten sobre com regularitzar la llicència d’obres del temple –cosa que es preveu per al primer trimestre del 2019–, i ha insistit que l’assumpte de fons que ha d’acordar-se és com s’acaba la Sagrada Família.
Considera que el pacte s’ha presentat com un acord històric quan el temple continua amb privilegis. Ha recordat que l’associació va denunciar el patronat per envair part de la vorera del carrer de Mallorca amb columnes del temple: ‘Si es vol partir de zero, no ha de ser ara, però s’han d’enderrocar les columnes perquè són il·legals’.

La Sagrada Família pagarà 36 milions d'euros per tenir llicència, després d'un segle sense

panoramica sagrada familia sergi alcazar
L'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la Junta Constructora de la Sagrada Família que inclou que la Junta contribuirà a finançar les despeses que genera la basílica. Han presentat l'acord a la premsa, avui, l'alcaldessa Ada Colau i el president delegat de la Junta, Esteve Camps. És un pacte pioner, en cent anys, pel que la Sagrada Família es compromet a aportar a les arques municipals 36 milions d'euros en un termini de 10 anys. Aquest acord, per a Camps, "obre l'inici de la finalització del projecte de Gaudí", el que per a ell hauria de passar per acabar la Façana de la Glòria, amb les columnes i l'escalinata que queden fora de l'actual recinte, el que podria suposar l'expropiació d'un gran nombre de veïns. Ha deixat clar que "la Junta mai no ha renunciat a completar allò que va idear Gaudí". Un aspecte que en el present acord no queda tancat (el Pla Especial urbanístic que està a punt de signar-se no contempla encara aquest espai), però  Camps afirma que amb aquest document s'obren noves línies de treball.
Colau Esteve Camps signatura de l'acord Sagrada familia twitter ajuntament bcn
Ada Colau i Esteve Camps signen l'acord. Foto: Twitter @bcn_ajuntament.

Diners per a millorar l'àrea

L'acord inclou la cessió de 22 milions d'euros per a finançar el transport públic, que és molt emprat pels visitants del temple. També incorpora 7 milions per a la millora dels accessos a l'àrea (amb la possibilitat que hi hagi un accés directe del metro a la basílica). També es destinaran 4 milions per a la reurbanització dels carrers del voltant, així com 3 milions d'euros més per a col·laborar amb el manteniment de l'espai públic, neteja i agents cívics. S'ha consensuat un pla especial urbanístic, i l'Ajuntament s'ha compromés a regularitzar la llicència d'obres del temple durant el primer trimestre de 2019.

Superilla a la Sagrada Família?

Janet Sanz, quarta tinent d'alcalde i responsable de la negociació del tema per part de l'Ajuntament no ha acabat de concretar si es pot convertir la zona en una altra superilla, però sí que ha afirmat que "es va en aquesta direcció", amb l'objectiu de millorar l'ús de l'espai públic per part de veïns i visitants. En canvi, ha negat que s'hagi replantejat l'antic projecte de fer un aparcament subterrani d'autocars, i ha afirmat que en aquests moments la prioritat és l'allunyament dels autocars turístics.

Consens

Aquest acord feia dos anys que s'estava negociant. Colau ha denunciat l'anomalia que representava que aquesta gran construcció s'estigués realitzant sense llicència, especialment per l'impacte que la Sagrada Família té sobre el barri i sobre la ciutat. Ha plantejat l'acord com una forma de "regularitzar la situació", amb un acord que és "bo per a tothom" i al que s'ha arribat gràcies a un "acord amb molta voluntat per les dues parts". Camps ha afirmat també que "és un gran dia per a la ciutat i per a l'arquebisbat". Colau ha definit la Sagrada Família com "un dels elements més emblemàtics de la ciutat i l'edifici més visitat de Barcelona" (cada any és visitat per 4,5 milions de persones, i al voltant de 20 milions passen pels seus voltants per veure'l). I ha qualificat l'acord d'històric i "de molt positiu per a la ciutat i per a l'Ajuntament", però també per "una de les grans icones" de Barcelona. Colau ha agraït la disposició i habilitat negociadora de Janet Sanz i d'Esteve Camps. Ha afirmat que això ha resolt una situació "anòmala" que durava 133 anys i que facilita "una obertura de la Sagrada Família a la ciutat".

El problema de les expropiacions

Fins ara, la Junta Constructora sempre havia considerat que si hi havia expropiacions, aquestes havien d'anar a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest, fins ara s'hi havia negat, tot al·legant que no es podia negociar sense llicència. Avui, Janet Sanz ha afirmat que hi ha "una aproximació entre les dues parts", però no ha concretat res més, tot afirmat que l'Ajuntament no rebutja el projecte de Gaudí (tot i que argumenta que legalment no hi ha reconeixement d'això) però  apunta que caldrà fer un procés participatiu i escoltar a tots els afectats. Esteve Camps s'ha mostrat disposat a negociar i no s'ha negat taxativament a participar en les indemnitzacions dels veïns. Això sí, ha deixat clar que no renunciarà a l'ampliació del temple.

dijous, 20 de setembre del 2018

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

Barcelona: Sagrada Família
 
 

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any

per Redacció, 20 de setembre de 2018 a les 13:30 |
Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN
La Sagrada Família manté l'horitzó del 2026 com a data prevista de finalització de les seves obres. Enguany ha conclòs la Façana de la Passió i els treballs se centren en les sis torres centrals del temple, les quatre dels evangelistes arribant (aixecades ja fins a 90 metres), la de la Mare De Déu, que ja s'enlaira 100 dels 138 metres que acabarà tenint i, finalment, la Torre de Jesucrist.

Aquesta, que és la torre central i més alta del temple (172,5 metres d'alçària) començarà a créixer abans d'acabar l'any des de la seva base (a 85 metres d'alçària) amb el primer nivell dels 12 que tindrà.


La Sagrada Família ha fet balanç aquest divendres de l'evolució de les obres al temple, la data de finalització prevista de les quals es manté en l'any 2026. La basílica haurà invertit a final d'any 50 milions d'euros (els mateixos que ha pressupostat per l'any vinent) en diversos fronts de treball. D'una banda, la culminació de la Façana de la Passió, el passat mes de juliol. Durant aquest any s'han completat els elements del pòrtic superior amb la col·locació de l'escena del sepulcre buit darrere de les columnes centrals, i de la creu gloriosa a l'acroteri central.

Entre la base del finestral d'aquesta façana i el mur dels profetes del pòrtic superior, a més, s'ha representat l'hort en què, segon l'Evangeli, es va enterrar Jesucrist, així com una pedrera abandonada, lloc en què es va excavar el sepulcre.

Les torres centrals

El gruix de les obres es concentra ara en aixecar les sis torres centrals del temple. Les quatre torres dels evangelistes, així com la de la Mare de Déu ja fa mesos que van creixent, aquesta última de forma visible perquè no té una bastida exterior. A hores d'ara, les torres dels evangelistes arriben als 90 metres i en els darrers mesos s'han col·locat els quatre ponts que les connecten amb la torre de Jesucrist. Quant a la torre de la Mare de Déu, es troba en el nivell 13 dels 19 que tindrà, i està a tocar dels 100 metres.

La junta constructora del temple preveu que la construcció de les sis torres finalitzarà l'any 2022. Això inclou la torre de Jesucrist, la més alta i imponent de totes, que és previst que comenci a aixecar-se abans d'acabar l'any, amb un primer panell de 5 metres d'alçada dels 12 que l'acabaran sostenint.

Durant els darrers mesos, l'equip d'arquitectes del temple, liderats per Jordi Faulí, han estat treballant en el disseny de l'interior de la Torre. Des de la mateixa base de la torre, Faulí ha explicat que en el primer nivell hi haurà una representació de 12 escenes evangèliques "i d'allà en amunt, una representació artística de l'univers que tindrà en compte els coneixements actuals sobre la formació de l'univers, i els colors de la creació considerant la situació de la torre en relació a les diverses façanes del temple", segons ha detallat.

"Gaudí plantejava uns pisos aquí dintre", ha dit Faulí, assumint que no respectaran aquest disseny original. L'estructura que s'aplicarà generarà espais lliures on podran accedir els visitants. La torre, de 172,5 metres d'alçada estarà formada exteriorment per dotze paraboloides de finestres triangulars. A l'interior, un primer espai de 60 metres d'alçada tindrà un nucli d'escala de caragol de pedra al centre de la qual se situarà un ascensor amb tancament de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu que coronarà la torre.

Llicència i façana de la Glòria

El principal escull per a la finalització de les obres de la Sagrada Família es troba en la culminació de la Façana de la Glòria, tal com la va pensar Antoni Gaudí. És a dir, el projecte d'ampliació i construcció d'una escalinata que naixeria a la mateixa façana i que hauria d'arribar fins a l'avinguda Diagonal.

Des de fa dos anys la Junta constructora de la basílica i l'Ajuntament de Barcelona negocien, en grups de treball quinzenals, un Pla Especial per trobar l'encaix entre el projecte original que defensa el temple i les implicacions urbanístiques i veïnals de dur a terme una operació d'aquest nivell.

El president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat aquest dijous que les dues parts estan "finalitzant els darrers serrells" d'un pla que "donarà accés a la regularització de la llicència d'obres del temple de la Sagrada Família". "La nostra il·lusió seria que fos a finals d'anys", ha desitjat Camps.

Sobre les implicacions de tirar endavant el projecte (expropiació dels pisos de l'illa de l'Eixample que quedaria afectada), Camps ha manifestat que desconeix "si es fan i com es faran", però que en tot cas és una "decisió municipal". Des de la junta mantenen, no obstant això, que com a "hereus del projecte d'Antoni Gaudí, els tractes amb l'Ajuntament s'encaren a portar a terme el projecte d'Antoni Gaudí, amb les matisacions que l'administració cregui convenient".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família


JORNADES DE PORTES OBERTES

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família

Aquest octubre es començarà a construir la torre de Jesús, la més gran del temple, amb 172,5 metres d'altura i un mirador a 144 metres

Ernest Alós
La Sagrada Família és un temple expiatori i una basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el Planetari del temple: l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura.
Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè, que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora, Esteve Camps, i l’arquitecte director, Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys: aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.
Amb el  70% del temple construït i l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí,  per finalitzar l’edifici (incloent-hi la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura (on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual), envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís teològicament Gaudí (podria veure’s també com un gest en clau de gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar per tres metres.
La base de la torre de Jesucrist, a la Sagrada Família, avui, amb una maqueta del projecte del temple finalitzat /JOAN CORTADELLAS
Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura, una torre dins d’una torre, com l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des d’on es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu, a l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament, podran accedir, a una altura de 165 metres.
L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes, igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual s’accedirà per un altre ascensor.
L’interior futur de la torre de Jesucrist / FUNDACIÓ JUNTA CONSTRUCTORA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
A la Sagrada Família, després del reinici de les obres el 1954 és difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un model de guix de Gaudí. I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida'.
L’hort de Josep d’Arimatea, rere la façana de la Passió. / JOAN CORTADELLAS
Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona, l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors  i el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer, l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de grups de pregària.
Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels 4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre, però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les 9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui amb una nova caiguda.
Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys (6,2%).

Veïns encara en suspens

D’altra banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.
Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí". Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del temple".

dijous, 13 de setembre del 2018

L’arquitectura catalana, premiada a Polònia


Pati interior de la universitat de cinema a la ciutat polonesa de Katowice (fotografia: Adrià Goula)
El disseny de la nova seu de l’Escola de Cinema de la Universitat de Silèsia, a Katowice, ha guanyat tres premis al ‘Millor edifici de l’any’ a Polònia. És obra de l’arquitecte barceloní Jordi Badia, que ha rebut aquest guardó atorgat per la revista Politika, per la plataforma d’arquitectura Bryla i, finalment, per l’Associació d’Arquitectes Polonesos (SARP), que també ha distingit el projecte com la millor realització del 2017.
L’antic edifici de la fàbrica de bombetes s’ha integrat a la nova construcció. (Fotografia d’Adrià Goula)
El disseny reflecteix una tendència nova a Europa que aprofita les oportunitats que ofereixen antics edificis industrials en desús per a adaptar-los a activitats cíviques totalment diferents. En aquest cas, l’escola integra l’edifici preexistent, una antiga fàbrica de bombetes.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’arquitecte Jordi Badia. (Fotografia de Marcela Grassi)
La nova construcció absorbeix anterior, en respecta l’essència i en manté l’estil cromàtic, utilitzant-hi els mateixos materials. Aquesta integració de l’antiga fàbrica fa que, tal com és la ciutat de Katowice, la remodelació no sigui cap trencament urbanístic sinó una adaptació, cosa que permet de preservar-ne l’esperit original. ‘D’alguna manera, al llarg dels anys, l’edifici de la fàbrica de bombetes s’havia apropiat d’aquest lloc i s’havia guanyat el dret de romandre-hi. Així, doncs, vam decidir de mantenir-la-hi i d’ampliar-la fent servir els mateixos materials, com si fos la conseqüència lògica d’un creixement, podríem dir-ne il·lògic, de la ciutat en aquest punt’, explica Jordi Badia.La proposta feta a Polònia per aquest arquitecte beu de la seva Barcelona, on l’espai públic i la ciutat són protagonistes sobre els edificis. Badia pretén d’exportar la idea que l’arquitectura ha d’evolucionar i millorar amb relació a les ciutats i el seu entorn, tot respectant-ne la història i la memòria de qui hi viu. ‘Les ciutats ja no han de reutilitzar o reformar la seva arquitectura únicament, sinó que han d’adquirir el compromís de reciclar-la. El valor dels edificis no tan sols resideix en la qualitat arquitectònica reflectida en les virtuts plàstiques o espacials, sinó també en la capacitat de preservar la memòria col·lectiva de la ciutat on són construïts’, diu Badia.