dimecres, 21 de gener del 2015

Tel Aviv la Ciudad Blanca de Bauhaus

01 / 2015 Maurilio de Miguel

Tel Aviv la Ciudad Blanca de Bauhaus

 EL PERIODICO
Tel Aviv se ha convertido en centro de peregrinación moderna para espíritus inquietos, aventureros de la necesidad y heterodoxos de diversa catadura. Hay países adscritos eternamente al concepto de Tierra prometida e Israel es uno de ellos, con independencia incluso de los vestigios que las tres grandes religiones monoteístas le dejaron. Dos años atrás quedó finalista Tel Aviv como ciudad con mayor pujanza del momento, al lado de Nueva York y Medellín (Colombia). Ahora su Pride Parade llama a las puertas de Occidente, como gran Sodoma del holy land, que a fin de cuentas no deja de ser referencia bíblica... “La media de edad de nuestros peregrinos crece peligrosamente. Sería deseable que rejuveneciese”, acababa diciéndome aquel touroperador, hace dos décadas, cuando el turismo gay parecía reconocer solo divertidas capitales de la libertad y la tolerancia sexuales en Amsterdam, Mikonos y San Francisco.
Un desarrollo espectacular

La novia del Mar

La Ciudad Blanca de Tel Aviv

01 / 2015 Maurilio de Miguel

La Ciudad Blanca de Tel Aviv

 EL PERIODICO
La Ciudad Blanca se refiere a un conjunto de más de cuatro mil edificios de la Bauhaus o en estilo internacional construidos en Tel Aviv desde los años 30 por arquitectos judíos alemanes. Tel Aviv tiene el mayor número de edificios en este estilo que ninguna otra ciudad del mundo. En el año 2003, la Unesco proclamó la Ciudad Blanca de Tel Aviv como lugar Patrimonio de la Humanidad.


Si Michael Jackson muere algún día, tarde o temprano, que no sea lejos de aquí. Estamos preparados para ello...”, me confió una vez cierto agente de viajes en Israel. Y a fe que lo están, ahora que Tel Aviv se ha convertido en centro de peregrinación moderna para espíritus inquietos, aventureros de la necesidad y heterodoxos de diversa catadura. Hay países adscritos eternamente al concepto de Tierra prometida e Israel es uno de ellos, con independencia incluso de los vestigios que las tres grandes religiones monoteístas le dejaron. Dos años atrás quedó finalista Tel Aviv como ciudad con mayor pujanza del momento, al lado de Nueva York y Medellín (Colombia). Ahora su Pride Parade llama a las puertas de Occidente, como gran Sodoma del holy land, que a fin de cuentas no deja de ser referencia bíblica... “La media de edad de nuestros peregrinos crece peligrosamente. Sería deseable que rejuveneciese”, acababa diciéndome aquel touroperador, hace dos décadas, cuando el turismo gay parecía reconocer solo divertidas capitales de la libertad y la tolerancia sexuales en Amsterdam, Mikonos y San Francisco.
Ciento cincuenta mil personas reunió el Price Parade el pasado 13 de junio, a modo de aperitivo para las fiestas mayores que en Occidente contempla el Orgullo Gay, caso del Love Parade berlinés o de las lentejuelas con que lo celebra el muy castizo barrio de Chueca. Porque Tel Aviv mide sus parámetros frente a las metrópolis de Europa y Estados Unidos, no tanto de Medio Oriente y el Sureste Asiático. Reunió fuerzas y efectivos la comitiva de la Price Parade en el Meir Park de Tel Aviv, desfiló por el paseo marítimo que los israelíes compraron a los palestinos hace un siglo y, llegada al Hotel Dan International, rompió con espectáculos y diversión para todos los públicos. Buscaba el desfile la normalización de opciones sexuales y lifestyle, antes que el exhibicionismo, en una ciudad ya de por sí escaparate, habida cuenta de los rascacielos de diseño que forman su skyline, entre su puerto moderno y Opera Tower. Las cadenas Sheraton, Crowne Plaza y Carlton, entre otras, se esforzaron en Tel Aviv para hacer sentir al visitante que allí levantaron edificios inteligentes, a espaldas de la estandarización de servicios e instalaciones que pueda confundirle de objetivo turístico.
Soluciones estéticas
Nació Tel Aviv en 1909 como experimento de la arquitectura garden city, extramuros del asentamiento milenario que Yafo le brindaba, frente al Mediterráneo Oriental. Al poco, en los años 30 ya se habían asentado allí los creadores de la escuela Bauhaus, atados de pies y manos en su Alemania natal como para poner en práctica, sobre el terreno, croquis visionarios acerca del confort por venir en la gran urbe. Nada mejor que una ciudad por levantar, a expensas del sionismo, para experimentar con nuevas soluciones residenciales, a la par que estéticas. Prueba de aquella praxis artística viene a ser todavía el Boulevard Rothschild de Tel Aviv, donde mayor número de balcones y cornisas de estilo internacional se concentran por metro cuadrado. Y es que en Tel Aviv hay que hablar de metros y no de kilómetros cuadrados, considerando que crece hacia arriba, a falta de terreno hacia el que expandirse. De ahí también su carestía.
Mucho y rápido evolucionó el modus vivendi de la capital económica israelí, desde que en 1906 fue planificada por la convención judía en Yafo y levantada, a continuación, por la cooperativa Ajuzat Bait. Se desarrolló poco después a partir la península del río Yarkon, con pabellones de feria y edificios paradigmáticos como el Orient Fair, con los arquitectos bauhaus manos a la obra. Tanto es así que en el 2003 se declaró Patrimonio de la Humanidad su modelo de Ciudad blanca y cúbica, a modo de prehistoria, cara al futuro galáctico que esperaba a ciudad tan paradigmática. Llegaron a su perímetro los malls al estilo norteamericano, las piscinas en las azoteas contra la calima, los clubes náuticos, distintas modas revival y el carril bici, poco antes de refundarse Silicon Valley a sus afueras como Silicon Wadi, con el parque tecnológico gracias al cual dicen que Israel sorteó la crisis económica de Occidente. A la cabeza de las corporaciones hi-tech, en torno a centros de investigación financieros, la Tel Aviv Stock Exchange opera en lo que podría traducirse como río de la silicona, atendiendo a la etimología de la voz semita wadi. Allí también nacen las operaciones de ingeniería bursátil que apuntalan la economía israelí.
El tesoro insólito de la diáspora
Tel Aviv se llamaba, en el siglo IV, el barrio de la legendaria Babilonia desde el cual los rabinos mandaban emisarios a los puntos cardinales del éxodo judío, con respuestas de escuela talmúdica a las dudas rituales, jurídicas o cabalísticas que surgían en las comunidades europeas o norteafricanas adscritas a Yahvé. Lo cuenta el Beth Hatefutsoth, Museo de la Diáspora en la ciudad, cuyo tesoro insólito viene a ser una reproducción de la pintura figurativa hallada en las sinagogas del yacimiento sirio Dura Europos. Algo totalmente inconcebible para el judaísmo tradicional, lo mismo que para el Islam de periodos no omeyas. También el topónimo Tel Aviv alude literal y conceptualmente a la “colina de la primavera”, en boca de los sionistas que dieron contenido político al imaginario bíblico de la “tierra prometida”. La ciudad histórica de Yafo que la vio crecer, emprendedora entre inmigraciones del desarraigo en el siglo XX, custodia ahora los usos y costumbres en el Creciente Fértil, al sur de su línea costera denominada Gush Dan.
Por Florentin atiende el soho estudiantil y por Neve Tzedek el distrito que, en el Tel Aviv meridional, desdice esa regla no escrita según la cual el norte de las ciudades siempre presenta mayor desarrollo que el sur. Será por eso que a veces perdemos el norte... Se abre camino en el centro de la ciudad la autopista Ayalon, poniéndole velocidad a su distrito financiero, en el que reina el Azrieli Business Center, conectando con un centro comercial sus tres rascacielos. Quedan al norte las facultades universitarias de Tel Aviv, así como el Parque Hayarkon y los perímetros residenciales de Ramat y Afeka. Pactan, sin embargo, a la altura de Allenby los distintos ambientes y niveles adquisitivos que coexisten en Tel Aviv. Porque allí el colorido del Carmel Market convoca todos los bolsillos, igual que el renovado Teatro Habima, institución de la gran dramaturgia nacional. Un centro también renovado, que conoció su fundación en la diáspora de Moscú, allá por el año 1905, trasladando después su atrezzo, sus libretos y dicción idish, hebrea de Centroeuropa, a Tel Aviv. Calderón había dejado dicho en las tablas que “la vida es sueño”... Y para saber hasta qué punto es cierto, antes de abandonar Tel Aviv basta con asomarse a sus subastas de pintura y antigüedades en Matsart, alcanzada la Frishman Street. De astronómicas pueden calificarse sus cifras, antes que cualquier telescopio.
Diseño Bauhaus 1930
Hizo fortuna Tel Aviv, allá por los años 30, cuando los arquitectos alemanes que le daban altura y nivel de lifestyle recibieron allí carta blanca en pro del urbanismo residencial que no admitía el perímetro de la Vieja Mittleeurope, abigarrado y secular. A resultas de sus planos, pues, la desde entonces conocida como Ciudad Blanca ganó el bulevar de Rothschild y la plaza Dizengoff para la causa artística. Hasta cuatro mil edificios se levantaron en una década según el también denominado “estilo internacional”, modelo avant-garde, bajo delineación de, entre otros, Shlomo Bernstein, Munio Gitai-Weinraub y Samuel Mestechkin. El trazado futurista en Tel Aviv lo inyecta, ahora, su línea marítima de hoteles. Es más, en los alrededores de Rothschild muchos edificios Bauhaus piden a gritos aggiornamento desde que la Unesco los declaró Patrimonio de la Humanidad en el 2003. De cualquier forma, los locales de copas y restaurantes bohème abiertos en el espacio Bauhaus de Tel Aviv, concebido inicialmente como ciudad-jardín, apuestan de nuevo por los ismos. Sus ventanas retranqueadas, tejados planos y soportales bajo pilar proporcionan escenario al empuje con que muchos artistas experimentales imaginan el porvenir de su ciudad, aquí y ahora. Más datos sobre tours y visitas guiiadas en el Bauhaus Center (www.bauhaus-center.com).
Orgullo gay en invierno y 13 km de playas
Tel Aviv, calificada en numerosas ocasiones como mejor destino LGTB (siglas que designan colectivamente a lesbianas, gais, bisexuales y transexuales), celebrará el primer orgullo gay de invierno entre los días 24 de diciembre y 7 de enero. Mientras que Europa está bajo temperaturas invernales, Tel Aviv, con su promedio de 300 días soleados al año, disfrutará durante esas fechas de unas cálidas temperaturas que rondarán los 20 ºC. Además, la ciudad ofrece trece kilómetros de playas mediterráneas, deportes acuáticos, una vibrante vida nocturna, escenarios culturales, variada gastronomía nacional e internacional y muchos atractivos más. Es, por tanto, un destino original y cálido para pasar las vacaciones navideñas. Diversión y cultura se unirán durante las celebraciones del citado festival LGTB, y las actividades serán gratuitas en su gran mayoría. Durante el día, el escenario principal de los eventos serán el paseo marítimo y la playa. Por la noche, la ciudad, que nunca duerme durante estos días, ofrecerá fiestas y eventos especiales en los clubes de la órbita LGTB.

 

El 2014, l'any dels gratacels

Dimecres  21.01.2015  06:00

El 2014, l'any dels gratacels

L'any passat es van acabar de construir quasi un centenar d'edificis de més de dos-cents metres, la majoria a la Xina

Vilaweb-http://skyscrapercenter.com
Tot i que la crisi continua present a escala mundial, l'any que hem deixat enrere ha estat el més productiu de la història quant a gratacels: segons l'informe anual del Council on Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH), el 2014 es van completar 97 gratacels de 200 metres o més a tot el món. Sols a la Xina, se n'acabaren 58 (el 60%).
Dels quasi cent gratacels acabats l'any passat, 11 són de més de 300 metres, amb la qual cosa ja hi ha 85 supergratacels repartits per tot el planeta.
L'informe del CTBUH detalla que els 97 gratacels acabats de construir el 2014, entre els quals hi ha el One World Trade Centre de Nova York (541 metres), sumen en conjunt 23.333 metres d'alçada.
La Xina és el país que més gratacels va construir el 2014, seguida dels EUA, el Japó, Indonèsia i el Canadà.
http://skyscrapercenter.com/

Tall Buildings 2014 The Year in Review and Numbers

  • Year in Review 2014

Quick Links

  • CTBUH Height Criteria
  • 100 Tallest Buildings
  • Interactive Data

Featured Tall Building Case study on a seminal building

  • DC Towers

Height Criteria The rules and definitions used in the tall building industry

  • Height Criteria

diumenge, 18 de gener del 2015

Sagrada Familia van ijs

Sagrada Familia van ijs

Sagrada Familia in Ice is een kerk gebouwd van ijs, met daarin de hoogste ijskoepel ooit: maar liefst 30 meter hoog. De ijskerk wordt gebouwd in Juuka, Finland door een team studenten van Technische Universiteit Eindhoven.

Artist impression van de Sagrada Familia van ijs.

Vervolg op Pykrete Dome

Het project Sagrada Familia in Ice is een vervolg van ’s werelds hoogste ijskoepel (Pykrete Dome) die in 2013 werd gebouwd door studenten van de Technische Universiteit Eindhoven. De uitdaging is om dit jaar meer gecompliceerde vormen en structuren van ijs te bouwen, die uiteindelijk resulteren in de kerk van ijs. Om een dergelijk ontwerp met unieke hoogtes te realiseren is ijs met een sterke structuur nodig. Deze structuur wordt gemaakt door middel van bijvoorbeeld een mengsel van water en houten vezels dat drie keer sterker is dan gewoon ijs. Dit versterkte ijs heet Pykrete en werd tijdens de tweede wereldoorlog uitgevonden. Naast het gebruik van houten vezels, wordt gewerkt met textiel en touw die de ijsstructuur versterken.

Officiële opening op 24 januari

De bouw wordt gestart op 28 december, de officiële opening van de ijskerk is op 24 januari 2015.

Una Sagrada Família de glaç s'alça al centre de Finlàndia

Diumenge  18.01.2015  06:00

Una Sagrada Família de glaç s'alça al centre de Finlàndia

Un equip d'estudiants neerlandesos enllesteix la basílica glaçada més alta de la història

VilawebUn grup d'estudiants de la Universitat de Tecnologia d'Eindhoven fa tres setmanes que és a Juuka, al centre de Finlàndia, per a una obra colossal: construir-hi la basílica de glaç més imponent de la història. La construcció, de quaranta metres d'alçada, s'ha batejat amb el nom de la Sagrada Família de glaç, atès que s'inspira en les formes del temple barceloní d'Antoni Gaudí.
L'equip d'estudiants neerlandesos treballa intensament per enllestir l'espectacular estructura de glaç i fibra i poder-la obrir al públic ben aviat.
L'any passat, un altre grup de la mateixa universitat ja va aixecar a Juuka una cúpula glaçada de trenta metres.
Seguiment de la construcció en directe
Podeu seguir el procés de construcció d'aquesta peculiar Sagrada Família nevada a través d'un compte específic de Facebook i una webcam. També n'hi ha una galeria de fotos.

dissabte, 17 de gener del 2015

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La tradició de grans infraestructures, en qüestió


La xina s’obsessiona pels projectes XXL
 

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La tradició de grans infraestructures, en qüestió

EL PROJECTE SEMBLA UN DISBARAT. 
Les dues grans ciutats portuàries del nord de la Xina, Dalian i Yantai, quedaran unides aviat per un túnel sota el mar que tindrà el doble de llargada del que hi ha sota el canal de la Mànega, i travessarà una de les zones de més activitat sísmica de l’Àsia. Serà el túnel submarí més llarg del món, hi circularan només trens i haurà costat 30.000 milions d’euros.
Per tot el país afloren projectes gegants com aquest. El pont més llarg del món. L’aeroport amb més capacitat. L’oleoducte més important. 80.000 milions d’euros per transvasar aigua del sud 1.500 quilòmetres cap al nord… Els enormes projectes d’infraestructures són una tradició xinesa. Des de la Gran Muralla fins al Gran Canal, passant per la presa de les Tres Gorges, fa segles que la Xina fa servir l’estratègia de les obres públiques colossals per mostrar la seva destresa en enginyeria i projectar el seu poder econòmic.
Ara, mentre sorgeixen ombres sobre el boom econòmic que viu el país després de tres dècades, els líders xinesos premen l’accelerador en megaprojectes d’infraestructures. El novembre passat la poderosa Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament va aprovar uns plans per invertir 100.000 milions d’euros en 21 noves insfraestructures gegants, entre les quals hi ha alguns aeroports i línies d’alta velocitat.
“La Xina sempre ha tingut una història de megaprojectes”, explica Huang Yukon, economista a la Fundació Carnegie, un think tank amb seu a Washington. “Forma part de l’ADN, de la cultura i de la naturalesa de la societat xinesa. Tot s’ha de fer com més gran millor”. Si la Xina realment necessita aquesta quantitat de grans infraestructures -o, fins i tot, si se les pot permetre-és tota una altra història. De fet, els plans d’infraestructures xoquen amb les intencions del govern xinès de reduir el pes de la inversió estatal sobre l’economia. I hi ha experts que temen que, tot plegat, aboqui el país a un deute enorme que comprometi el seu futur. Es calcula que, el 2013, només les administracions locals tenien un deute de 2,6 bilions d’euros.
“Als xinesos els hauria de preocupar que molt pocs d’aquests grans projectes generin diners”, explica Victor Shih, expert en sinologia a la Universitat de Califòrnia. Però el poder xinès està tan convençut del valor i la necessitat de construir a una escala èpica que els enginyers, els arquitectes i els urbanistes estan immersos en una planificació a desenes d’anys vista.
UN EXEMPLE ÉS XANGAI. Aquesta metròpoli de 25 milions d’habitants està envoltada d’infraestructures XXL: aeroports enormes, inacabables línies de metro, moderns sistemes de clavegueram i plantes energètiques. Al centre financer de la ciutat es fan els últims retocs a la Torre de Xangai, 2.000 milions d’euros d’edifici que perfora els núvols a 632 metres de terra. És el segon edifici més alt del món després del Burj Khalifa de Dubai, que fa 830 metres.
Més a l’est, la ciutat està construint el parc temàtic més gran del món, el Xangai Disney Resort, amb una inversió de 4.200 milions d’euros. Una suma que Xangai es pot permetre, com a centre financer i lloc turístic, però que altres ciutats de la Xina tindrien problemes per assumir. Però és com si res no les aturés. A Tianjin, pocs quilòmetres al sud-est de Pequín, la ciutat s’ha endeutat al màxim per crear el que molts han anomenat una rèplica de Nova York, amb reproduccions del Rockefeller i el Lincoln Center incloses. Avui, però, encara és una zona fantasma, on tot just comencen a aflorar desenes de torres d’oficines i habitatges de luxe.

dimarts, 13 de gener del 2015

La Generalitat Valenciana admet irregularitats al Palau de les Arts

Dimarts  13.01.2015  17:20
Autor/s: ACN

La Generalitat Valenciana admet irregularitats al Palau de les Arts

El govern hi ha detectat el cobrament de comissions irregulars

Vilaweb
La Generalitat Valenciana ha admès avui 'irregularitats' en la gestió del Palau de les Arts de València, arran de la publicació d'unes informacions sobre el presumpte cobrament de comissions per part de la intendent Helga Schmidt. La informació, avançada pel diari El Mundo, parla de comissions que van d'un 10% a un 30% per cercar patrocinis, i d'un total d'uns 508.000 euros cobrats a través de dues empreses seves.
Segons la mateixa informació, els interventors de la Generalitat Valenciana n'han informat la fiscalia anticorrupció. La sots-secretària de Cultura, Julia Climent, ha admès les 'irregularitats', que ara estudien els serveis jurídics.

Climent també ha dit que no tenia prou informació per a assegurar que fos delicte, però ha assegurat que els serveis jurídics estudien aquests fets i que es treballa per corregir-los.

Climent ha afegit que els informes de la intervenció de la Generalitat corresponien als anys 2012 i anteriors, i que aquestes irregularitats han estat corregides.

Ximo Puig: 'Una gestió impregnada de corrupció'
El secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha dit que aquest cas demostrava que la gestió del PP al País Valencià era impregnada de corrupció: 'No és que hi hagi determinats espais que se n'hagen vist esguitats, sinó que és cada vegada més evident que ho abasta tot.'

D'aquesta manera, Puig ha recordat: 'Fa un any els mitjans de comunicació ja ho van denunciar i Fabra va defensar la gestió de Schmidt.' Això palesa, segons ell, que el PP no vol eradicar la corrupció: 'Per això cal passar pàgina del PP', ha dit.

Puig ha demanat responsabilitats: 'Ara cal que s'obri una comissió d'investigació i que Fabra aporte fins a l'última dada sobre això que ha passat al Palau dels Arts perquè és indignant que en una comunitat autònoma amb el 31% d'exclusió social es faça aquest balafiament i aquest robatori generalitzats.' I, encara: 'Hi ha una responsabilitat política, perquè a Helga Schmidt la va contractar el PP, la manté el PP i és el PP que avala la seua manera d'actuar.' I, amb contundència, ha acabat dient: 'El responsable polític és qui ha de dimitir, perquè ha permès i ha avalat la corrupció.'

EUPV demana també una comissió d'investigació
La portaveu adjunta d'EUPV a les Corts Valencianes, Esther López Barceló, ha exigit igualment l'obertura d'una comissió d'investigació immediata: 'Cal esclarir totes les responsabilitats polítiques sobre el balafiament dels recursos públics i les irregularitats en la gestió del Palau de les Arts en mans d'Helga Schmidt.' Considera gravíssim que la intendent solapés una activitat pròpia del Palau, feta per treballadors de la institució, amb una empresa privada que paral·lelament feia aquesta mateixa activitat i la cobrava a banda.

López Barceló ha dit que el contracte de Schmidt amb el Palau de les Arts, que va fer públic Esquerra Unida fa un mes, ja deixava clar que no podia compatibilitzar dos contractes, tret que hi donés el vist-i-plau de la Fundació del Palau de les Arts. 'Si això ha passat —ha dit—, es tracta d'una gran irresponsabilitat, perquè, entre més desficacis, podríem haver pagat a la senyora Schmidt viatges que justificava com a públics però eren activitat privada.'

Esquerra Unida ha reclamat la destitució immediata de Schmidt. 'Ja ha originat massa escàndols per a romandre un dia més en el càrrec. Des d'EUPV ja férem públics els vora 400.000 euros que s'havia gastat en viatges i hotels de cinc estreles a costa de l'erari públic, i ara tenim notícia de l'existència d'aquesta empresa privada, que compartia ni més ni menys que amb el president del Consell Jurídic Consultiu, qui també haurà de donar explicacions. Considerem molt perillós que un càrrec d'aquesta dimensió siga també entre els implicats d'aquesta història.'