diumenge, 29 de març del 2015

errores/horrores urbanos: el centro acuático de Madrid, a la deriva

exclusiva: este es el aspecto actual del centro acuático de madrid, 120 millones de euros a la deriva




exclusiva: este es el aspecto actual del centro acuático de madrid, 120 millones de euros a la deriva

escrito por: luis manzano
necesita un salvavidas. está ahogado por las deudas o abandonado a la deriva. hacer bromas más o menos facilonas sobre el centro acuático de madrid sería muy sencillo de no ser porque el megaproyecto pensado para ser una de las sedes de las pruebas de natación, saltos y waterpolo en las candidaturas olímpicas de 2012, 2016 y 2020 les ha costado a los madrileños casi 120 millones de euros para nada… y, con recortes en servicios como sanidad o educación,  eso no tiene ni la más mínima gracia
las obras se abandonaron definitivamente en julio de 2010 y hoy, casi cinco años después, el gigantesco esqueleto del edificio recuerda lo que pudo ser, pero nunca fue. cuando se pararon las obras, se habían gastado ya 112 millones de un presupuesto que –con un sobrecoste del 40%– rondaba los 192 millones de euros.
además, el ayuntamiento tuvo que desembolsar casi 5 millones más en concepto de iva cuando se transfirió a sí mismo esta faraónica obra inacabada “de vanguardia”, como la definió en 2006 el entonces alcalde alberto ruiz gallardón. con el iva en el 21%, esto supone que hacienda valoró el edificio en 23,5 millones, y no en los más de 100 que se llevan invertidos
el futuro del centro acuático de madrid es incierto, pero pinta muy negro. idealista news te muestra en exclusiva el interior de un edificio con el que no hay forma de hacer nada: no se puede terminar, ni derribar o ni reconvertir en otros usos. en la caja del ayuntamiento de madrid sólo hay telarañas.
y no solo eso, según denuncia el periódico diagonal, desde que se pararon las obras en 2010 las empresas dragados y construcciones ortiz han seguido cobrando por las labores de mantenimiento y vigilancia de las instalaciones, cerca de 550.000 euros más. una seguridad que, como demuestran estas fotos exclusivas de idealista news, brillaba por su ausencia

dimarts, 24 de març del 2015

Barcelona bridge to be upgraded with smog-eating concrete and luminous pavements

Barcelona bridge to be upgraded with smog-eating concrete and luminous pavements

| de zeen
 
Spanish architecture studio BCQ has revealed its plans to enhance a Barcelona bridge, adding pollution-dissolving concrete, planted walls and paving that glows in the dark.
Barcelona City Council asked BCQ to upgrade the road bridge that spans the Avinguda Meridiana, a dual carriageway that brings traffic into the city from the north, to turn it into a new gateway for the Catalonian capital.
The aim is for the structure – known as the Sarajevo Bridge – to offer a more pleasant experience for pedestrians, through better lighting and improved air quality.
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
"The renovation and improvement of the Sarajevo Bridge is part of a series of actions to resolve priority for pedestrians, with the aim of it becoming a meeting point between the two Trinitat neighbourhoods," explained BCQ.
"It enables better interaction between pedestrians and vehicles, provides the space with vegetated arcades and changes the image of the bridge to distinguish it as one of the gates of Barcelona," added the team.



The bridge's existing surface will be replaced with photocatalytic concrete – a self-cleaning material that also neutralises pollutants in the air, by absorbing nitrogen oxides and converting them into harmless substances.
The technology – which is also set to be a feature of the Italian pavilion at the Milan Expo 2015 – can be applied to white or grey cement. The pollution it removes will simply be washed away by the rain.
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Site plan – click for larger image
Within this concrete, photo-luminescent elements known as glow stones will provide a source of ambient light. Similar to the glowing roads being trialled in the Netherlands, these additions are non-radioactive and non-toxic, and work by absorbing solar energy during the day and slowly releasing it after dark.
Foliage will be provided by green walls and pergolas covered in climbing plants. "Plant walls improve the quality of the urban landscape and give continuity to recently created new green areas at both ends of the bridge," said the studio.
Photovoltaic solar panels will also be installed to power low-energy LED lighting fixtures.

Project credits:
Architect: BCQ
Team: David Baena, Toni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull
Client: Ajuntament de Barcelona
M&E engineering: AIA Instal·lacions Arquitectòniques
Structural calculations: Javier Monte Collado
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Plan – click for larger image
Sarajevo Bridge in Barcelona by BCQ
Section – click for larger image

Related story: Pasarela del Arganzuela by Dominique Perrault

Pasarela del Arganzuela by Dominique Perrault
Ribbons of mesh spiral around two conical bridges by French architect Dominique Perrault that cross a river and park in Madrid. More »

dissabte, 21 de març del 2015

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües

La edificación, de 311 peldaños y 63 metros de altura, fue durante años la principal atalaya del barrio | Una fiesta ciudadana reivindica este domingo el uso ciudadano de este nuevo equipamiento urbano

Barcelona | 20/03/2015 - 15:52h | LA VANGUARDIA 20/03/2015 - 17:47h
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Alcantarilla de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besós, que estuvo en la avenida del Portal de l'Àngel de Barcelona hasta el 2002 Arxiu Històric del Poblenou
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
Torre de les Aigües del Besòs Wikimedia / Inesvidal 

Barcelona redescubrirá este domingo un nuevo mirador, la Torre de les Aigües de Poblenou, en la plaza Ramon Calsina, construida en 1882 y durante mucho tiempo la atalaya del barrio con su imponente estructura de ladrillo de 63 metros de altura. Generaciones de niños estuvieron durante años intrigados con el reloj de la torre, de sólo seis números. "¿Los días no tienen 24 horas?", les preguntaban a sus padres, que en la mayoría de los casos no sabían qué responder.
El reloj era en realidad un indicador de un depósito de agua de 600.000 litros. Los ciudadanos pueden descubrir ahora ese y otros secretos de una de las principales señas de identidad de Poblenou. La torre, obra del arquitecto Pere Falqués, el mismo que diseñó las farolas modernistas del paseo de Gracia de Barcelona, recogía el agua de un caudal subterráneo del río Besòs, la almacenaba en ese depósito y la bombeaba hacia la ciudad.
La construcción fue impulsada por la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs. Una alcantarilla con el anagrama de esta sociedad, creada por el industrial Javier Camps, fue visible en la avenida del Portal de l'Àngel hasta comienzos del siglo XXI. Ahora la alcantarilla forma parte del museo que gestiona el Arxiu Històric del Poblenou en la Torre de les Aigües y en su edificio anexo, la Casa de Vàlvules.
Los análisis químicos establecieron en su día que se trataba de aguas freáticas de excelente calidad, pero no tuvieron en cuenta la proximidad del mar y los efectos de la sobreexplotación de los acuíferos. En 1890, apenas ocho años después de que su empresa comenzara a canalizar agua hacia Barcelona -que a principios del siglo XIX era una ciudad con graves problemas de suministro-, el sueño empresarial de Javier Camps se desmoronó como un castillo de naipes. El agua se había salinizado tanto que ni siquiera era apta para el riego, según un demoledor informe del Ayuntamiento de Barcelona.
La torre dejó de funcionar y tuvo varios dueños a partir de ese momento. El último, la industria Macosa, que utilizó el agua salada para la refrigeración de sus hornos. Esta empresa siderúrgica, que se integró en la multinacional Alstom y se trasladó a la localidad de Santa Perpètua de Mogoda en 1994, donó a la ciudad la Torre de les Aigües y ahora es de titularidad municipal. El Ayuntamiento ha cedido durante 15 años su gestión al Arxiu Històric del Poblenou, que organiza visitas guiadas -incluso nocturnas y a la carta- y quiere convertir este edificio en un nuevo reclamo turístico de Barcelona, como explica su presidente, Jordi Fossas. La torre ha sido rehabilitada por completo. Los tres millones de euros que ha costado la restauración han corrido a cargo de la empresa Agbar.
Merece la pena subir los 311 peldaños de la torre, siempre y cuando no se tenga vértigo. Las vistas son impresionantes y demuestran la profunda transformación de esta zona de Barcelona. Una fiesta popular quiere impulsar este domingo la recuperación ciudadana de la edificación. Los actos comenzarán a las diez de la mañana, con una jornada de puertas abiertas. Poco después, la Colla dels Gegants del Poblenou bailará para pequeños y grandes, y presentará en sociedad una nueva figura, el Gegantó dela Torre. A lo largo del día, habrá varias visitas guiadas hasta la terraza de la torre y una comida popular.
El resto de los platos fuertes del programa de festejos serán un espectáculo de danza de las bailarinas y coreógrafas Triana Doce y Eva Yufra (a las 12 horas), los cantos de la Coral Eirené (13 horas), una breve pieza teatral sobre la quiebra de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del Besòs (17 horas) y un pasacalles de les Colles de Diables del Poblenou (19:30 horas). El broche de oro lo pondrá un espectáculo de pirotecnia desde la cúpula de la torre a las 20 horas.


 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150320/54429136516/barcelona-redescubre-mirador-torre-de-les-aigues.html#ixzz3V3LQ2zTU
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

divendres, 13 de març del 2015

L'interior de la Casa Amatller recupera l'aspecte original i s'obre als visitants

L'interior de la Casa Amatller recupera l'aspecte original i s'obre als visitants

| ND 13/03/2015 a les 09:55h
 
Presentació amb les autoritats de la restauració del primer pis de la Casa Amatller. Foto: ACN

La Casa Amatller recupera la seva essència modernista després de les obres de restauració efectuades al pis principal de la finca, que fou la residència del xocolater Antoni Amatller. Per primera vegada l'espai s'obre al públic i permet comprovar com era un habitatge burgès de principis del segle XX, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. En la posada a punt s'hi han invertit cinc anys de feina i poc menys de cinc milions d'euros.

El mobiliari, les columnes, el terra, el sostre i la decoració original són els elements que s'han restaurat. La inauguració de la planta restaurada s'ha realitzat aquest dijous, coincidint amb la data en què, fa 117 anys, Antoni Amatller va comprar aquesta finca del Passeig de Gràcia i va encarregar a Puig i Cadafalch la seva remodelació, convertint-lo en un dels emblemes del modernisme barceloní i català.

La Fundació Institut Amatller d'Art ha aprofitat l'ocasió manifestar que inicia una "nova etapa", amb el repte de gestionar aquest equipament cultural, oferint visites guiades que han de contribuir a difondre el context històric, econòmic i social que va donar lloc al Modernisme.
 
La sala que dóna a l'interior d'illa, al primer pis de la Casa Amatller. Foto: ACN

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha valorat la remodelació de l'edifici com un bon exemple de com la ciutat està "recuperant el patrimoni arquitectònic i artístic", i ha presumit de representar una ciutat que pot mostrar "com poques una vitalitat i un potencial cultural tan important com el nostre".

A més, Trias ha lligat la inauguració de l'espai amb la recent intervenció al Passeig de Gràcia, i ha assegurat que aquest torna a ser un carrer "càlid" on no només compten les botigues sinó també cultura. "Això ens obre les portes al món, i espero que això sigui un èxit per la Casa Amatller", ha dit.

Al seu torn, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha volgut destacar que el patrimoni arquitectònic i cultural són d'alguna manera elements "contemporanis", en tant que mostra de la "nostra capacitat d'entendre allò de bo que han deixat les generacions anteriors". En aquest sentit, Mascarell ha considerat que amb la presentació d'una remodelació d'un edifici patrimonial, "avui s'està fent un acte de futur".
 
L'estança principal, del senyor Amatller, a la primera planta de la finca. Foto: ACN

El conveni per a l'execució d'aquest projecte es va signar l'any 2009 entre l'Ajuntament de Barcelona (1,1 milions d'euros), el departament de Cultura de la Generalitat (1,1 milions d'euros), la Fundación Montemadrid (2,3 milions d'euros) i la Fundació Privada Institut Amatller d'Art Hispànic (430.000 euros). L'equip d'arquitectes de València Casar Montesinos s'ha encarregat del projecte i la direcció tècnica del projecte.

diumenge, 8 de març del 2015

La Sagrada Família es construeix al Bages

Viure | LES OBRES DEL TEMPLE 

El taller secret de la Sagrada Família

La Sagrada Família es construeix al Bages

Un paseo por los talleres más desconocidos de la Sagrada Família

Un paseo por los talleres más desconocidos de la Sagrada Família - Entramos dentro de uno de los espacios más desconocidos de la Basílica, en la comarca del Bages, donde se elaboran y preparan muchas de las piezas que se instalarán próximamente en el templo

A partir de l'any que ve el 70% de la basílica es fabricarà en uns terrenys de Gaià | En la construcció s'utilitzen les mateixes tècniques que als gratacels | A la Galera hi ha 12 hectàrees per construir i emmagatzemar

Edició impresa  Vivir | 08/03/2015 - 01:19h | LV 08/03/2015 - 03:59h
Silvia Angulo
Barcelona

En un turó situat al mig d'un bosc del Bages, a 90 quilòmetres de Barcelona, es construeix pedra a pedra la Sagrada Família. Com si es tractés d'un gran Lego, les peces de la basílica s'escampen aquí i allà per un solar de 12 hectàrees esperant ser traslladades fins a l'Eixample, el lloc on es resol aquest gegant puzle. Es tracta dels terrenys que el patronat de la Sagrada Família disposa al nucli de la Galera, al terme municipal de Gaià, i que utilitza des del 2008 per accelerar el procés de construcció del temple i poder acabar les obres el 2026. Una manera de treballar que recorre a les mateixes tècniques amb què s'edifiquen els grans gratacels de Manhattan o de la City de Londres.

Els terrenys de la Galera són un lloc sorprenent on és fàcil identificar, pel seu disseny clarament gaudinià, alguns dels elements que formen part la Sagrada Família. En un costat, un dels cupulins metàl·lics -d'acer inoxidable color xampany- que ha de coronar un dels absis espera desmuntat en quatre peces que vingui el camió que l'haurà de traslladar fins al temple. En un altre punt, les grans peces de mosaic s'emmagatzema juntament amb altres pedres que arriben de l'Iran, Galícia o d'allà on calgui trobar el material. Més enllà es guarden i es reparen els forjats que s'hauran d'utilitzar per construir les típiques escales de cargol o la segona sagristia. Als magatzems es talla fusta -mitjançant les últimes tecnologies- per fer les grans estructures que necessita el temple... L'enrenou és constant, igual que a la Sagrada Família, però allà no hi ha turistes, ara només una trentena de treballadors.

Allà es disposa d'espai per poder fabricar aquestes peces que acostumen a ser molt grans, construir els forjats. emmagatzemar les bastides i les peces que es necessiten a peu d'obra... L'any passat 50 camions de gran tonatge van traslladar a Barcelona les peces pràcticament muntades que després grans grues van instal·lar en la ubicació definitiva, algunes a més de 75 metres d'alçària.

La decisió de traslladar part de l'obra es va prendre el 2008. En aquell moment, ja es preveia la visita del papa Benet XVI i era necessari cobrir la nau central i començar a construir la torre de la Mare de Déu per poder celebrar la litúrgia. L'edificació de determinats elements s'havia de fer a molta alçària i no hi havia marge d'error. Complir amb el calendari era vital.

Així, es va pensar que la millor manera per accelerar el procés és poder dur-lo a terme en un altre espai i minimitzar les possibles equivocacions. Les peces de grans dimensions es van fabricar als terrenys de la Galera i després es van traslladar a grans camions fins a Barcelona. Una vegada a la basílica van encaixar a la perfecció en un temps rècord. Els ideòlegs d'aquest sistema van veure que era més factible construir el temple a trossos en un altre lloc. A l'illa de la Sagrada Família tot just hi ha espai per emmagatzemar material i a mesura que avança l'obra és més difícil compatibilitzar els diferents usos: religiós, turístic i el procés de construcció de la basílica.

El director de l'obra, Ramon Espel, explica que és una manera molt més segura i eficient de treballar. L'any que ve més d'un centenar d'empleats seran en aquests terrenys. "Hi haurà més gent a la Galera que a l'obra", aclareix. Una qüestió que no és menor: entre el 2015 i el 2016 es començaran a muntar en aquests terrenys les sis grans torres que queden per coronar en alçària la basílica. Es construiran totes alhora i per trossos. Llavors, el 70% de la Sagrada Família s'estarà construint a més de 90 quilòmetres de la capital catalana. Les quatre torres dels Evangelistes, la de la Mare de Déu i la de Jesús, de 172,5 metres d'alçària, es coronaran amb els pinacles entre el 2019 i el 2020.

Quatre equips treballaran alhora per construir a tres peces que es començaran a alçar al pont grua que hi ha instal·lat a Gaià. Aquí també s'experimenta amb nous materials. Aquestes grans torres inclouran amb tota seguretat materials metàl·lics, igual com ja s'ha fet en dos dels cupulins que cobreixen els absis i que amaguen al seu interior les caixes dels ascensors i diferents serveis.

Encara no se sap quina mena de materials es requeriran i segurament es combinaran amb la pedra que s'emmagatzema als terrenys. "Només per a la construcció de les torres -explica Espel- es necessitaran 25.000 m<MD+>2". A més, el procés constructiu que s'està utilitzant ara permetrà col·locar directament les vidrieres. D'aquesta manera, la gran peça estarà llesta per instal·lar i no caldrà treballar en altura, una cosa que ja es fa amb els grans gratacels que es construeixen al mig de la ciutat i que s'edifiquen amb gran rapidesa. També s'està estudiant la manera com els grans fragments de la Sagrada Família puguin ser col·locats in situ mitjançant les grans grues que operen a la Sagrada Família sense necessitat de descarregar-los del camió. "Una altra manera de guanyar temps", apunta Espel.

Aquesta manera de treballar ja es va utilitzar en la construcció de la primera sagristia, la que s'alça a l'extrem del temple al carrer Provença. De fet, el 60% d'aquest edifici de cinc plantes, de 42,3 metres d'alçària des del soterrani i 37,5 des del carrer, s'ha construït als terrenys de Gaià. Tot el material utilitzat en la construcció de la primera sagristia, així com l'encofrat o la gran cúpula, es guardarà fins que calgui construir la segona sagristia. Encara no té calendari, però el més segur és que serà una de les últimes peces del conjunt que s'aixecaran. Potser es trigarà uns nous anys a tornar a utilitzar tot aquest material que ara s'ha reparat i pintat, i que s'emmagatzemarà durant aquest temps en algun racó de la Galera fins que torni a ser necessari.

Espel explica que cal repintar les peces utilitzades amb una pintura especial que permet que el formigó no s'adhereixi. I allà als terrenys és el que fa un dels operaris. El mateix es fa amb els milers de metres de bastides que es guarden perquè puguin ser utilitzades més endavant, quan sigui necessari. El calendari d'obres ja està molt avançat i avui dia és factible acabar l'obra el 2026. L'enginyeria Arup, especialista en la construcció de grans infraestructures i gratacels assessora el patronat de la Sagrada Família sobre la manera en què es pot optimitzar la feina i accelerar el procés constructiu. Aquesta enginyeria treballa en la construcció de grans equipaments en ciutats de tot el món i ha ajustat el calendari que s'haurà de seguir per fer factible el repte d'acabar la basílica en onze anys, una qüestió que avui dia és del tot factible, segons Espel, pel ritme que té l'obra i pels recursos econòmics dels quals disposa la Sagrada Família.

La sacristía, a punto

Las obras en la Sagrada Família se concentran ahora en la primera sacristía, el cimacio y la base de las seis grandes torres; la de los cuatro Evangelistas, la de la Mare de Déu y la de Jesús. En la basílica todo empieza a estar dispuesto para que el templo empiece a ganar altura.
El objetivo es rematar los pináculos de las seis torres entre el 2019 y el 2020. Estas son las grandes estructuras en las que se centrarán buena parte de los profesionales que trabajan tanto en los terrenos de La Galera como en el Eixample. Los elementos que se construyen a 90 kilómetros de la capital catalana se transportan en grandes camiones que llegan durante la noche al Eixample para descargar los grandes fragmentos.
Para ello, se necesitan permisos especiales de la Guardia Urbana y, una vez a pie de obra, el trabajo de las grandes grúas que operan en la basílica. En unos meses, la grúa más grande se trasladará a La Galera. La intención de los arquitectos es que esta estructura con su largo brazo sirva el material que se necesita para la construcción de las torres al puente grúa, lugar donde se construirán por trozos las seis torres.
En la basílica, los trabajos de la sacristía avanzan a buen ritmo y con toda probabilidad estará acabada durante la segunda mitad de este año. La construcción de la segunda sacristía quedará para mucho más adelante y aún no tiene calendario.


 

 

Fascinating Unbuilt Buildings

Fascinating Unbuilt Buildings

Rubberbond

Unbuilt buildings represent the forgotten dreams of architects; projects that could have defined a community’s identity. At best the drawings and blueprints will now be displayed in museums, though that’s small consolation to the architects who stayed up late at night scribbling, while envisaging a skyline that would proudly display their signature style.
At Rubberbond we’ve seen a few ambitious projects cancelled, it’s an unfortunate aspect of the trade. A few daydreams have led to discussions about what some of our grandest cities could have looked like. I doubt too many Londoners are regretting the decision not to build a pyramid mausoleum for 5 million corpses, but only the most prudish of New Yorkers wouldn’t want to see a globe tower containing 4 circuses. So with the help of our architectural colleagues, we decided to research the most interesting unbuilt buildings, and display unbuilt work from Gaudi, Wright, Foster, and many more.
Fascinating Unbuilt Buildings

Related downloads

El parc Güell creix fora del seu recinte

El parc Güell creix fora del seu recinte

La veïna Casa Jaqués albergarà un museu dedicat a l'obra de Gaudí.La Casa del Guarda explicarà la BCN modernista amb projeccions en 3D

EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dijous, 5 de març del 2015
  • CASA DEL GUARDA Serà un espai museístic dedicata la Barcelona modernista.
  • SALA HIPÒSTILA Es restaurarà per solucionar els problemes d'humitats.
  • CONSERGERIA Estàrecoberta de bastides, en plena rehabilitació.
La Unesco va declarar el 1984 que el parc Güell és patrimoni cultural de la humanitat, igual que l'Alhambra, el Generalife i l'Albaicín de Granada o el Kremlin i la plaça Roja de Moscou. Això implica que en el tan visitat parc modernista, creat a principis del segle XX per Antoni Gaudí, no es poden construir noves edificacions, cosa que exigeix un cert esforç d'imaginació en el cas que es pretengui emprendre alguna ampliació. És el que passa ara amb el projecte de construcció del nou centre de visitants del parc, que el primer semestre del 2016 albergarà un espai museístic dedicat a explicar la història d'aquest espai emblemàtic de la ciutat. Per fer-ho possible, l'ajuntament ha arrendat la veïna casa de Pere Jaqués, coneguda com Can Ceguet, i amb això el parc, en cert sentit, creixerà fora del seu propi recinte.
Paral·lelament, aquest any s'iniciarà també la rehabilitació de la Sala Hipòstila, que pateix humitats. A més, la coneguda com Casa del Guarda, que actualment acull l'exposició permanent Güell, Gaudí i Barcelona, l'expressió d'un ideal urbà, es transformarà en un espai dotat de projeccions en 3D per il·lustrar sobre la Barcelona modernista, mentre que l'edificació veïna, la consergeria, ja està coberta de bastides per procedir a la seva rehabilitació. Les obres també afecten actualment el pati de la Casa Museu Gaudí.
CASA JAQUÉS La torre del carrer d'Olot acolliràel centre de visitants, que comptarà amb un espaimuseístic dedicat a la història del parc Güell.
La Casa Jaqués, la futura seu del centre de visitants, és una talaia ubicada al barri de la Salut, a la confluència del carrer d'Olot i l'avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, just al costat de l'entrada on arriben els visitants que s'hi han desplaçat en metro.
Va ser edificada per l'arquitecte modernista Joan Marsans entre els anys 1900 i 1905, i destaca per la seva torrassa amb excepcionals vistes sobre el parc. Marsans també és autor de la Casa Call i Millàs, amb la seva curiosa façana plena de serigrafies d'animals, que està a la cantonada de Vallfogona amb Verdi.
Can Ceguet i el seu jardí són acualment propietat d'una empresa japonesa que ara, després de tenir-lo abandonat, l'ha llogat durant 15 anys a Barcelona Serveis Municipals (BSM), una societat anònima participada al 100% per l'ajuntament que gestiona espais emblemàtics com el parc Güell, el Tibidabo, el Parc del Fòrum i l'Estadi Olímpic.
PUNT DE TROBADA / Míriam Plaza, cap d'unitat del parc Güell, explica que la façana de la Casa Jaqués està catalogada amb el nivell C com a bé d'interès urbanístic. «Els propietaris no l'han rehabilitat, i per això es troba en mal estat. Les obres no finalitzaran fins al 2016, data prevista per a l'obertura del centre de visitants», informa Plaza. Altres objectius del nou equipament cultural són ampliar i millorar els serveis als visitants amb espais adequats per a lavabos i taquilles, a més de ser un punt de trobada per a les escoles i els grups amb guies.
A la Comissió de Cultura, Coneixement i Innovació del febrer, el regidor Jaume Ciurana va presentar el pla d'actuacions del parc Güell, amb l'objectiu d'aconseguir una «gestió sostenible i eficaç». Des del 2013 l'accés al parc és de pagament, a excepció dels veïns i els barcelonins inscrits a la web lamevabarcelona.cat. En el document s'informa del nou centre de visitants, davant «la necessitat» de disposar d'un espai cobert i pensat per rebre grups, escoles i visitants i que aquests es puguin documentar sobre el parc i l'obra de Gaudí.
«La Casa Jaqués compta amb una superfície construïda de 415 metres quadrats distribuïts en tres nivells. A més, disposa d'una parcel·la enjardinada, que augmenta la seva superfície fins als 1.092 metres quadrats. Però després de la remodelació, l'espai comptarà amb 263 metres quadrats més addicionals», especifica l'informe.
REUNIONS VEÏNALS / Ciurana va afegir que la previsió és que un mínim del 20% dels visitants de la zona monumental accedeixin a aquest nou espai per veure els audiovisuals, les fotografies i le svisites guiades. «El districte vol que les entitats del barri puguin utilitzar algunes sales per a les seves reunions», es destaca també al pla.
El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) s'encarregarà del contingut museístic del centre de visitants del parc, on també gestiona un altre equipament: la Casa del Guarda, un dels pocs exemples de vivenda modesta construïda per Gaudí entre el 1901 i el 1903 com a lloc de residència del porter de la urbanització per a famílies acomodades que mai es va arribar a posar en marxa.
Joan Roca, director del Muhba, rememora que les complexes condicions de la venda de les parcel·les, mitjançant antics contractes emfitèutics, la falta d'un transport adequat i el caràcter exclusiu de la urbanització la van fer inviable. «Les obres es van abandonar el 1914. Només s'havien construït dues de les 60 cases que hi havia previstes. El parc es va convertir llavors en un gran jardí privat, que Eusebi Güell cedia per a actes públics, mentre començava a aparèixer a les guies turístiques de Barcelona com un dels punts d'atracció de la ciutat». Arran de la mort de Güell, el 1918, els seus hereus van oferir el parc a l'ajuntament, que va acordar la seva compra en un ple municipal del 1922.
Roca assenyala que de les 10 seus del Muhba, les dues més importants són la de la plaça del Rei i la del parc Güell. «La primera reviu la Barcelona medieval i la segona és una mirada a la ciutat contemporània, a la Barcelona de principis del segle XX quan es va alçar com capital europea», resumeix.