dimarts, 7 d’abril del 2015

El MNAC restaura dues vidrieres de Gaudí

El MNAC restaura dues vidrieres de Gaudí

| ND 07/04/2015 a les 19:49h
 El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha restaurat dues vidrieres d'Antoni Gaudí i les exhibirà a les sales de col·lecció d'Art Modern, a l'espai d'Antoni Gaudí i el modernisme, gràcies a un dipòsit per vuit anys acordat amb la capella privada de Can Pujades, propietària de les obres, ha informat el museu en un comunicat aquest dimarts.

La 'Rosassa' és una vidriera d'entre 1900 i 1902, representa una mà amb un ull, va ser executat pel taller de vidrieres Amigó, de 90 centímetres de diàmetre i estava col·locada a l'òcul de la façana de la capella.

La vidriera amb l''Arcàngel Miquel', del 1894, és de dimensions més petites (75 x 24,5 centímetres) i estava situada a una finestra lateral de la capella, situada a Vallgorguina (Vallès Oriental).

dissabte, 4 d’abril del 2015

Una volta pels racons modernistes de l'Ebre

Rut Turch ,
22/03/2015
Entorn

Una volta pels racons modernistes de l'Ebre

Us proposem una ruta per descobrir els espais arquitectònics emblemàtics d'aquesta corrent estètica

Catedral del Vi - Pinell de Brai

Foto: 

Rut Turch
Catedral del Vi - Pinell de Brai
SURTDECASA- BAIX EBRE
El modernisme és un moviment cultural que va sorgir a Europa a finals del segle XIX amb la voluntat de transformar la societat. Va prendre una rellevància important i una personalitat especial a Catalunya, on es va contemplar com una oportunitat per construir una cultura nacional i moderna. Per aquest motiu, es troben manifestacions modernistes arreu del territori i les Terres de l’Ebre no en són una excepció.
Per aquest motiu, des de Surtdecasa.cat us proposem visitar algunes de les moltes construccions d’aquest estil que hi ha a les nostres terres, ubicades bàsicament a la Terra Alta i a la ciutat de Tortosa. Fem un cap de setmana modernista? Fem-­lo!
Celler Cooperatiu de Gandesa
 









1. Iniciem la ruta a Gandesa per visitar el Celler Cooperatiu 
El modernisme va coincidir amb una època de creixement econòmic en què l’agricultura es va orientar cap a l’exportació, per aquestes raons, arreu del territori català els pagesos es van agrupar en cooperatives i van construir cellers. Aquest és el cas de Gandesa, on Josep Maria Serres, fundador i primer president de la cooperativa, va encarregar la construcció del celler i el molí a Cèsar Martinell, deixeble d’Antoní Gaudí i Puig i Cadafalch, l’any 1919. Aquest edifici compagina bellesa arquitectònica amb les necessitats que tenien els pagesos a l’hora d’elaborar el vi. El celler consta de tres naus rectangulars paral∙leles de diferents alçades amb volta catalana, carregada sobre arcs de diafragma parabòlics. A la façana, destaquen dos dipòsits d’aigua sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en verd. La major part de la façana està arrebossada i pintada de blanc per potenciar el maó dels sòcols i els contorns de les portes i les finestres. L’escut de l’entitat, situat a l’angle arrodonit de l’edifici, estava fet de rajoles vidrades, obra del ceramista Xavier Nogués. Malauradament, l’escut va ser destruït durant la Guerra Civil. Actualment, emplaçat al mateix lloc, s’hi troba una reproducció de menor qualitat. El Celler Cooperatiu de Gandesa està considerat com un Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, una de les Set Meravelles de Catalunya i una de les Catedrals del vi. Al finalitzar la visita, es realitza el tast de tres vins.
Més informació
www.coopgandesa.com
Adreça: Av. Via Catalunya, 28, 43780 Gandesa

Catedral del Vi de Pinell de Brai
 









2. Seguim per la Catedral del Vi del Pinell de Brai 
Sense sortir de la mateixa comarca, la Terra Alta, al Pinell de Brai s’hi troba una altra catedral del vi. Aquest celler construït entre 1919 i 1922 també és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. Tots dos cellers són joies de l’arquitectura agrària catalana de principis del segle XX. Els socis fundadors de la cooperativa pinellana, animats per la bonança econòmica del moment, van sol∙licitar a l’arquitecte que el seu celler fos el més espectacular mai construït. L’edifici està compost de quatre naus. La nau central i la de l’est alberguen sis fileres de tines i de trulls (dipòsits subterranis), mentre que la de l’oest allotjava l’elaboració de l’oli. La quarta alberga la sala de màquines. Dues sèries d’arts parabòlics de maó aplantillat sostenen les cobertes a dues aigües. L’aspecte de la façana principal és imponent: a la part de baix, hi ha un sòcol paredat i diverses portes i forats de ventilació emmarcats amb pedra. La part del mig està feta amb maçoneria arrebossada i les finestres estan emmarcades amb maó vist. Un dels elements més destacats de la façana és el fris ceràmic de Xavier Nogués, on es plasmen escenes que fan al∙lusió a la verema, la caça, el conreu i l’elaboració de l’oli amb una gran càrrega satírica. Aquest celler cooperatiu també està considerat com un Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya. Actualment el celler està gestionat per la Bodega Pagos de Híbera que, a part d’elaborar allí els seus vins, realitza visites turístiques, tastos i servei de restaurant. La visita al celler és gratuïta per totes les persones que dinin al restaurant. L’entrada al celler inclou un tast de vi i d’oli.
Més informació
www.catedraldelvi.com
Adreça: C/ Pilonet, 8, 43594 El Pinell de Brai

Parc Teodor González - Tortosa
 









3. Anem fins a Tortosa per veure el Parc Teodor González 
Aquest parc dedicat al polític tortosí Teodor González és la zona verda més emblemàtica de Tortosa. L’arquitecte Joan Abril va dissenyar el parc dins la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes l’any 1885. El parc presenta sectors d’enjardinament geomètric amb l’ús de parterres i el passeig central alberga un gran nombre d’espècies vegetals: plataners centenaris de grans dimensions, palmeres datileres, magnòlies grandiflora, pins, palmeres xilenes, cedres, carrasques, eucaliptus i, fins i tot, un roserar. Aquesta secció, per mitjà de petits passejos, deixa lloc a una zona amb tractament modernista. En aquest indret s’hi troba una escalinata d’estil modernista tardà construïda l’any 1921 per l’arquitecte Pau Monguió. Els esgraons fets de còdols, el trencadís dels bancs i les formes corbes de caràcter orgànic es fusionen perfectament amb l’entorn vegetal. El parc alberga des del 1933 la Llotja medieval, una construcció del segle XIV, on actualment s’hi exposen els gegants, capgrossos i bèsties de la ciutat. A més a més, l’any 1968 també s’hi va instal∙lar una locomotora de vapor del tren 'Lo Carrilet' que unia Tortosa amb el Delta de l’Ebre entre 1926 i 1967.
Més informació: 
Adreça: Av. de la Generalitat, 43500 Tortosa

Museu de Tortosa - Antic Escorxador
 









4. Fem un salt a l'Antic Escorxador de Tortosa
L’antic escorxador de Tortosa, ara convertit en museu, és l’edifici modernista més representatiu de la ciutat. Aquesta obra de Pau Monguió, construïda entre 1906 i 1908, és producte de la necessitat de dotar la ciutat amb equipaments i de seguir les normatives higièniques. L’arquitecte va dissenyar una estructura de pavellons amb la finalitat d’assignar un espai específic per cada una de les funcions que havia de tenir l’escorxador: sales de matança i aireig, corrals, dependències per als matadors, inspecció de la carn, quadra i cotxera, etc. L’edifici de planta rectangular està delimitat per un mur que s’obre al carrer a través d’una reixa de forja per tal d’ensenyar la magnifica façana policromada als vianants. La combinació de maó vist, ceràmica i teula vidriada evoca l’arquitectura mudèjar. L’edificació va funcionar com a escorxador fins a finals de 1997.
Més informació
www.museudetortosa.cat 
Adreça: Rambla Felip Pedrell, 3, 43500 Tortosa

Casa Grego - Tortosa
 









5. Ens endinsem al Casc Antic per conèixer la Casa Grego 
Si ens passegem pels carrers de Tortosa i Amposta, ens trobarem amb diverses cases d’estil modernista, un exemple seria la Casa Grego, situada a la capital del Baix Ebre. Aquesta vivenda ubicada a la plaça de la Cinta també és obra de Pau Monguió. Les formes arrodonides i ondulades doten a la façana d’un gran dinamisme. L’edifici compta amb dos trets més característics del modernisme: l’ús d’esgrafiats de temàtica naturista i l’arc en forma de lletra omega de l’entrada principal. La fundació privada Grego i Mayor van adquirir l’immoble l’any 2007 i el van rehabilitar. Malauradament, ara per ara, la casa no està oberta a visites.
Més informació 
Adreça: Plaça de la Cinta, 2, 43500 Tortosa

Casa López i Soler - Amposta
 









6. Seguim fins Amposta per descobrir la Casa López i Soler o Casa del Notari
El paisatge urbà ampostí també gaudeix de diverses vivendes modernistes, un exponent seria la Casa López i Soler, coneguda popularment com la Casa del Notari. La façana d’aquest edifici s’estructura en funció d’un eix de simetria central i de tres registres horitzontals. El tercer registre és diferent de la resta perquè va ser construït més tard i amb un material diferent, maó. També és el registre més destacat perquè presenta dues seccions, una amb tres finestres germinades i, l’altra correspon a la barana, amb esgrafiats i elements verticals que procedeixen de la secció inferior. La fatxada és d’un to groguenc on destaquen els esgrafiats i els detalls rogencs.
Més informació
Adreça: C/ Victòria, 6, 43870, Amposta

SURTDECASA
Surtdecasa.cat és una plataforma digital amb vocació de ser un referent en la informació cultural i d'oci a diferents punts de la geografia catalana. Un mitjà modern i professional que, d'una banda, vol donar veu a les propostes culturals del territori i, per l'altra banda, dinamitzar i impulsar noves iniciatives. Surtdecasa.cat s'emmarca en una realitat digital que afavoreix la col·laboració en xarxa i, per tant, és un mitjà interactiu que està obert a la participació dels usuaris.

Direcció: Neus Barberà (neus.barbera@surtdecasa.cat)
Responsable de continguts: Anna Zaera (anna.zaera@surtdecasa.cat
Responsable TIC: Robert Roig (robert.roig@surtdecasa.cat)
Responsable àrea tècnica: Jordi Segarra
Redacció: Roman Aixendri, Jordi Arrufat, Ireneu Aymí, Rosa Banqué, Sílvia Berbís, Elisabeth Bonfill, Cinta Caballé, Sofia Cabanes, Montse Castellà, Jordi Duran, Oriol Fuster, Oriol Gracià, Jordi Martí, Judit Monclús, Roser Royo, Roser Sebastià i Neus Obiol.
Fotògrafs: Cinta Segarra, Kristina Prancikeviciute
 

diumenge, 29 de març del 2015

errores/horrores urbanos: el centro acuático de Madrid, a la deriva

exclusiva: este es el aspecto actual del centro acuático de madrid, 120 millones de euros a la deriva




exclusiva: este es el aspecto actual del centro acuático de madrid, 120 millones de euros a la deriva

escrito por: luis manzano
necesita un salvavidas. está ahogado por las deudas o abandonado a la deriva. hacer bromas más o menos facilonas sobre el centro acuático de madrid sería muy sencillo de no ser porque el megaproyecto pensado para ser una de las sedes de las pruebas de natación, saltos y waterpolo en las candidaturas olímpicas de 2012, 2016 y 2020 les ha costado a los madrileños casi 120 millones de euros para nada… y, con recortes en servicios como sanidad o educación,  eso no tiene ni la más mínima gracia
las obras se abandonaron definitivamente en julio de 2010 y hoy, casi cinco años después, el gigantesco esqueleto del edificio recuerda lo que pudo ser, pero nunca fue. cuando se pararon las obras, se habían gastado ya 112 millones de un presupuesto que –con un sobrecoste del 40%– rondaba los 192 millones de euros.
además, el ayuntamiento tuvo que desembolsar casi 5 millones más en concepto de iva cuando se transfirió a sí mismo esta faraónica obra inacabada “de vanguardia”, como la definió en 2006 el entonces alcalde alberto ruiz gallardón. con el iva en el 21%, esto supone que hacienda valoró el edificio en 23,5 millones, y no en los más de 100 que se llevan invertidos
el futuro del centro acuático de madrid es incierto, pero pinta muy negro. idealista news te muestra en exclusiva el interior de un edificio con el que no hay forma de hacer nada: no se puede terminar, ni derribar o ni reconvertir en otros usos. en la caja del ayuntamiento de madrid sólo hay telarañas.
y no solo eso, según denuncia el periódico diagonal, desde que se pararon las obras en 2010 las empresas dragados y construcciones ortiz han seguido cobrando por las labores de mantenimiento y vigilancia de las instalaciones, cerca de 550.000 euros más. una seguridad que, como demuestran estas fotos exclusivas de idealista news, brillaba por su ausencia

dimarts, 24 de març del 2015

Barcelona bridge to be upgraded with smog-eating concrete and luminous pavements

Barcelona bridge to be upgraded with smog-eating concrete and luminous pavements

| de zeen
 
Spanish architecture studio BCQ has revealed its plans to enhance a Barcelona bridge, adding pollution-dissolving concrete, planted walls and paving that glows in the dark.
Barcelona City Council asked BCQ to upgrade the road bridge that spans the Avinguda Meridiana, a dual carriageway that brings traffic into the city from the north, to turn it into a new gateway for the Catalonian capital.
The aim is for the structure – known as the Sarajevo Bridge – to offer a more pleasant experience for pedestrians, through better lighting and improved air quality.
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
"The renovation and improvement of the Sarajevo Bridge is part of a series of actions to resolve priority for pedestrians, with the aim of it becoming a meeting point between the two Trinitat neighbourhoods," explained BCQ.
"It enables better interaction between pedestrians and vehicles, provides the space with vegetated arcades and changes the image of the bridge to distinguish it as one of the gates of Barcelona," added the team.



The bridge's existing surface will be replaced with photocatalytic concrete – a self-cleaning material that also neutralises pollutants in the air, by absorbing nitrogen oxides and converting them into harmless substances.
The technology – which is also set to be a feature of the Italian pavilion at the Milan Expo 2015 – can be applied to white or grey cement. The pollution it removes will simply be washed away by the rain.
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Site plan – click for larger image
Within this concrete, photo-luminescent elements known as glow stones will provide a source of ambient light. Similar to the glowing roads being trialled in the Netherlands, these additions are non-radioactive and non-toxic, and work by absorbing solar energy during the day and slowly releasing it after dark.
Foliage will be provided by green walls and pergolas covered in climbing plants. "Plant walls improve the quality of the urban landscape and give continuity to recently created new green areas at both ends of the bridge," said the studio.
Photovoltaic solar panels will also be installed to power low-energy LED lighting fixtures.

Project credits:
Architect: BCQ
Team: David Baena, Toni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull
Client: Ajuntament de Barcelona
M&E engineering: AIA Instal·lacions Arquitectòniques
Structural calculations: Javier Monte Collado
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Plan – click for larger image
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Section – click for larger image

Related story: Pasarela del Arganzuela by Dominique Perrault

Pasarela del Arganzuela by Dominique Perrault
Ribbons of mesh spiral around two conical bridges by French architect Dominique Perrault that cross a river and park in Madrid. More »

dissabte, 21 de març del 2015

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

La edificación, de 311 peldaños y 63 metros de altura, fue durante años la principal atalaya del barrio | Una fiesta ciudadana reivindica este domingo el uso ciudadano de este nuevo equipamiento urbano

Barcelona | 20/03/2015 - 15:52h | LA VANGUARDIA 20/03/2015 - 17:47h
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Alcantarilla de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besós, que estuvo en la avenida del Portal de l'Àngel de Barcelona hasta el 2002 Arxiu Històric del Poblenou
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Torre de les Aigües del Besòs Wikimedia / Inesvidal 

Barcelona redescubrirá este domingo un nuevo mirador, la Torre de les Aigües de Poblenou, en la plaza Ramon Calsina, construida en 1882 y durante mucho tiempo la atalaya del barrio con su imponente estructura de ladrillo de 63 metros de altura. Generaciones de niños estuvieron durante años intrigados con el reloj de la torre, de sólo seis números. "¿Los días no tienen 24 horas?", les preguntaban a sus padres, que en la mayoría de los casos no sabían qué responder.
El reloj era en realidad un indicador de un depósito de agua de 600.000 litros. Los ciudadanos pueden descubrir ahora ese y otros secretos de una de las principales señas de identidad de Poblenou. La torre, obra del arquitecto Pere Falqués, el mismo que diseñó las farolas modernistas del paseo de Gracia de Barcelona, recogía el agua de un caudal subterráneo del río Besòs, la almacenaba en ese depósito y la bombeaba hacia la ciudad.
La construcción fue impulsada por la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs. Una alcantarilla con el anagrama de esta sociedad, creada por el industrial Javier Camps, fue visible en la avenida del Portal de l'Àngel hasta comienzos del siglo XXI. Ahora la alcantarilla forma parte del museo que gestiona el Arxiu Històric del Poblenou en la Torre de les Aigües y en su edificio anexo, la Casa de Vàlvules.
Los análisis químicos establecieron en su día que se trataba de aguas freáticas de excelente calidad, pero no tuvieron en cuenta la proximidad del mar y los efectos de la sobreexplotación de los acuíferos. En 1890, apenas ocho años después de que su empresa comenzara a canalizar agua hacia Barcelona -que a principios del siglo XIX era una ciudad con graves problemas de suministro-, el sueño empresarial de Javier Camps se desmoronó como un castillo de naipes. El agua se había salinizado tanto que ni siquiera era apta para el riego, según un demoledor informe del Ayuntamiento de Barcelona.
La torre dejó de funcionar y tuvo varios dueños a partir de ese momento. El último, la industria Macosa, que utilizó el agua salada para la refrigeración de sus hornos. Esta empresa siderúrgica, que se integró en la multinacional Alstom y se trasladó a la localidad de Santa Perpètua de Mogoda en 1994, donó a la ciudad la Torre de les Aigües y ahora es de titularidad municipal. El Ayuntamiento ha cedido durante 15 años su gestión al Arxiu Històric del Poblenou, que organiza visitas guiadas -incluso nocturnas y a la carta- y quiere convertir este edificio en un nuevo reclamo turístico de Barcelona, como explica su presidente, Jordi Fossas. La torre ha sido rehabilitada por completo. Los tres millones de euros que ha costado la restauración han corrido a cargo de la empresa Agbar.
Merece la pena subir los 311 peldaños de la torre, siempre y cuando no se tenga vértigo. Las vistas son impresionantes y demuestran la profunda transformación de esta zona de Barcelona. Una fiesta popular quiere impulsar este domingo la recuperación ciudadana de la edificación. Los actos comenzarán a las diez de la mañana, con una jornada de puertas abiertas. Poco después, la Colla dels Gegants del Poblenou bailará para pequeños y grandes, y presentará en sociedad una nueva figura, el Gegantó dela Torre. A lo largo del día, habrá varias visitas guiadas hasta la terraza de la torre y una comida popular.
El resto de los platos fuertes del programa de festejos serán un espectáculo de danza de las bailarinas y coreógrafas Triana Doce y Eva Yufra (a las 12 horas), los cantos de la Coral Eirené (13 horas), una breve pieza teatral sobre la quiebra de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs (17 horas) y un pasacalles de les Colles de Diables del Poblenou (19:30 horas). El broche de oro lo pondrá un espectáculo de pirotecnia desde la cúpula de la torre a las 20 horas.


 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150320/54429136516/barcelona-redescubre-mirador-torre-de-les-aigues.html#ixzz3V3LQ2zTU
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia