divendres, 8 de setembre del 2017

La fascinació de Subirachs per les torres, protagonista d’una mostra amb obra gràfica i pintures de l’artista

Cultura > Art i museus

La fascinació de Subirachs per les torres, protagonista d’una mostra amb obra gràfica i pintures de l’artista


La Torre de les Aigües del Besòs acull l'exposició 'Subirachs. La torre com a metàfora i símbol'



Judit Subirachs La torre
Judit Subirachs, comissària de la l'exposició 'Subirachs. La torre com a metàfora i símbol', a la Torre de les Aigües del Besòs amb la pintura 'Icària II. ACN
L’escultor i pintor Josep Maria Subirachs va tenir al llarg de la seva vida una gran fascinació per les torres. Ara tres anys després de la seva mort, l’Arxiu Històric del Poble Nou i ArtTower Barcelona juntament amb l’Espai Subirachs han inaugurat una mostra d’obra gràfica i pintures de l’artista a la Torre de les Aigües del Besòs, que deixa palesa aquesta fascinació.
De fet, a ‘Subirachs. La torre com a metàfora i símbol’, es poden veure la mateixa Torre de les Aigües, la de Pisa, la de Babel, la Sagrada Família o el gratacel que es va erigir a la plaça de les Glòries dissenyat per Jean Nouvel, en una de les darreres obres que va pintar. La filla de l’artista i experta en la seva obra, Judit Subirachs, n’és la comissària i ha explicat, en declaracions a l’ACN, que ‘tota l’obra de Subirachs és molt simbòlica, en la qual fa servir moltes metàfores i un dels elements que apareix i reapareix al llarg de la seva trajectòria és la torre’. L’exposició es podrà visitar fins al 8 d’octubre.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

divendres, 1 de setembre del 2017

La Sagrada Família, al nou film d'animació de Mazinger Z

Cinema

La Sagrada Família, al nou film d'animació de Mazinger Z

La pel·lícula del mític robot s'estrenarà al gener del pròxim any

per ACN 01/09/2017 
elMón                                               
La Sagrada Família, al nou film d'animació 'Mazinger Z / Infinity' | ACN

 
La Sagrada Família de Barcelona apareix al nou film d'animació 'Mazinger Z / Infinity' dirigida per Junji Shimizu i produïda per Toei Animation. Així s'aprecia al tràiler donat a conèixer de la pel·lícula, on també hi apareix Pisa i la seva coneguda torre inclinada. 'Mazinger Z / Infinity', amb guió de Takahiro Ozawa, renova la figura del mític robot creat per Go Nagai als anys 70, que s'enfrontarà de nou en aquesta cinta al malvat Doctor Infierno i les seves "bèsties mecàniques". La pel·lícula s'estrenarà a Japó al gener del 2018, però es preveu que hi hagi una estrena prèvia a altres parts del món, tot i que no s'han concretat encara els llocs.

dimecres, 23 d’agost del 2017

Una peça magistral del Renaixement italià al bell mig de Catalunya


39: MAUSOLEU DE RAMON FOLC DE CARDONA

Una peça magistral del Renaixement italià al bell mig de Catalunya

El mausoleu de Ramon Folc de Cardona va ser fet a Nàpols i traslladat desmuntat en vaixell, i després en carro, fins a Bellpuig
Una peça magistral del Renaixement italià al bell mig de Catalunya / SANTI IGLESIAS
“Faré el mausoleu per al teu marit difunt, d’acord, però no vindré a Catalunya. El faré al meu taller”, va dir-li l’escultor napolità Giovanni Marigliano a la vídua de Ramon Folc de Cardona (1467-1522), Isabel de Requesens (marit i muller eren cosins germans, ella molt més jove que ell). Per a Giovanni Marigliano, Giovanni da Nola, anar a Catalunya era allunyar-se de les eines i els operaris i renunciar als encàrrecs locals.
L’escultor italià va estar cinc anys fent el mausoleu. El 1530 va ser traslladat desmuntat en vaixell des de Nàpols fins a Salou i carretejat fins a Bellpuig. “Es van traslladar 103 carretades de marbre de Carrara des de Salou fins a Bellpuig. Una carretada podia variar segons la grandària del carro i la força de la bèstia, però pesava uns 500 quilos; per tant, es podrien haver dut uns 51.500 quilos de marbre”, explica Joan Yeguas, conservador d’art del Renaixement i el Barroc del MNAC, que revela que fins i tot es va arranjar una part del camí perquè hi poguessin passar bé els carros. El muntatge del monument a Bellpuig va ser fàcil perquè totes les peces estaven numerades. I hi havia llibret d’instruccions, tipus Ikea.
Soc al bell mig de Catalunya, lluny del turisme de masses. Fa calor però això no és notícia. A l’estiu, fins i tot els dies que al país hi ha temperatures suaus, aquí hi continua fent calor.
Uns quants elements evidencien la potència que va tenir aquest municipi en diverses èpoques. I que continua tenint, tot i que va perdre la capitalitat de la comarca de l’Urgell, que va passar a Tàrrega: encara avui s’hi marca el preu del pollastre per a tot Catalunya, ja que hi ha la llotja d’aviram; té un magnífic teatre, l’Armengol, que per a mi té un valor afegit perquè hi tinc arrels familiars, i alberga el mausoleu de Ramon Folc de Cardona.
Avui m’acompanya l’Ignasi Aragay, director adjunt de l’ARA, que coneix molts elements del patrimoni cultural del país. Però aquest no. És per a molts un gran desconegut. De camí ens hem interessat per qui era Ramon Folc de Cardona. Doncs va ser baró de Bellpuig, comte d’Oliveto, virrei de Sicília i de Nàpols, i capità general de la Santa Lliga. Però com va aconseguir tant poder? Ens ho explica Anna Llansó, la nostra guia, de l’Oficina de Turisme de Bellpuig. “El seu pare, Antoni de Cardona, baró de Bellpuig, durant la guerra civil catalana va ser dels pocs nobles catalans que van ser partidaris del bàndol reial. El pare va morir de manera sobtada. En quedar orfe el fill, Ramon, i un vell Joan II i Ferran el Catòlic en van fer un seguiment molt de prop, el van ajudar a formar-se... D’alguna manera, el van apadrinar. Les males llengües deien que era fill bastard de Ferran el Catòlic”.
El mausoleu està situat a l’església parroquial del municipi. Ens sorprenen, d’entrada, les seves dimensions: prop d’11 metres d’alçada per 5,30 metres d’amplada. Un dels seus elements més singulars és un arc de triomf. “La mort d’un personatge es produeix quan ningú se’n recorda. L’arc de triomf simbolitza que Ramon Folc de Cardona venç l’oblit i la seva pròpia mort”, diu l’Anna. Sota l’arc veiem la juntura de les peces. Sí, està format per un conjunt de blocs de pedra. “Fixeu-vos que l’escultura de Ramon Folc de Cardona té un casc en una mà (poder militar) i en l’altra un ceptre (poder terrenal)”, ens diu l’Anna. “I aquesta mà? Com és que té tres mans?”, diu l’Ignasi. “No, és un guant!”, ens respon. Com que és a una certa altura no veiem que està separat del cos.
Tot és ple! (l’ horror vacui, esclar): allà on no hi ha cap element escultòric hi ha cargolines, petxines... “Quina expressió de dolor que té la Pietat!”, comento. I de seguida l’Anna remarca que “està considerada la millor peça”.
“Aquestes sirenes que sustenten el sarcòfag, meitat dones meitat amfibis, em recorden els granotots de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol”, diu l’Ignasi. Sort que estan senceres! “Un mossèn volia tapar-los els pits perquè podien distreure la parròquia”, diu l’Anna. Un altre mossèn sí que va aconseguir intervenir-hi: a principis del segle XX va capar amb un cisell uns angelets, argumentant que els angelets no tenen sexe.
El mausoleu és un monument molt estimat pels bellpugencs. Quan van traslladar-lo del convent de Sant Bartomeu fins aquí, al llarg del camí van posar com a protecció les teles per collir olives. Encara avui, alguns habitants de Bellpuig temen que se’l puguin endur. Ha sigut espoliat i mig destrossat. Els bellpugencs, que a la Guerra del Francès van omplir una mina seca d’explosius, van fer volar el castell, on hi havia les tropes napoleòniques, que havien saquejat el mausoleu. És la manera que tenien de fer-los fora de la vila i venjar-se. “¿Van preferir, doncs, que el castell quedés fet runa per eliminar les tropes?”, diu l’Ignasi. “Sí, sí”, confirma l’Anna. Més endavant, els marxants d’art que van espoliar les pintures romàniques del Pirineu també es van interessar pel mausoleu, però no van poder endur-se’l. I a la Guerra Civil, un altre sotrac: l’església va cremar de valent. Va caure la meitat del sostre, el sarcòfag es va obrir i el foc va danyar molt el mausoleu. Uns quants voluntaris del poble, però, van fer-se càrrec uns anys més tard de la restauració. No hi ha motius per témer que s’enduguin aquest monument magistral del Renaixement italià.
El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig
El mausoleu de Ramon Folc de Cardona va ser al convent de Sant Bartomeu, situat als afores de Bellpuig, des que va arribar a aquest municipi fins a la desamortització de Mendizábal. Aquest convent, fundat el 1507 per Ramon Folc de Cardona, és una mostra molt interessant de la transició del Gòtic català al Renaixement. Havia estat ocupat pels frares franciscans, i després per una comunitat de Paüls. Quan el visito tot és ben buit, a excepció de l’església, que acull un conjunt d’escultures d’un concurs. “Tenim molt espai per aprofitar. Som al camí de Sant Jaume. Podríem posar llits i lavabos... i acollir visitants!”, ens diu la nostra guia. D’entre les seves singularitats cal destacar els seus dos claustres i una escala de caragol que du al campanar. Hi pugem a poc a poc - esclar, és una escala de caragol -, mentre ens expliquen que Gaudí va venir-hi i va inspirar-se per a les escales de cargol que va fer en diversos edificis.

dilluns, 7 d’agost del 2017

Casas de ensueño: un chalet de lujo en Indonesia con un contenedor como tejado   

Casas de ensueño: un chalet de lujo en Indonesia con un contenedor como tejado 
Como cada semana, os mostramos  una nueva casa de ensueño. En esta ocasión nos trasladamos a la isla de  Lombok , uno de los paraísos aún sin masificar de Indonesia.  Entre  arrocales  y cultivos de bambú se  yergue  esta casas de lujo de dos estructuras con una  peculiaridad: a falta de tejado por qué no instalar un contenedor de mercancías.
El arquitecto indonesio  Budi Pradono ha diseñado esta casa de ensueño en Selong Belanak, una bahía en la costa de la isla de Lombok, en lo alto de una ladera. Además de un diseño a todo lujo, con madera y granito, y una fabulosa piscina para disfrutar de unas espectaculares vistas, la casa cuenta con la particularidad de que tiene como tejado un 'container' de mercancías.  

dissabte, 5 d’agost del 2017

Un recorregut pel millor disseny de l'any en 300 peces

Un recorregut pel millor disseny de l'any en 300 peces

El Disseny Hub Barcelona acull fins al 29 d’octubre una exposició gratuïta amb els projectes més destacats del curs pel que fa a disseny, arquitectura i creació artística

| 04/08/2017 a les 07:01h
Exposició «El millor disseny de l'any» al Disseny Hub Barcelona | Xavi Padrós
Què ha passat en els sectors del disseny, l’arquitectura i la creació artística durant l’últim any? Quins són els millors dissenys de tots els que s'han fet? Potser no en traurem l'aigua clara, però el Disseny Hub Barcelona ens convida a tenir els màxims elements necessaris de judici a través de l'exposició El millor disseny de l’any. En total, 300 peces amb els projectes més destacats d'arquitectura, interiorisme, disseny gràfic, comunicació visual, art i artesania.

L'exposició, que es podrà visitar fins al 25 d'octubre, s'ha convertit en un termòmetre anual de la creativitat i mostra del millor del disseny contemporani de casa a través dels guanyadors i finalistes dels diferents premis de les associacions del FAD. Des dels cartells que reinterpreten els edificis d'Antoni Bonet, obra de Santiago Restrepo, als treballs tèxtils de Sara Coleman i Maria Karam o la pintura orgànica i colorista de Mercè Hernández. Un ventall ampli per meravellar-se i estar al cas de les noves tendències i creacions.



Premis ADI: Reflex del Disseny Industrial

En el marc d'El millor disseny de l’any, l’Associació de Disseny Industrial (ADI-FAD), presenta la instal·lació Premis ADI: Reflex del Disseny Industrial, que mostra algunes peces icòniques que han rebut el Premi Delta entre els anys 1961 i 2016. El disseny expositiu de la mostra és obra d’Emiliana Design Studio, mentre que la gràfica de l’exposició ha anat a càrrec de David Torrents.
 
Exposició «El millor disseny de l'any» Xavi Padrós Foto: Xavi Padrós
 
Exposició «El millor disseny de l'any» Foto: Xavi Padrós

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

diumenge, 23 de juliol del 2017

El món de Giorgio de Chirico arriba al CaixaForum

Cultura > Art i museus

El món de Giorgio de Chirico arriba al CaixaForum


Exposició retrospectiva de l’artista italià, que és considerat el pare de la pintura metafísica




S’acaba d’inaugurar al CaixaForum de Barcelona una exposició retrospectiva de l’artista italià Giorgio De Chirico, que fa un ampli recull de les seves pintures, escultures, dibuixos, aquarel·les i litografies. La mostra El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat aplega 142 peces de l’autor datades entre 1913 i 1976. La majoria de les obres provenen de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, col·laboradora en l’organització, i una desena de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma.
Giorgio de Chirico és conegut per haver estat un dels inspiradors del surrealisme a través de l’estètica metafísica, que a l’exposició es pot veure, sobretot, en forma de pintures. La seva obra no es limita a un sol estil, i s’endinsa alhora en l’art clàssic i en l’art modern. La mostra s’estructura en sis parts, dividides per temes i ordenades cronològicament, en què es poden veure tots els contrastos artístics de De Chirico. Des dels retrats fins als interiors metafísics, l’artista viatja d’una època a una altra. Al públic, fins i tot, li pot semblar que veu obres d’artistes diferents.
Entre els elements més distintius de l’obra de l’autor hi ha les places d’Itàlia, símbols de l’art metafísic, i els maniquins. Es tracta d’un joc entre la realitat i la ficció, en què els personatges es converteixen en objectes i es perd el sentit de la perspectiva. Unes altres obres destacades de la mostra són les escultures dels arqueòlegs, amb qui Giorgio de Chirico s’identificava com a col·leccionistes del món, i els quadres enigmàtics dels banys misteriosos.
El recorregut acaba amb un retorn al passat en forma de cavallers barrocs i gladiadors clàssics. L’obra juga amb el temps en tot moment, de manera que hom pot trobar, per exemple, un quadre en què es representen alhora temples clàssics i castells renaixentistes. En definitiva, l’exposició demostra la gran capacitat de l’artista de representar la història de la humanitat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]