dimarts, 29 de desembre del 2015

Ildefons Cerdà va construir l’Eixample de Barcelona seguint la càbala jueva?

Ildefons Cerdà va construir l’Eixample de Barcelona seguint la càbala jueva?

Acaba de sortir publicat el llibre 'La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l'Eixample' (Angle Editorial)

Ildefons Cerdà
S’acaba de publicar el llibre ‘La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample‘ (Angle Editorial). En són autors l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona (1954) i Mar H.Pongiluppi (1984), il·lustradora, escultora i escenògrafa. El polifacètic Hernàndez Cardona fou l’iniciador del Museu d’Història de Catalunya i el Centre Cultural el Born i és autor d’una trentena d’obres, com ara la ‘Història militar de Catalunya’, en quatre volums. Ara ha decidit d’escriure, juntament amb la seva filla, un llibre amb una hipòtesi no tancada, però molt suggeridora. S’ha preguntat si l’enginyer Ildefons Cerdà (1815-1876) va construir l’Eixample de Barcelona seguint elements de la càbala jueva.
Cardona ha superposat el pla original de Cerdà amb el pla de l’esquema de l’Arbre de la Vida, element clau de la càbala jueva. I és sorprenent de veure que elements de l’Arbre de la Vida corresponen exactament amb elements clau del pla Cerdà. La corona jueva, per exemple, es correspon amb la plaça d’Espanya; la Saviesa és la plaça de Francesc Macià; el Seny, l’antic cementiri jueu; la Misericòrdia, la Travessera; el Coneixement, damunt la plaça de la Universitat; la Bellesa, damunt la plaça de les Glòries Catalanes, etcètera. Ací en podeu veure un vídeo.
Superposició del Pla Cerdà i l'arbre de la Vida
El pla Cerdà i l’Arbre de la Vida.
El llibre, en format de regal i molt ben il·lustrat, explica d’on podria venir aquesta curiosa relació. ‘Cerdà era maçó. I no sabem si era jueu o no. Podria ser que fos judaïtzant, simpatitzant, o que fos criptojueu. O que efectivament hi arribés a través de la maçoneria de la qual ell formava part. Perquè la maçoneria té una forta fonamentació amb les religions orientals. De fet, el fundador de la maçoneria s’atribueix a l’arquitecte del Temple de Jerusalem. I molt de l’imaginari i terminologia maçons estan influenciats pel judaisme.’
Un altre element que el llibre té en compte és la distància entre cada illa de cases. Hi ha 133 metres (113 d’illa de cases, 10 de carrer, i 10 de les dues voravies). Solà Morales va teoritzar sobre el perquè dels 113 metres de cada illa de cases. Hernàndez, sobre el total de 133. ‘Buscant la via simbòlica, vaig trobar que els maçons, en algunes cerimònies, juren damunt el salm 133 del Cant Gradual del Rei David. És el salm en el qual els jueus tornen del captiveri de Babilònia i construeixen la nova ciutat de Jerusalem. Aquest llibre obre més portes que no pas arriba a conclusions. Expliquem el que hem trobat, i si algú vol continuar la recerca, endavant. Tinc 61 anys, i no tinc temps per a fer llargs projectes de recerques. Però sí apuntar coses que anem trobant i que ens semblen massa coincidències alhora’, escriu Hernàndez.
Aquesta possible connexió amb la càbala de l’Eixample de Barcelona no és l’única que va tenir el projecte. ‘El respecte i continuació de les vies romanes, o els camins dels enginyers civils del segle XIX, també es poden llegir sota l’obra de Cerdà’, afegeix.
L’obra també recorda la forta vinculació política d’Ildefons Cerdà. ‘Honor i Glòria a un dels més lleials fills de la terra’, com diu al pròleg. ‘No oblidem que Cerdà, cosa que s’acostuma a amagar, és qui proclama, juntament Baldomer Lostau i Prats, vice-president de la Diputació de Barcelona, l’estat català en favor de la llibertat de Catalunya l’any 1873. De Lostau se sap. De Cerdà, no tant –explica–. Si Prim, Xifré, Cerdà, o Víctor Balaguer eren maçons, no era per a prendre cafè. Jo cada vegada estic més convençut que ells tenen un projecte nacional important per a Espanya, que ara en diríem tercera via, però que si no tira endavant, estan disposats a proclamar l’estat català per tirar endavant aquest nou país industrial, emergent i modern.’

diumenge, 29 de novembre del 2015

Les set meravelles de l’enginyeria, a punt de completar-se

Les set meravelles de l’enginyeria, a punt de completar-se

Hotel Meca
Actualment, de punta a punta del planeta hi ha projectes arquitectònics i d’enginyeria en curs que desafien tots els límits de les possibilitats constructives. El diari The Guardian s’hi ha fixat i ha destacat set macrostructures en construcció ara mateix, de la Gran Bretanya a la Xina, passant per París i l’Orient Mitjà.
Obre la llista la nova terminal de l’aeroport de Pequín, obra de Zaha Hadid. També hi ha la Kingdom Tower de Jiddah, a l’Aràbia Saudita, que una vegada enllestida s’alçarà un quilòmetre; el megapont de cinquanta quilòmetres que enllaçarà Hong Kong, Zhuhai i Macau; la immensa estructura d’acer sobre rails que ha de cobrir el reactor de Txernòbil accidentat fa tres dècades; el colossal Hotel Abraj Kudai de la Meca, que quan obri la porta tindrà deu mil habitacions per als pelegrins; el projecte ferroviari Crossrail per sota de Londres, i el Grand Stade que la Federació de Rugbi francesa construeix a París, amb capacitat per a 82.000 espectadors i sostre mòbil.
No apareix a la llista, però podria ben bé ser-hi per mèrits propis, la ‘seu galàctica’ que la companyia Apple construeix ara mateix a Cupertino (Califòrnia):

dijous, 5 de novembre del 2015

Impressores 3D gegants per construir cases exprés

Impressores 3D gegants per construir cases exprés

Una companyia xinesa ha aixecat 10 cases en 24 hores amb impressores 3D de grans dimensions que permeten fabricar edificis amb menys materials i més barats

Una impressora 3D pot construir una casa. La companyia xinesa Winsun ha creat impressores 3D gegants que permeten una construcció d'edificis més ràpida, amb menys materials i més barata.
Winsun ha aconseguit construir un bloc d’apartaments de cinc pisos i 1.100 metres quadrats a la Xina fent servir una macroimpressora.
Segons la companyia, actualment es poden construir   10 cases en 24 hores, i la seva tècnica permet estalviar:
  • El 60% dels materials que s’utilitzen
  • El 70% en el temps de creació
  • El 80% dels costos laborals
Per fer-ho possible, l’empresa xinesa Winsun ha desenvolupat impressores amb unes mides de sis metres d'altura, deu d'ample i 40 de llarg.  El material que fa servir és una combinació de ciment, residus industrials, com el vidre, i un component d’enduriment. La impressora 3D diposita el material per capes per crear les parts de l'habitatge, i finalment les peces es transporten, s’uneixen i s’instal·len per formar les construccions.
Amb la producció 3D el cost de producció d’una casa és de quatre mil euros i suposa una notable reducció del preu respecte de les que es construeixen amb les tècniques tradicionals del sector de la construcció. La Xina vol obrir-se a altres mercats per estendre aquesta tècnica.
Als Estats Units també han fabricat impressores 3D de grans dimensions amb les quals poden construir una casa de dues plantes en 24 hores. La tecnologia s’ha desenvolupat gràcies al projecte Contour Crafting de la Universitat del Sud de Califòrnia. Combina la tècnica de producció 3D amb elements de robòtica. Les màquines s'acoblen a les parets i poden construir els edificis en vertical. D’aquesta manera, les peces es fabriquen a la mateixa zona de construcció.
El sistema ha estat creat pel professor Behrokh Khoshnevis, que assegura que la construcció 3D permet fabricar edificis amb més capacitat per suportar moviments sísmics.
Les màquines, però, encara deixen feina per a la mà d’obra humana, com la instal·lació de cables, finestrals i portes.

Etiquetes

Why Design Now?: Contour Crafting

divendres, 30 d’octubre del 2015

El lleó menja gamba de Subirachs

BARCELONEJANT

El lleó menja gamba de Subirachs

La Sagrada Famílila retira de la façana de la Passió una grotesca escultura, quasi de l'escola artística del restaurat Eccehomo de Borja

El lleó menja gamba de Subirachs
L'escultura, abans de ser retirada.
EL PERIODICO
CARLES COLS
Divendres, 30 d'octubre del 2015
Aquest 2015 s’han complert 25 anys de la manifestació que un grup d’intel·lec- tuals va organitzar davant la Sagrada Família en contra del conjunt escultòric que Josep Maria Subirachs començava llavors a instal·lar a la façana de la Passió. Encara avui causa estupefacció. Aquella protesta és de les que fan ràbia haver-se-les perdut, sobretot una vegada rellegida la despectiva crònica que el diari Abc li va dedicar l’endemà. Els participants, uns 500 segons la Guàrdia Urbana, van dedicar una hora a la lapidació verbal de l’escultor, que va treure el cap un parell de vegades a la reixa per sentir en directe les mofes. 

El lleó menja gamba de Subirachs

La Sagrada Famílila retira de la façana de la Passió una grotesca escultura, quasi de l'escola artística del restaurat Eccehomo de Borja

Llegir l'article complet a EL PERIODICO

dijous, 29 d’octubre del 2015

Un avi construeix als seus néts una casa de l'arbre de tres pisos

Un avi construeix als seus néts una casa de l'arbre de tres pisos

Hewitt, de 59 anys, ha construït una vivenda de 12 metres amb tota classe de comoditats

Un avi construeix als seus néts una casa de l'arbre de tres pisos
AP / MIKE GEORGE
La vivenda de tres pisos i 12 metres d'altura que un avi nord-americà ha construït sobre un arbre per als seus néts.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 5 d'octubre del 2015 - 15.35 h
L'amor dels avis als seus néts no coneix límits. Encara que alguns d'ells ho portin a extrems poc habituals. És el cas de Jay Hewiit, un nord-americà de 59 anys que ha construït per als seus dos néts una casa en un arbre. El tema no passaria d'aquí --és habitual que als EUA la gent gran faci aquestes construccions als petits de la família-- però la 'caseta' en aquest cas té tres pisos i fa 12 metres d'altura.

Hewiit, un constructor jubilat, no ha escatimat en l'obra. La casa de l'arbre té calefacció, llum, una finestra senyorial i un sistema de ventilació, entre altres comoditats. Els beneficiaris seran els seus néts, de quatre i sis anys.
L'obra ha sigut llarga, ja que va començar a dissenyar-la quan els nens encara no havien nascut, segons informa el 'Sun Cronichle'. "Quan vaig començar, vaig pensar que contruiria als meus néts la millor casa de l'arbre que ningú hagi tingut mai", ha explicat, reconeixent que, de petit, ell també en tenia una.

TEMES

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Descobreix els llocs de Barcelona on va viure Gaudí

 Descobreix els llocs de Barcelona on va viure Gaudí

Antoni Gaudí va viure a Ciutat Vella, a l'Eixample i Gràcia, diferents districtes que marquen les diferents èpoques per on va passar l'arquitecte des que va arribar a Barcelona.

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimarts, 27 d'octubre del 2015 - 15.23 h
Quan Antoni Gaudí va deixar Reus per venir a estudiar arquitectura a Barcelona es va instal·lar, amb el seu germà, a Ciutat Vella, concretament al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el 1868.
La seva família, d'origen humil, va vendre uns terrenys perquè els seus fills poguessin estudiar i aquella zona era la més econòmica que van trobar.
Van estar a la placeta de Montcada número 12 i després es van mudar molt a prop, al carrer Espaseria número 10. Les dues vivendes es troben al costat de Santa Maria del Mar, font d'inspiració arquitectònica de Gaudí.
Després va viure al carrer Verdaguer i Callís número 16, on vivia una tia i on, a penes uns anys després, es va construir el Palau de la Música Catalana, un dels símbols modernistes de Barcelona.
L'últim lloc de Ciutat Vella on va viure és el carrer de Sant Rafael número 26, cantonada amb la Rambla del Raval.
Durant la seva vida a Ciutat Vella, Antoni Gaudí era un jove que vestia bé, anava a les tertúlies que s'organitzaven a diferents bars del centre i estava allunyat de la vida religiosa. Però, una vegada va començar a rebre encàrrecs professionals, va anar canviant de manera de viure i també de districte.
La majoria dels seus clients eren de la burgesia barcelonina i vivien al districte de l'Eixample. Llavors Gaudí va decidir mudar-se i ho va fer molt a prop d'una de les fàbriques de mobiliari modernista més coneguda de l'època. Primer va viure al carrer Consell de Cent, 370 i, després, es va mudar al carrer Diputació, 339.
Finalment Gaudí es va instal·lar a la Casa Rosada del Parc Güell, una vivenda que va compartir amb el seu pare, que va morir al cap d'un any, i la seva neboda, que va morir 6 anys després.
Quan Gaudí es va quedar sol estava immers en el projecte de la Sagrada Família i va acabar vivint a l'obrador del temple expiatori fins que va morir.

Vols saber en quins llocs de Barcelona va viure Antoni Gaudí?

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Els edificis més emblemàtics de Barcelona obren portes pel festival ‘48H Open House’

casaPlanells-0657

Les torres venecianes, el Cercle del Liceu, l’hivernacle del Parc de la Ciutadella, la Torre Banc Sabadell, el refugi anti-aèri de la Plaça del Diamant… i fins i tot les clavegueres! Avui i demà més de 150 edificis d’interès arquitectònic de Barcelona i la rodalia obren les portes amb motiu del ‘48H Open House’, un festival internacional d’arquitectura que ja fa sis anys que es fa. Cada any s’incorporen edificis nous a la cita i aquest any es podrà visitar el Campanar de Santa Maria del Pi, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o la Dessalinitzadora del Llobregat, entre més.
L’objectiu principal del ‘48H Open House’ és descobrir tota mena d’edificis amb un alt valor arquitectònic i per això el festival presenta una insòlita barreja que avarca palaus modernistes, cases unifamiliars de la postguerra, edificis rehabilitats i nous equipaments. Un dels grans pols d’atracció del festival és l’accés a indrets que habitualment no estan oberts al públic, com ara les Torres Venecianes de Montjuïc o els estudis d’artistes de l’antiga fàbrica Lehman.

Però el ‘48H Open House’ avarca més enllà de Barcelona i la ciutat convidada enguany es Sant Joan Despí. La vila ofereix la possibilitat de redescobrir l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va ser arquitecte municipal. Per això s’ha dissenyat un itinerari especial que inclou les visites a dos edificis que va projectar l’artista: la Torre de la Creu i Can Negre. Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt també repeteixen la participació en el festival.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Les sis torres centrals de la Sagrada Família s'enllestiran el 2023

Les sis torres centrals de la Sagrada Família s'enllestiran el 2023

Vídeo de l'avanç de la construcció de la Sagrada Família es pot veure en una altra part del BLOC

Seran visibles l'any 2017

Les cantories i els vitralls de la nau central s’han restaurat i s’ha col·locat una segona porta de bronze al portal de l’Esperança

Un jove s'enfila a una de les grues de la Sagrada Família i comparteix l'experiència a Instagram

| 21/10/2015 a les 16:47h
L’arquitecte director de la basílica de la Sagrada Família, Jordi Faulí, ha informat aquest dimecres que els treballs de construcció de les sis torres centrals del temple ja han començat, amb tractament de la pedra utilitzada i muntatge dels panells que aixecaran les columnes. Amb tot, no serà fins l’any 2017 que les torres començaran a ser visibles.

El 2020 es preveu haver enllestit el tram “parabòlic” de la torre, però restaran encara “entre dos i tres anys” per culminar l’obra, amb els pinacles que coronen les peces. Actualment es treballa a la Sala Creuer, base de la gran torre de Jesucrist, i les obres a la sagristia acabaran a finals d’any. Les cantories i els vitralls de la nau central, enllestits.

Construïm les Torres | Construimos las Torres | We're building the Towers

La Sagrada Família comença a aixecar la seva gran talaia

LA BASÍLICA DE GAUDÍ

La Sagrada Família comença a aixecar la seva gran talaia

La Torre de Jesucrist farà 172 metres, gairebé com la muntanya de Montjuïc

Imatges virtuals de la construcció de la Basílica de la Sagrada Família
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dimecres, 21 d'octubre del 2015 - 16.33 h
De les 18 torres que va projectar Antoni Gaudí per a la basílica de la Sagrada Família, actualment només n'hi ha vuit d'aixecades, quatre a la façana del Naixement i quatre a la façana de la Passió. Aquest any és significatiu en l'avanç de les obres perquè s'acaba d'iniciar la construcció de la Torre de Jesucrist, que una vegada acabada arribarà als 172,5 metres d'altura.
"S'aproximarà a la muntanya de Montjuïc, que fa 180 metres, però Gaudí no la volia superar", explica Jordi Faulí, arquitecte director de les obres del temple, que està previst que s'acabin el 2026. El pressupost invertit per la Junta Constructora del Temple Expiatori, una fundació eclesiàstica creada el 1895 que es manté amb donatius i amb la venda d'entrades a les visites, és de "25 milions d'euros anuals", segons informa Faulí, que dimecres al matí ha fet balanç de les obres amb motiu de les jornades de portes obertes que se celebren el 23, 24 i 25 d'octubre. Encara que les entrades es van acabar el primer dia que es van oferir a la web.
Fins a aquest moment, s'ha executat el 70% de les obres, que es van iniciar el 1882, quan el primer arquitecte Francesc de Paula del Villar va col·locar la primera pedra. L'any següent Gaudí el va substituir, i el 1889 ja havia acabat la cripta.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Habitatge racionalista per a refugiats de guerra La Casa Bloc, edificada als anys trenta del segle XX, és un exemple d'arquitectura social destinada a la classe treballadora.El Govern utilitzarà l'immoble per acollir les persones que fugen del conflicte bèl·lic de Síria.El Govern contradiu els plans d'acollida de refugiats de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Palmer-Nd | 03/10/2015 a les 22:00h Especial: El drama dels refugiats a les portes d'Europa La Casa Bloc acollirà refugiats a les instal·lacions de l'antiga residència de vídues de militars | Adrià Costa Durant els anys de la Segona República Espanyola, la Generalitat de Catalunya va promoure el disseny i la construcció de la Casa Bloc, l'edifici d'habitatges situat al passeig de Torres i Bages, 95-99, de Barcelona, que ara el Govern utilitzarà per acollir els refugiats que arribin a Catalunya fugint dels conflictes bèl·lics, en especial de la Guerra de Síria. L'esmentat edifici no és en cap cas un immoble qualsevol, sinó que es tracta d'una obra singular efectuada pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, que preconitzava la funcionalitat dels edificis per sobre de l'ornamentació, i que a més defensava la necessitat de cobrir i millorar les necessitats socials i d'habitatge de la classe obrera. És a partir d'aquests criteris que l'any 1933 el president de la Generalitat, Francesc Macià, hi va posar la primera pedra d'aquest gran immoble del barri de Sant Andreu, amb l'objectiu d'acollir les famílies més humils del veïnat. En les obres hi van participar els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC. Finalitzat parcialment el 1936, la Casa Bloc buscava fer habitatges funcionals com a resposta a les males condicions en que vivien els proletaris en un barri industrial com aquell. Condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època Dissenyat en cinc blocs ordenats en forma de lletra S invertida, la Casa Bloc oferia en els seus més de dos-cents habitatges originals unes solucions per a les condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època, com ara l'aprofitament màxim de la llum natural i una ventilació adequada, i alhora permetia afavorir les relacions socials, tant en les zones comunes com en els dos jardins interiors projectats conjuntament amb l'edifici. Acabada la Guerra Civil i abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. L'any 1948, i amb la intenció d'allotjar-hi també famílies de policies, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors, que no responia als criteris del projecte original i que va ser enderrocat l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral. Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i des del 1992 ostenta la declaració de Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Un dels seus pisos està habilitat com a casa-museu, gestionat pel Disseny Hub Barcelona. Rehabilitada la passada dècada, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social. Com a herència de l'ús que se li va donar acabada la Guerra Civil, un dels blocs estava destinat a residència per a vídues de familiars. Recentment però, les últimes usuàries van ser destinades a altres residències, de tal manera que actualment es troba buit. La Casa Bloc va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República per dotar la classe treballadora d'habitatges dignes i funcionals. Foto: Adrià Costa És en aquest espai on el Govern de la Generalitat preveu acollir els primers contingents de refugiats provinents dels conflictes bèl·lics. Segons Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, tret de la necessitat de “petites reparacions”, l'equipament està “en òptimes condicions i plenament operatiu”. Actualment consta de 26 pisos de tres habitacions cadascun, de tal manera que s'hi podrà organitzar l'estada de diverses famílies garantint que aquestes hi puguin viure “de forma separada i amb la intimitat necessària” per un període d'una o dues setmanes, fins que se'ls pugui traslladar a allotjaments definitius. En aquest sentit, la Casa Bloc reprèn un cop més un dels principis fundacionals de la seva construcció. És a dir, si es va construir per dotar de sostre digne i racional a les famílies més humils de Sant Andreu, ara, gairebé vuitanta anys després, realitzarà la mateixa funció amb aquelles persones que fugen de la guerra i la misèria arreu del món. El Govern contradiu els plans d'acollida de refugiats de l'Ajuntament de Barcelona Refugiats del segle XXI Barcelona es prepara per rebre 600 refugiats el novembre L'Apolo organitza un concert solidari amb els refugiats Ban Ki-moon alerta que «el sistema humanitari internacional està en fallida» Ataquen amb pedres i petards un autobús de refugiats al sud de Finlàndia

Habitatge racionalista per a refugiats de guerra

La Casa Bloc, edificada als anys trenta del segle XX, és un exemple d'arquitectura social destinada a la classe treballadora.El Govern utilitzarà l'immoble per acollir les persones que fugen del conflicte bèl·lic de Síria.El Govern contradiu els plans d'acollida de refugiats de l'Ajuntament de Barcelona

-Nd | 03/10/2015 a les 22:00h
La Casa Bloc acollirà refugiats a les instal·lacions de l'antiga residència de vídues de militars | Adrià Costa
Durant els anys de la Segona República Espanyola, la Generalitat de Catalunya va promoure el disseny i la construcció de la Casa Bloc, l'edifici d'habitatges situat al passeig de Torres i Bages, 95-99, de Barcelona, que ara el Govern utilitzarà per acollir els refugiats que arribin a Catalunya fugint dels conflictes bèl·lics, en especial de la Guerra de Síria.

L'esmentat edifici no és en cap cas un immoble qualsevol, sinó que es tracta d'una obra singular efectuada pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, que preconitzava la funcionalitat dels edificis per sobre de l'ornamentació, i que a més defensava la necessitat de cobrir i millorar les necessitats socials i d'habitatge de la classe obrera.

És a partir d'aquests criteris que l'any 1933 el president de la Generalitat, Francesc Macià, hi va posar la primera pedra d'aquest gran immoble del barri de Sant Andreu, amb l'objectiu d'acollir les famílies més humils del veïnat. En les obres hi van participar els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC. Finalitzat parcialment el 1936, la Casa Bloc buscava fer habitatges funcionals com a resposta a les males condicions en que vivien els proletaris en un barri industrial com aquell.

Condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època

Dissenyat en cinc blocs ordenats en forma de lletra S invertida, la Casa Bloc oferia en els seus més de dos-cents habitatges originals unes solucions per a les condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època, com ara l'aprofitament màxim de la llum natural i una ventilació adequada, i alhora permetia afavorir les relacions socials, tant en les zones comunes com en els dos jardins interiors projectats conjuntament amb l'edifici.

Acabada la Guerra Civil i abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. L'any 1948, i amb la intenció d'allotjar-hi també famílies de policies, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors, que no responia als criteris del projecte original i que va ser enderrocat l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral.

Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i des del 1992 ostenta la declaració de  Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Un dels seus pisos està habilitat com a casa-museu, gestionat pel Disseny Hub Barcelona. Rehabilitada la passada dècada, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social. Com a herència de l'ús que se li va donar acabada la Guerra Civil, un dels blocs estava destinat a residència per a vídues de familiars. Recentment però, les últimes usuàries van ser destinades a altres residències, de tal manera que actualment es troba buit.
 
La Casa Bloc va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República per dotar la classe treballadora d'habitatges dignes i funcionals. Foto: Adrià Costa

És en aquest espai on el Govern de la Generalitat preveu acollir els primers contingents de refugiats provinents dels conflictes bèl·lics. Segons Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, tret de la necessitat de “petites reparacions”, l'equipament està “en òptimes condicions i plenament operatiu”. Actualment consta de 26 pisos de tres habitacions cadascun, de tal manera que s'hi podrà organitzar l'estada de diverses famílies garantint que aquestes hi puguin viure “de forma separada i amb la intimitat necessària” per un període d'una o dues setmanes, fins que se'ls pugui traslladar a allotjaments definitius.

En aquest sentit, la Casa Bloc reprèn un cop més un dels principis fundacionals de la seva construcció. És a dir, si es va construir per dotar de sostre digne i racional a les famílies més humils de Sant Andreu, ara, gairebé vuitanta anys després, realitzarà la mateixa funció amb aquelles persones que fugen de la guerra i la misèria arreu del món.

Portes obertes a la Sagrada Família del 23 al 25 d'octubre

30.000 ENTRADES GRATUÏTES

Portes obertes a la Sagrada Família del 23 al 25 d'octubre

A partir del dia 14 es podran fer reserves a través de la web del temple

Portes obertes a la Sagrada Família del 23 al 25 d'octubre
JOAN S. PUIG PASQUAL
La Sagrada Família és un dels principals reclams culturals de Barcelona.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Divendres, 2 d'octubre del 2015 - 16.44 h
La basílica de la Sagrada Família de Barcelona obrirà gratuïtament les portes al públic els dies 23, 24 i 25 d'octubre, entre les 16 i les 20 hores.
Segons informa el temple en un comunicat, aquests dies es distribuiran 30.000 entrades gratuïtes que es podran aconseguir a la seva web a partir del 14 d'octubre a les 9.00 hores.
La campanya de portes obertes anirà acompanyada de la col·locació d'elements visuals en diferents carrers de Barcelona.

dimecres, 30 de setembre del 2015

"Catalunya Experience" s'estrena a TV3 visitant el cap de Creus i la Garrotxa

"Catalunya Experience" s'estrena a TV3 visitant el cap de Creus i la Garrotxa

29-09-2015 22:00-Regió 7

Ivana Miño sobrevolarà amb Trevor Hawkins i Cori Jo Adams la Garrotxa  ccma
Ivana Miño sobrevolarà amb Trevor Hawkins i Cori Jo Adams la Garrotxa ccma


Mostrar Catalunya arreu del món per mitjà de viatgers amb una gran influència pública. Amb aquesta premissa s'estrena aquesta nit Catalunya Experience, la sèrie documental de gran format de TV3 presentada per l'actriu Ivana Miño. El format proposa fer un viatge de Catalunya al món, a través de la mirada de convidats dels cinc continents, que visitaran el país durant dotze capítols.
Dirigit per Xavier Brichs i rodat amb una imatge cinematogràfica d'alta qualitat i en anglès, amb la possibilitat de veure'l doblat i/o subtitulat, Catalunya Experience proposa a un grup de viatgers vinguts de diferents punts del planeta esquiar al Pirineu, veremar al Priorat i participar en festes com el Carnaval de Vilanova, Sant Jordi o la Patum per conèixer la realitat social, geogràfica i cultural de Catalunya. Són instagramers, bloguers, fotògrafs, presentadors de televisió i escriptors, provinents dels Estats Units, Sud-àfrica, Austràlia, Regne Unit, Polònia, Mèxic i Indonèsia.
El realitzador audiovisual nord-americà Trevor Hawkins, acompanyat de Cori Jo Adams, serà el primer dels convidats. Hawkins és un realitzador audiovisual dels Estats Units que té més de mig milió de visites a les xarxes socials, on mostra les seves aventures arreu del món. Acompanyats de la Ivana, aquesta parella de Kansas gaudirà del cap de Creus en el mes de novembre, visitarà un monestir únic al món, es capbussarà a la Costa Brava i es lleparà els dits dalt d'una barca de pesca. A més, tindran el privilegi de veure la Garrotxa des de l'aire i torraran castanyes en un mas que ja tenia el foc encès quan Colom va arribar al continent americà. Segons explica TV3 en un comunicat, Hawkins va assegurar que "aquesta experiència ha estat molt més autèntica que caminar per una terra desconeguda, mirant com un turista".

dijous, 24 de setembre del 2015

ARCHILETTERS- NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

10.1

L’arquitectura com a esdeveniment.

PÒSIT CONCURSAL (2009-2015)
Des de 1991 fins a l’any 2000 només hi havíem concursat en quatre ocasions: el Centre de Salut de Vilamarxant, la intervenció residencial i rehabilitació de l’escorxador de Tortosa, el Concurs restringit del concessionari de Ford a la pista de Silla i els habitages de Promoció Pública del IVVSA als carrers de Quart-Carrasquer de VLC.
Entre l’any 2000-2008, en plena efervescència constructora només a quatre mes: Entorn urbà del centre històric de Sueca, la seu de Gandia del CTAV, Promoció del PAI Grau-Vell a Massamagrell i el del Logo de l’empresa CYPE d’Alacant.
És a partir de l’aparició de la crisi de treball de 2009 on comencem a replantejar-nos la finalitat dels concursos tan vilipendiats i discutits en la majoria de casos amb traces d’irrealitat realitzable. Sobretot per la manera de ser plantejats. Sempre amb l’espasa de Damocles penjant sobre els caps sobre l’existència de “tongo”. Que tot veient el resultat final sembla donar la raó als malpensats.
Per a nosaltres sempre ha estat una eina de coneixements. Deiem amb sornegueria: “ens agrada presentar-nos-hi i perdre’n”. Per tal d’enfortir la moral de derrota i esperonar-nos a trencar el malefici algun dia. Després de vint-i-tants concursos ja tenim material suficient per a detectar un pòsit que hem acumulat. També tenim el costum de revisar els guanyadors i accèsits, tot comparant amb el nostre que fa de patró de mesura. Per a saber on estem fallant.
No hem estat exempts de discussions dins de l’Estudi per tal de filar més prim i en els darrers temps hem fet un tomb cap a fixar millor la presentació i l’estètica dels prototips presents. Tendència contrària a la meua pròpia que negava presentar res que no fos construïble de manera seriada, industrial i econòmica. Els col·laboradors joves s’enfrontaven amb la meua dèria…en veure els guanyadors d’alguns concursos que eren incostruïbles i sols forjaven magnífiques representacions. I he acabat donant-los la raó, tot conjuminant una sèrie de trets que em costen, per formació, renunciar a la realitat íntima.
Entorn natural i urbà, ús de recursos no exhauribles i gratuïts, sostenibilitat real (no “propagandista”), modulació industrial, optimització de qualitat/preu, intent d’implementació de l’economia del Bé Comú, distribucions senzilles, insercions contrastants, programes oberts, l’arquitectura com a esdeveniment. I, sobretot, la gent, la societat ad hoc, l’activitat humana, animal, vegetal i mineral que relliga tot l’anterior perquè, sense elles, aquest teixit quedaria deixatat i inharmònic.



Ací hi ha una relació d’algunes de les nostres propostes.

Deixa un comentari

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(38). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, EL 27S VOTEU INDEPENDÈNCIA.

Articles del Víctor

16.09-21.09.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(38). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, EL 27S VOTEU INDEPENDÈNCIA.
Segurament comença la setmana més difícil i decisiva de la nostra vida com a país, tant col-lectivament com individualment.”
Som a la setmana del canvi d'una tardor que esdevé tan estranya com els temps, som a la setmana de les Festes Majors tardanes, Santa Tecla la petita de Sitges i la gran de Tarragona, amb la principal i única la del Cap i Casal de Catalunya, la Mercè de Barcelona , que es fa tan gran com la fama de la ciutat. I aquest final de mes, el quart diumenge - si no l'han canviat- i coincidint amb el 27S és la Festa Major, la gran de Cervera i algunes de les meves “recordances “ amb dosis de foto-memòria són els típics balls a l'emvelat del Casal de Cervera a la Plaça Santa Anna, (abans la més sardanista de totes ) i parlant de sardanes, recordo els Concursos de Sardanes a la Plaça Major amb les Colles Jovencells i la Nova Segarra. De llavors ha plogut força, ja en parlarem.
..............................
Una setmana que tambè coincideix, amb el diumenge passat 20.09.15 a set dies del 27S,que fa tres anys que va néixer EL BLOC DEL VÍCTOR- http://elblocdelvictor.blogspot.com , i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “ divertimento” i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a 355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el que representa una projecció geomètrica important. I així us comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut, sense voler-ho, un mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del mitjà i de l'autor. Gràcies per permetre'm un xic publicitat meva, en continuarem parlant. 
 
Per “terra, mar i aire “, la “brunete mediàtica”, clavegueres de l'Estat , els bancs, etc. 
Si fa tres setmanes els unionistes donaven mostres que estaven espantats de debò, imaginem-nos i constatem el reguitzell d'amenaces, trampes i intents de fer por. Som a la setmana que com heu vist i veureu , aquest Estat que no ens estima, que ens explota, menysprea i alhora ens vol fer desaparèixer com a país i per això hem de marxar el més de pressa possible -, treu totes les seves armes, aquelles que abans en dèiem “ Per terra , mar i aire” i li hem de sumar les clavegueres de l'Estat, els poders fàctics, els bancs, Sindicats Espanyols, el Banc d'Espanya i el seu corralito, Correus, els Cercles d'Empresaris, Foment del Treball, Telefònica, i un llarg etcètera. També alguns empresaris - de casa que els hi ha sortit l'ànima botiflera - o que el seu vot, es pensen ells, val molt més que el dels altres i manipulen i coaccionen als seus treballadors amb vídeos com ho ha fet el President d'Almirall o el de Pronovies. Per no dir en Rosell de la CEOE, o en Bonet de Freixenet - que valdria més que cuides el Cava – i que es creuen els amos del món i posen per davant els seus interessos que els de tot un país i el seu futur. 
 I no diguem dels atacs sistemàtics teledirigits des de la Moncloa o dels Ministeris corresponents que aconsellaven mandoiordeno al (TC), Tribunal Constitucional que prepara lleis per empresonar al President Mas o anul-lar la poca autonomia catalana. O els directius donades a la Junta Electoral Central (JEC), que va fer -imposar sisplauperforça ,com en plena Dictadura Franquista- aquest diumenge passat, 20.09.15 a la tarda part de les emissores de Comissió Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) TV3, el 3/24, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació dones tres hores de programació d'actes de campanya electoral dels grups Unionistes i del No com PP, PSC, Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans, diuen que Unió hi renuncià, que són els varen manar que es fes. I tot això per compensar que teòricament no havien participat en la Via Lliure de la Meridiana el passat 11S15. Una compensació que només va arribar a un 2% de quota televisiva de l’emissió de TV3 i 3/24 durant la tarda del diumenge, mentre que la retransmissió de la Via Lliure de la Meridiana va arribar a una quota del 23%, amb uns 450.000 espectadors.
Disbauxa d' enquestes 

No recordo pas que en cap de les conteses electorals que he viscut i seguit hi hagi hagut tantes enquestes com aquesta i que la majoria (totes menys una o dues) donin uns resultats tan parells, encara que us tinc de dir que personalment em fa una mica tanta exactitud i amb això coincidim amb en Lluís Llach quan diu: “Diguin el que diguin les enquestes, no podem abaixar ni un bri la guàrdia” , o que Les enquestes diuen que anem bé, però no us en refieu”, que sospita que darrere aquestes enquestes hi pot haver la voluntat de desmobilitzar els independentistes i Llach continua dien : “Quan veig que l’ABC, o El País, tan democràtic i tan socialista ell, i el comte de Godó amb La Vanguardia ens donen majories, em fa sospitar”. 
 La quatre darreres enquestes del dia 21.09.15, són la d' El Mundo, La Sexta, i 8TV que totes tres donen a Junts pel Sí, mes la CUP a les portes de la majoria absoluta, i que segons la d' ElDiario l'independentisme no arribaria a la majoria absoluta.
I fins darrera hora ens tocaran el voraviu. 
 Aquest matí una fallada en el sistema informàtic de Correus - quina casualitat-, i les oficines de Correus no han pogut oferir cap servei des de les nou del matí i això ha impedit votar per correu a les eleccions del 27-S, una fallada en l'ambit de tot l’estat espanyol. A més Joan Tardà ha denunciat que han prohibit al personal de Correus que aquesta setmana treballi a la tarda per activar vot per correu.
Acabarem amb dues curiositats, quan el Mas més càustic va dir a Tortosa: “Grandes jefes PP-PSOE-Podemos venir reserva catalana decir indígenas qué votar” , i l'altra és que Pablo Iglesias no se sent còmode en la cursa electoral catalana i confessa que és “com fer campanya en un altre país”, no sap que és en un altre país. 
 
Ara ha arribat l'hora de la veritat: EL 27S VOTEM INDEPENDÈNCIA, amb determinació i sense por , doncs tenim les oportunitat de posar les bases per fer un nou país catalá, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)

21.09.15
FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)
Aquest diumenge 20.09.15 a set dies del 27S fa tres anys que va néixer EL BLOC DEL VÍCTOR - http://elblocdelvictor.blogspot.com , i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “ divertimento” i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a 355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el que representa una projecció geomètrica important. I així us comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut , sense voler-ho, un mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del mitjà i de l'autor.
Salut i independència
Víctor Lluelles i Cardona

Voteu en gran

Voteu en gran

"Aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur"

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.


Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

dimecres, 23 de setembre del 2015

El despertar de la Casa Batlló (Mapping Oficial HD)

El despertar de la Casa Batlló

El despertar de la Casa Batlló

Con motivo de la festividad La Mercè, la fachada se iluminará con un espectacular proyección audiovisual en 3D

La Mercè | 22/09/2015 - 12:01h | Última actualización: 22/09/2015 - 16:13h
El despertar de la Casa Batlló - Teaser tráiler del 'mapping' de Casa Batlló de 2015
El despertar de la Casa Batlló
'Mapping' de la Casa Batlló 2012 LVD
Barcelona (Redacción).- La Casa Batlló, uno de los edificios más emblemáticos de  Gaudí en Barcelona, celebra su décimo aniversario como Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO. Por este motivo, durante las fiestas de La Mercè, su fachada se iluminará con una proyección audiovisual/mapping, y una performance en la que se espera la participación de más de 20.000 personas. Un espectáculo de luz, música y color que mostrará las leyendas ocultas en los diferentes rincones de la portada: los bostezos, las máscaras, el agua, los huesos y el dragón.
La proyección tendrá lugar el próximo 23 de septiembre, durará 30 minutos y se realizarán dos pases: a las 21:00 horas y a las 22:30 horas. Además, antes de cada proyección, en un gesto, los asistentes 'despertarán al Dragón' que ahora duerme bajo el tejado a través de la sincronización de sus smartphones, en una acción telemática espectacular sin precedentes.
Este acto se podrá seguir en streaming a través de http://mapping.casabatllo.cat/.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ocio/la-merce/20150922/54436745717/casa-batllo-mapping-merce.html#ixzz3mbbWS6T6
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia