dimarts, 20 de setembre del 2016

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

NOU 'SKYLINE'

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

El 2017, quan es vegi l'esquelet de les sis torres centrals, el temple de Gaudí serà l'edifici més alt de tot Barcelona

                         
El vídeo informatiu que explica com es comencen a construir aquest any les torres centrals.

Cristina SavallCristina Savall
Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 20:01 CEST
Aquest any és significatiu en l'avanç de les obres de la Sagrada Família perquè comença la construcció de les cinc torres centrals que envolten la de Jesucrist, que es va començar a edificar l'any passat. Segons Jordi Faulí, arquitecte director de la basílica, és el repte més important a què s'enfronta el seu equip en els pròxims quatres anys.
El 2017 els canvis ja seran visibles i Barcelona tindrà un nou 'skyline', ja que el temple dissenyat per Antoni Gaudí serà, amb els seus 172,5 metres, el més alt de Barcelona, seguit de l'Hotel Arts i la torre Mapfre, que fan 154 metres d'altura. Només la muntanya de Montjuïc el superarà en altura, perquè, com deia Gaudí, "l'obra de l'home no ha de ser superior a l'obra de Déu".
L'edificació de la torre de Jesucrist es va iniciar l'any passat, i ara comença la torre de María, i la dels quatre evangelistes, que estaran acabades en quatre anys. La previsió és el 2020, encara que abans els visitants ja percebran l'espectacularitat de l'obra. I la finalització dels pinacles s'allargarà uns tres anys.
Amb motiu de les jornades de portes obertes convocades per al cap de setmana vinent, la Sagrada Família ha penjat al seu compte de Youtube un espectacular vídeo amb imatges en 3D en què es desvela el sistema de construcció adaptat pel seu equip d'arquitectes per aixecar les torres amb més rapidesa, seguretat i resistència. En el reportatge es mostra com quedaran les sis torres centrals del temple, que preveu estar acabat el 2026. Per construir-les, han utilitzat un moderníssim sistema basat en panells de cinc per cinc metres, encara que també hi ha altres mesures. "Estem treballant amb gran il·lusió per construir amb qualitat i bellesa", destaca Faulí.
Ja no queda ni una entrada de les 30.000 de lliure accés per visitar el temple durant els dies 23, 24 i 25 dins del programa de les festes de la Mercè. Via internet, aquest dilluns al matí s'han esgotat en 40 minuts.

TEMES
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 15 de setembre del 2016

2016 Aixequem les torres centrals | Levantamos las torres centrales

Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 10 d’agost del 2016

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

Amenaza Yihadista

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

  • La basílica barcelonesa aparece en un vídeo de una de las productoras del EI en Libia junto a otros monumentos europeos

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família
Captura del vídeo difundido por la productora del Estado Islámico en el que aparece la 
LA VANGUARDIA 
El Estado Islámico ha señalado como uno de sus objetivos terroristas la Sagrada Família de Barcelona. Una de las productoras en Libia del grupo terrorista ha difundido una imagen en la que aparecen mezclados algunos símbolos del mundo occidental susceptibles de sufrir ataques de la organización yihadista.
En el montaje, aparece la basílica catalana junto a edificios tan representativos como el Big Ben de Londres, el Coliseo de Roma, la torre de Pisa, la estatua de la Libertad de Nueva York y el palacio de la Ópera de Sydney. Sobre estos iconos de la cultura occidental, la imagen coloca un avión de pasajeros para evocar los atentados contra las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre del 2001.
Precisamente, en este clima de alta tensión, una adolescente francesa de 16 años, residente en una población de la banlieue de París, ha sido detenida acusada de asociación de malhechores con fines terroristas. Según fuentes policiales, la chica estaba muy “radicalizada” y administraba un grupo de la plataforma de mensajería digital Telegram desde el que difundía propaganda en favor del Estado Islámico y animaba a cometer atentados terroristas en Francia, e incluso llegó a expresar su disposición a lanzar un ataque personalmente. La policía ha registrado el domicilio familiar en Melun y analiza el ordenador y el móvil de la joven, que no tiene antecedentes penales.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 9 d’agost del 2016

Edificio de oficinas inteligentes producido por una impresora 3D

Edificio de oficinas inteligentes producido por una impresora 3D


Por
Xavier Jiménez
– 5 agosto, 2016Publicado en: LA RED, Mas Articulos, Smart Cities, Ultimos Articulos
Edificio de oficinas inteligentes producido por una impresora 3D
La prefabricación de edificios inteligentes o Smart tiene un nuevo referente a partir de la construcción de este edificio de oficinas producido por una impresora 3D se acaba de inaugurar en Dubai. La denominada Office of the Future tiene 250 m2 y se han construido usando una impresora 3D, que mide aproximadamente 6 metros de alto, 36 metros de largo y 12 metros de ancho. Concretamente se trata de las oficinas que albergarán la sede de la Dubai Future Foundation. Gracias a este tipo de fabricación se han ahorrado un 70% en los costes de producción, según su CEO, Saif al Aleeli. De hecho, el presupuesto total de la obra fue de tan sólo 140.000 dólares, incluyendo materiales y mano de obra, un logro que indica que la impresión 3D puede tener mucho que ver en el futuro de la construcción.
Algunos aspectos interesantes del proyecto son:
  • Tiempo de construcción: se creó en tan sólo 17 días.
  • Medidas: 823 metros, todo creado con una increíble impresora 3D de 36,5 metros de alto y 12 metros de ancho.
  • Materiales: cuenta con una estructura creada a base de hormigón especial blindado (SRC),plástico reforzado con fibra (FRP) y fibra de vidrio reforzada con yeso (GRG).
  • Acabados: tiene interiores, muebles y objetos fabricados con una impresora 3D.
  • Mano de obra: durante su construcción, sólo se necesitó de una persona que fue la encargada de supervisar el diseño y que todo se creará según lo estipulado. Posteriormente, se incorporaron 18 trabajadores más para realizar las labores de electricidad e instalación de los sistemas auxiliares como la climatización o la iluminación.
Todos estos sistemas serán controlados y gestionados a través de la plataforma Desigo CC de Siemens. Gracias a la cual se puede regular la iluminación de las salas y aprovechar la luz natural. Además, se puede modificar los niveles de temperatura y de ventilación en función de las necesidades del entorno. Con ello, se pueden obtener ahorros de hasta un 20% en gastos energéticos.
El proyecto tiene como objetivo impulsar esta tecnología para que, al menos, el 25% de las nuevas construcciones en Dubái sean fabricadas por medio de la impresión 3D en 2030.
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 6 d’agost del 2016

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

Barcelona

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

L’edifici de Puig i Cadafalch es podrà visitar a partir de divendres des de la planta baixa i fins al terrat

El Palau Moja es converteix en la «caixa de ressonància» del patrimoni català

| 04/08/2016 a les 15:05h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Cultura , casa Terrades, patrimoni, Puig i Cadafalch, modernisme, turisme, Casa de les Punxes, Barcelona, arquitectura
El Palau de les Punxes es troba a l'Avinguda Diagonal 420 | ACN
La casa Terradas, coneguda popularment com a Casa de les Punxes, ja és un dels nous atractius modernistes de la ciutat de Barcelona. L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, obre les portes al públic aquest divendres després de romandre tancada els últims cent anys. Les visites a aquest Monument Històric Nacional –així va ser declarat l’any 1975- seguiran tres eixos: l’edifici, la figura del seu arquitecte i la llegenda de Sant Jordi.

Els visitants podran passejar per la planta baixa, la noble -on es narrarà la llegenda a partir d'una recreació audiovisual- i el terrat d’estil medieval. L’entrada valdrà 20 euros per la visita completa -14 pels barcelonins fins que acabi l’any- i la parcial costarà 12,50 euros.

La proposta cultural de la Casa de les Punxes oferirà dues tipologies de visites. Per una banda hi haurà la ruta Viu la llegenda de Sant Jordi, que permetrà un recorregut immersiu per la planta noble per viure, en primera persona a través d’audioguia, la relació de la llegenda de Sant Jordi amb el modernisme. Aquesta ruta també passarà pel terrat.

L’altre itinerari portarà el nom de Descobreix la Casa de les Punxes i anirà a càrrec d’un guia que desvetllarà els secrets de la història de la casa. Aquest recorregut permetrà entrar dins cada una de les Punxes i a totes les plantes de l’edifici.
 
Foto del terrat d'estil medieval del Palau de les Punxes Foto: ACN
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 10 de juny del 2016

"Van trucar a la porta, Don Anton havia desaparegut"

"Van trucar a la porta, Don Anton havia desaparegut"

Xita Sugranyes potser és l'única persona viva que va conèixer Gaudí i que va viure de prop la seva mort


Xita , filla de l'arquitecte Domènec Sugranyes, recorda Gaudí i el dia que va morir.
EL PERIODICO
CARLES COLS / BARCELONA
Dijous, 9 de juny del 2016 - 23:46 CEST
La mort d’Antoni Gaudí està a les hemeroteques i a les biografies, és clar, però també a la veu de Xita Sugranyes, que potser sigui l’únic testimoni viu d’aquell 7 de juny que un tramvia va atropellar l’arquitecte, home de rutines, que com cada tarda comprava La veu de Catalunya a la plaça d’Urquinaona i anava a peu fins a la Sagrada Família. «Jo era al llit i algú va trucar a la porta amb insistència». Nascuda el 1919, Sugranyes tenia prop de 7 anys. Vivia al número 25 de la ronda de Sant Pere. El seu pare era Domènec Sugranyes, llavors molt més que un deixeble de Gaudí, un jove reusenc en qui confiava. «Li van explicar que Don Anton havia desaparegut. Així li deia tothom, Don Anton». Van sortir a buscar-lo. Ella, és clar, es va quedar al llit.
Gaudí va morir al cap de tres dies, un 10 de juny, es va afanyar a destacar la premsa, com Jacint Verdaguer. Però el següent record que guarda aquesta dona encara molt vital no és ni el funeral ni la catàrtica reacció dels barcelonins, sinó el desconsol a casa, el seu pare plorós. «S’ha acabat, la Sagrada Família ja no es construirà».

Gaudí i Domènec Sugranyes anaven a passejar a l'escullera, i amb ells, la filla del segon, la Xita.

La Xita («si us plau, no em digui Conxita, que mai m’ha agradat») va conèixer en vida Antoni Gaudí. A Reus, els Sugranyes tenien una pastisseria i allà, a l’obrador de l’establiment, s’organitzaven unes animades tertúlies intel·lectuals a les quals assistia Gaudí. Va ser en aquella rebotiga on va conèixer el pare de la Xita. «Aquest noi hauria de ser arquitecte, li deia a la meva àvia». Tenia un do amb el dibuix. I així va ser, de manera que, un cop  a Barcelona, Gaudí i Sugranyes, amb la Sagrada Família en obres i col·laborant en altres projectes, anaven a passejar sovint a l’escullera i la Xita els acompanyava. «El recordo amb aquell abric llarg i vell, ficava la mà fins al fons de la butxaca i em treia uns cacauets».

L’IMPACTE DE LA MORT

Aquest és un record feliç. El temps sol polir les arestes. També amb un somriure explica el dia que el seu pare es va quedar penjat de la façana de la Pedrera. No va passar d’un ensurt. La mort de Gaudí, tot i això, va marcar un punt d’inflexió a la llar dels Sugranyes. El pare ja no va ser mai el mateix. Sense Gaudí, prosseguir les obres de construcció semblava un cim inabastable. Però encara va ser pitjor l’esclat de la guerra civil. El 20 de juliol de 1936, una turba de la FAI va entrar a la Sagrada Família. «La maqueta que van destruir l’havia fet el meu pare», recorda la Xita. Aquell va ser un dia terrible. Van cremar milers de documents i plànols. La tomba de Gaudí va patir danys, però almenys es van respectar les seves restes, en contra del desig que, en una cruel carta dirigida a Salvador Dalí, va expressar Pablo Picasso, un dels grans detractors del genial arquitecte.
«Un amic meu va veure l’altre dia a la tarda a Barcelona el senyor Antoni Gaudí, l’arrossegaven amb una corda al coll, tenia molt mal aspecte (cosa que és natural en el seu estat), estava bastant ben conservat (embalsamat), acabaven de desenterrar-lo. Els anarquistes sempre saben on es troba el pot de la bona confitura», va escriure el pintor, inspirat per l’exhumació de cadàvers de monges que aquells dies van convertir la ciutat en una capital macabra.
Sugranyes va tenir aquell dia una actuació valenta. Un altre grup va tornar al temple per dinamitar la façana del Naixement i enderrocar les torres. El pare de la Xita va sortir al pas i va aconseguir que en desistissin. Dos anys més tard, feble de salut, va morir. 
Publicat per a Cap comentari:

Gaudí, el petroli de Barcelona

90 anys de la mort d'un arquitecte genial

Gaudí, el petroli de Barcelona

Més de 8,2 milions de visites a l'any, a preus per sobre del barem internacional, converteixen l'obra de Gaudí en un negoci incomparable

                         
Gaudí, el petroli de Barcelona
DANNY CAMINAL
EL PERIODICO                         
CARLES COLS / BARCELONA
Dijous, 9 de juny del 2016 - 20:39 CEST
Gaudí, el petroli de Barcelona
RICARD CUGAT
Avui fa noranta anys de la mort d’Antoni Gaudí, Don Anton, com li deien els seus col·laboradors i amics, i Antonia Samdi, segons la fitxa que inicialment li van obrir a l’Hospital de la Santa Creu, com si fos la indigent dona barbuda. Un comboi de la línia 30 del tramvia el va malferir el 7 de juny, anant cap a la Sagrada Família. Era la més fidel representació del geni despreocupat per la seva imatge, alguna vegada vist amb una tassa a la mà demanant donatius per a les obres del temple, perquè no en va estava concebut com un temple expiatori dels pecats. Al cap de 90 anys, Gaudí és una indústria, pel nombre de visitants que sumen les seves obres, 8,2 milions el 2015, però sobretot pels preus que estan disposats a pagar, molt per sobre de qualsevol barem internacional.

inRead invented by Teads

La Capella Sixtina, 16 euros; la Torre Eiffel, 17, i la Sagrada Família, amb accés a les torres, 29

La visita als Museus Vaticans, no cal dir que amb la Capella Sixtina inclosa, costa 16 euros. Pujar a la Torre Eiffel, 17. La inabastable pinacoteca del Prado es pot disfrutar per 16 euros. L’Alhambra, 14 euros. La Barcelona de Gaudí juga en una altra divisió. L’entrada més senzilla a la Pedrera costa 20,5 euros, però la més completa, amb vistes nocturnes sobre el passeig de Gràcia, puja fins als 39 euros. L’any passat, la també coneguda com a Casa Milà va superar còmodament la barrera del milió de visitants. A tres carrers d’allà hi ha la Casa Batlló, durant un temps una mica ignorada, fins que la família Bernat la va comprar el 1993. Allò va ser gairebé com comprar una mina d’or. Les entrades, si es calcula el preu per metre quadrat visitable, són de les més cares de la ciutat, de 22,5 a 36 euros.

N’hi ha prou amb una calculadora per fer números de la lucrativa trajectòria a la qual va posar fi aquell tramvia a la confluència de la Gran Via amb el carrer de Bailèn. Hi hauria pogut haver més obres de Gaudí, però són com els quadros de Vermeer, que només en va pintar una trentena i això els fa encara més excepcionals. Potser això s’entén més bé si s’entra a la web de la Casa Vicens, obra també de Gaudí, al carrer de les Carolines. Fa un parell d’anys la va adquirir per 30 milions una filial de la societat andorrana Mora Banc Grup.
La informació disponible a la web es redueix bàsicament a dos missatges: obrirà aviat al públic i, sobretot, que no està en venda. Sembla que per internet també corre qui tracta de vendre-la sense ser-ne el propietari. La qüestió, però, és que aquest any la Casa Vicens se sumarà a la llista del Gaudí visitable i, segurament, amb èxit, perquè per allà hi passen cada dia turistes que es conformen a fotografiar la lona que cobreix la façana durant les obres, una imatge bastant còmica.

Gijs van Hensbergen, hispanista i devot gaudinista, pronostica que el final de les obres del temple multiplicarà el flux de visitants

El relat sobre aquesta gallina dels ous d’or mereix un punt i a part amb la Sagrada Família. Aquesta setmana, darrere de la notícia de la commemoració de la mort del geni, es presenta un altre llibre sobre el temple, La Sagrada Família, el paraíso terrenal de Gaudí. L’autor és l’hispanista holandès Gijs van Hensbergen, protestant fascinat per les tècniques de l’arquitecte, «100 anys avançat al seu temps», però, pel que fa al cas, veu premonitòria del que li caurà al damunt a Barcelona d’aquí 10 anys, quan es preveu que acabin les obres de construcció d’aquella «Bíblia de pedra» que va concebre Gaudí.
«Més de tres milions de persones visiten un edifici en obres, un fet insòlit arreu del món». Ve a profetitzar que a partir del 2026, quan la Sagrada Família ja sigui l’edifici més alt, els visitants creixeran, qui sap si geomètricament, amb tot el que això comporta. Les agències de turisme de tot el món hauran de renovar els catàlegs.

La riquesa que genera Gaudí no evita que les escoles públiques d'arquitectura visquin gairebé en una indigència molt gaudiniana

CONSERVACIÓ

¿Això hauria de ser motiu de preocupació? Una primera resposta la dóna el Palau Güell, Gaudí en mans públiques propietat de la Diputació de Barcelona. No té el ganxo de les atrevides obres del passeig de Gràcia, però per raons de conservació l’aforament diari a l’estiu es limita a 1.500 persones, 1.250 a l’hivern. Els tècnics creuen que mereix el mateix tracte que les coves d’Altamira o la tomba de Nefertari, sensibles a l’excés d’alè humà. Un punt de vista a tenir en compte.
Si se’n vol un altre de més incisiu, hi ha la reflexió de Xavier Monteys, catedràtic d’Arquitectura i veu tan incòmoda com necessària. «M’agradaria saber quant guanya la Casa Batlló i quant destina a beques, simposis i publicacions. Ja responc jo mateix: zero». En una ciutat que viu del seu extraordinari jaciment arquitectònic, les escoles públiques d’aquesta disciplina acadèmica tenen «un pressupost ridícul», i encara més, «la UPC està en bancarrota». «La ciutat de Gaudí no inverteix ni en talent ni en investigació arquitectònica», retreu Monteys. «Que no hi hagi –afegeix– una convocatòria anual de beques amb diners privats, a l’estil de la Fundació Graham als EUA, és una mostra del provincianisme botiguer d’aquesta ciutat, que no es mereix Gaudí».
Difícilment d’aquí 10 anys el diagnòstic serà millor.
TEMES
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)