Rut Turch
,
Una volta pels racons modernistes de l'Ebre
Us proposem una ruta per descobrir els espais arquitectònics emblemàtics d'aquesta corrent estètica
Catedral del Vi - Pinell de Brai
SURTDECASA- BAIX EBRE
El modernisme és un moviment
cultural que va sorgir a Europa a finals del segle XIX amb la voluntat
de transformar la societat. Va prendre una rellevància important i una
personalitat especial a Catalunya, on es va contemplar com una
oportunitat per construir una cultura nacional i moderna. Per aquest
motiu, es troben manifestacions modernistes arreu del territori i les
Terres de l’Ebre no en són una excepció.
Per
aquest motiu, des de Surtdecasa.cat us proposem visitar algunes de les
moltes construccions d’aquest estil que hi ha a les nostres terres,
ubicades bàsicament a la Terra Alta i a la ciutat de Tortosa. Fem un cap
de setmana modernista? Fem-lo!
1. Iniciem la ruta a Gandesa per visitar el Celler Cooperatiu
El modernisme va coincidir amb una època de creixement econòmic en què
l’agricultura es va orientar cap a l’exportació, per aquestes raons,
arreu del territori català els pagesos es van agrupar en cooperatives i
van construir cellers. Aquest és el cas de Gandesa, on Josep Maria
Serres, fundador i primer president de la cooperativa, va encarregar la
construcció del celler i el molí a Cèsar Martinell, deixeble d’Antoní
Gaudí i Puig i Cadafalch, l’any 1919. Aquest edifici compagina bellesa
arquitectònica amb les necessitats que tenien els pagesos a l’hora
d’elaborar el vi. El celler consta de tres naus rectangulars paral∙leles
de diferents alçades amb volta catalana, carregada sobre arcs de
diafragma parabòlics. A la façana, destaquen dos dipòsits d’aigua
sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en
verd. La major part de la façana està arrebossada i pintada de blanc per
potenciar el maó dels sòcols i els contorns de les portes i les
finestres. L’escut de l’entitat, situat a l’angle arrodonit de
l’edifici, estava fet de rajoles vidrades, obra del ceramista Xavier
Nogués. Malauradament, l’escut va ser destruït durant la Guerra Civil.
Actualment, emplaçat al mateix lloc, s’hi troba una reproducció de menor
qualitat. El Celler Cooperatiu de Gandesa està considerat com un Bé
Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, una de les
Set Meravelles de Catalunya i una de les Catedrals del vi. Al finalitzar
la visita, es realitza el tast de tres vins.
Més informaciówww.coopgandesa.com
Adreça: Av. Via Catalunya, 28, 43780 Gandesa
2. Seguim per la Catedral del Vi del Pinell de Brai
Sense sortir de la mateixa comarca, la Terra Alta, al Pinell de Brai
s’hi troba una altra catedral del vi. Aquest celler construït entre 1919
i 1922 també és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. Tots dos cellers
són joies de l’arquitectura agrària catalana de principis del segle XX.
Els socis fundadors de la cooperativa pinellana, animats per la bonança
econòmica del moment, van sol∙licitar a l’arquitecte que el seu celler
fos el més espectacular mai construït. L’edifici està compost de quatre
naus. La nau central i la de l’est alberguen sis fileres de tines i de
trulls (dipòsits subterranis), mentre que la de l’oest allotjava
l’elaboració de l’oli. La quarta alberga la sala de màquines. Dues
sèries d’arts parabòlics de maó aplantillat sostenen les cobertes a dues
aigües. L’aspecte de la façana principal és imponent: a la part de
baix, hi ha un sòcol paredat i diverses portes i forats de ventilació
emmarcats amb pedra. La part del mig està feta amb maçoneria arrebossada
i les finestres estan emmarcades amb maó vist. Un dels elements més
destacats de la façana és el fris ceràmic de Xavier Nogués, on es
plasmen escenes que fan al∙lusió a la verema, la caça, el conreu i
l’elaboració de l’oli amb una gran càrrega satírica. Aquest celler
cooperatiu també està considerat com un Bé Cultural d’Interès Nacional
de la Generalitat de Catalunya. Actualment el celler està gestionat per
la Bodega Pagos de Híbera que, a part d’elaborar allí els seus vins,
realitza visites turístiques, tastos i servei de restaurant. La visita
al celler és gratuïta per totes les persones que dinin al restaurant.
L’entrada al celler inclou un tast de vi i d’oli.
Més informaciówww.catedraldelvi.com
Adreça: C/ Pilonet, 8, 43594 El Pinell de Brai
3. Anem fins a Tortosa per veure el Parc Teodor González
Aquest parc dedicat al polític tortosí Teodor González és la zona verda
més emblemàtica de Tortosa. L’arquitecte Joan Abril va dissenyar el parc
dins la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes l’any 1885.
El parc presenta sectors d’enjardinament geomètric amb l’ús de parterres
i el passeig central alberga un gran nombre d’espècies vegetals:
plataners centenaris de grans dimensions, palmeres datileres, magnòlies
grandiflora, pins, palmeres xilenes, cedres, carrasques, eucaliptus i,
fins i tot, un roserar. Aquesta secció, per mitjà de petits passejos,
deixa lloc a una zona amb tractament modernista. En aquest indret s’hi
troba una escalinata d’estil modernista tardà construïda l’any 1921 per
l’arquitecte Pau Monguió. Els esgraons fets de còdols, el trencadís dels
bancs i les formes corbes de caràcter orgànic es fusionen perfectament
amb l’entorn vegetal. El parc alberga des del 1933 la Llotja medieval,
una construcció del segle XIV, on actualment s’hi exposen els gegants,
capgrossos i bèsties de la ciutat. A més a més, l’any 1968 també s’hi va
instal∙lar una locomotora de vapor del tren 'Lo Carrilet' que unia
Tortosa amb el Delta de l’Ebre entre 1926 i 1967.
Més informació:
Adreça: Av. de la Generalitat, 43500 Tortosa
4. Fem un salt a l'Antic Escorxador de Tortosa
L’antic escorxador de Tortosa, ara convertit en museu, és l’edifici
modernista més representatiu de la ciutat. Aquesta obra de Pau Monguió,
construïda entre 1906 i 1908, és producte de la necessitat de dotar la
ciutat amb equipaments i de seguir les normatives higièniques.
L’arquitecte va dissenyar una estructura de pavellons amb la finalitat
d’assignar un espai específic per cada una de les funcions que havia de
tenir l’escorxador: sales de matança i aireig, corrals, dependències per
als matadors, inspecció de la carn, quadra i cotxera, etc. L’edifici de
planta rectangular està delimitat per un mur que s’obre al carrer a
través d’una reixa de forja per tal d’ensenyar la magnifica façana
policromada als vianants. La combinació de maó vist, ceràmica i teula
vidriada evoca l’arquitectura mudèjar. L’edificació va funcionar com a
escorxador fins a finals de 1997.
Més informaciówww.museudetortosa.cat
Adreça: Rambla Felip Pedrell, 3, 43500 Tortosa
5. Ens endinsem al Casc Antic per conèixer la Casa Grego
Si ens passegem pels carrers de Tortosa i Amposta, ens trobarem amb
diverses cases d’estil modernista, un exemple seria la Casa Grego,
situada a la capital del Baix Ebre. Aquesta vivenda ubicada a la plaça
de la Cinta també és obra de Pau Monguió. Les formes arrodonides i
ondulades doten a la façana d’un gran dinamisme. L’edifici compta amb
dos trets més característics del modernisme: l’ús d’esgrafiats de
temàtica naturista i l’arc en forma de lletra omega de l’entrada
principal. La fundació privada Grego i Mayor van adquirir l’immoble
l’any 2007 i el van rehabilitar. Malauradament, ara per ara, la casa no
està oberta a visites.
Més informació
Adreça: Plaça de la Cinta, 2, 43500 Tortosa
6. Seguim fins Amposta per descobrir la Casa López i Soler o Casa del Notari
El paisatge urbà ampostí també gaudeix de diverses vivendes modernistes,
un exponent seria la Casa López i Soler, coneguda popularment com la
Casa del Notari. La façana d’aquest edifici s’estructura en funció d’un
eix de simetria central i de tres registres horitzontals. El tercer
registre és diferent de la resta perquè va ser construït més tard i amb
un material diferent, maó. També és el registre més destacat perquè
presenta dues seccions, una amb tres finestres germinades i, l’altra
correspon a la barana, amb esgrafiats i elements verticals que
procedeixen de la secció inferior. La fatxada és d’un to groguenc on
destaquen els esgrafiats i els detalls rogencs.
Més informació
Adreça: C/ Victòria, 6, 43870, Amposta
SURTDECASA
Surtdecasa.cat és una plataforma digital amb vocació de ser un
referent en la informació cultural i d'oci a diferents punts de la
geografia catalana. Un mitjà modern i professional que, d'una banda, vol
donar veu a les propostes culturals del territori i, per l'altra banda,
dinamitzar i impulsar noves iniciatives. Surtdecasa.cat s'emmarca en
una realitat digital que afavoreix la col·laboració en xarxa i, per
tant, és un mitjà interactiu que està obert a la participació dels
usuaris.
Direcció: Neus Barberà (
neus.barbera@surtdecasa.cat)
Responsable de continguts: Anna Zaera (
anna.zaera@surtdecasa.catResponsable TIC: Robert Roig (
robert.roig@surtdecasa.cat)
Responsable àrea tècnica: Jordi Segarra
Redacció: Roman
Aixendri, Jordi Arrufat, Ireneu Aymí, Rosa Banqué, Sílvia Berbís,
Elisabeth Bonfill, Cinta Caballé, Sofia Cabanes, Montse Castellà, Jordi
Duran, Oriol Fuster, Oriol Gracià, Jordi Martí, Judit Monclús, Roser
Royo, Roser Sebastià i Neus Obiol.
Fotògrafs: Cinta Segarra, Kristina Prancikeviciute
