ARCHILETTERS
NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE
L’arquitectura com a esdeveniment.
Deixa una resposta
PÒSIT CONCURSAL (2009-2015)
Des de 1991 fins a l’any 2000 només hi havíem concursat en quatre ocasions: el Centre de Salut de Vilamarxant, la intervenció residencial i rehabilitació de l’escorxador de Tortosa, el Concurs restringit del concessionari de Ford a la pista de Silla i els habitages de Promoció Pública del IVVSA als carrers de Quart-Carrasquer de VLC.
Entre l’any 2000-2008, en plena efervescència constructora només a quatre mes: Entorn urbà del centre històric de Sueca, la seu de Gandia del CTAV, Promoció del PAI Grau-Vell a Massamagrell i el del Logo de l’empresa CYPE d’Alacant.
Ací hi ha una relació d’algunes de les nostres propostes.
Des de 1991 fins a l’any 2000 només hi havíem concursat en quatre ocasions: el Centre de Salut de Vilamarxant, la intervenció residencial i rehabilitació de l’escorxador de Tortosa, el Concurs restringit del concessionari de Ford a la pista de Silla i els habitages de Promoció Pública del IVVSA als carrers de Quart-Carrasquer de VLC.
Entre l’any 2000-2008, en plena efervescència constructora només a quatre mes: Entorn urbà del centre històric de Sueca, la seu de Gandia del CTAV, Promoció del PAI Grau-Vell a Massamagrell i el del Logo de l’empresa CYPE d’Alacant.
És a partir de l’aparició de la crisi de
treball de 2009 on comencem a replantejar-nos la finalitat dels
concursos tan vilipendiats i discutits en la majoria de casos amb traces
d’irrealitat realitzable. Sobretot per la manera de ser plantejats.
Sempre amb l’espasa de Damocles penjant sobre els caps sobre
l’existència de “tongo”. Que tot veient el resultat final sembla donar
la raó als malpensats.
Per a nosaltres sempre ha estat una eina
de coneixements. Deiem amb sornegueria: “ens agrada presentar-nos-hi i
perdre’n”. Per tal d’enfortir la moral de derrota i esperonar-nos a
trencar el malefici algun dia. Després de vint-i-tants concursos ja
tenim material suficient per a detectar un pòsit que hem acumulat. També
tenim el costum de revisar els guanyadors i accèsits, tot comparant amb
el nostre que fa de patró de mesura. Per a saber on estem fallant.
No hem estat exempts de discussions dins
de l’Estudi per tal de filar més prim i en els darrers temps hem fet un
tomb cap a fixar millor la presentació i l’estètica dels prototips
presents. Tendència contrària a la meua pròpia que negava presentar res
que no fos construïble de manera seriada, industrial i econòmica. Els
col·laboradors joves s’enfrontaven amb la meua dèria…en veure els
guanyadors d’alguns concursos que eren incostruïbles i sols forjaven
magnífiques representacions. I he acabat donant-los la raó, tot
conjuminant una sèrie de trets que em costen, per formació, renunciar a
la realitat íntima.
Entorn natural i urbà, ús de recursos no
exhauribles i gratuïts, sostenibilitat real (no “propagandista”),
modulació industrial, optimització de qualitat/preu, intent
d’implementació de l’economia del Bé Comú, distribucions senzilles,
insercions contrastants, programes oberts, l’arquitectura com a
esdeveniment. I, sobretot, la gent, la societat ad hoc,
l’activitat humana, animal, vegetal i mineral que relliga tot
l’anterior perquè, sense elles, aquest teixit quedaria deixatat i
inharmònic.
Ací hi ha una relació d’algunes de les nostres propostes.
